L’apoderament ciutadà com a base de la posada en marxa del programa de Renda Bàsica

Miriam Mur Gil*

La Renda Bàsica no és una proposta recent, ha estat motiu de debat en l’àmbit acadèmic des de 1918. Avui dia i davant l’actual creixement de la pobresa a Espanya, els elevats nivells de desocupació, desnonaments, emigració dels joves millor formats a la recerca d’oportunitats professionals, el desmantellament de l’Estat de Benestar i la impossibilitat dels ciutadans de veure garantits els seus drets socials, el debat es posa en relleu al nostre país per part de diferents col·lectius.

No obstant això, una proposta de tal envergadura, necessita d’un compromís per part d’una àmplia majoria de la ciutadania. Per això ha de ser concebuda com un dret, i això no és possible si no es porta a terme primer un elaborat procés d’apoderament ciutadà. La posada en marxa de la Renda Bàsica no seria possible ni efectiva sense una conscienciació col·lectiva que inclou el despertar d’un sentiment de fraternitat acompanyat d’un canvi del sentit comú dominant.

Etimològicament el concepte d’apoderament fa referència a permetre, capacitar, donar poder a algú per fer alguna cosa, conceptualment, es refereix al procés a través del qual persones, organitzacions o comunitats adquireixen control o domini sobre assumptes d’interès que li són propis. Es cataloga també com la possibilitat de autodeterminació i com un estat de les persones que s’assumeixen com a subjectes o actors de les seves pròpies vides, amb la possibilitat d’actuar basats en la consciència sobre els seus interessos i en el reconeixement de les seves pròpies capacitats i és per això que l’apoderament atorga a la ciutadania la capacitat d’elaborar, proposar i gestionar.

La proposta de Renda Bàsica, deu ser impulsada des de les bases. Han de ser els ciutadans els qui li donin suport i ha d’anar acompanyada d’un convenciment ferm de la necessitat de transformar l’actual model de l’Estat de Benestar en el qual ens trobem immersos i les innombrables mesures d’austericidi que patim i han desembocat en un pronunciat increment dels índexs de pobresa i vulnerabilitat social. Estem parlant d’una prestació econòmica que pretén mitigar el problema de la pobresa, des d’una perspectiva de garantia de drets i d’una forma radical, és a dir, des de l’arrel, d’aquí la necessitat d’acompanyar-la d’un EB consolidat.
Com va dir Francis Bacon “el coneixement és poder”. Si apoderar consisteix en atorgar poder, passa obligatòriament per atorgar coneixements. Hi ha diverses qüestions que hem de tenir en compte si pretenem de transmetre coneixements dirigint-nos a tota la ciutadania. Parlem d’un apropament a multitud de col·lectius diferents, de diferents cultures, nivells educatius, ideologies i necessitats.

El primer pas que hem de contemplar és “desaprendre allò après”. Aquesta tasca primordial es porta a terme a través de la pedagogia política i es tracta d’una doble acció, desmuntatge de l’anomenat sentit comú, que és el que reflecteix la ideologia dominant que legitima l’actual i injust ordre social i construcció d’un nou compromís polític.

Aquest “desaprendre allò après” passa per compartir les ensenyances de la història. En allò que es refereix a Renda Bàsica, a tots els seus antecedents, però al formar part d’un projecte de transformació social que cerca l’emancipació del poble, caldrà incorporar un discurs de la lluita de la classe obrera, del naixement dels drets socials i els drets humans, del sorgiment del neoliberalisme, de la mercantilització del treball, de l’incessant enriquiment dels rics i empobriment dels pobres, els bancs rescatats amb diners públics, el desmantellament dels serveis públics a favor del deute il·legítim, i altres.

La segona fase del procés d’apoderament es correspon amb la construcció d’un nou compromís polític. En aquesta fase és on es faran les propostes i es recalcarà el compromís social i solidaritat, amb la finalitat de què els ciutadans facin seves les propostes, perquè han interioritzat la situació d’injustícia social, la vulneració de drets que no patim de forma individual i essent conscients que és a les seves mans i en les de ningú més, caminar cap a un futur més just, respectuós, amb menys desigualtats i on es garanteixin els seus drets.

En aquest moment del procés és quan deu sortir a la llum la proposta de la Renda Bàsica i és aquí on s’abordarà el tema en la seva globalitat, tractant els seus antecedents, els diferents debats i punts de vista, abordar les crítiques més freqüents, el model de finançament i els beneficis que comporta.

Hem de tenir en compte que perquè l’apoderament sigui efectiu, ha de portar-se a terme immers en la realitat de les persones, allà on viuen, treballen i tenint en compte les dificultats específiques de cada context, d’aquesta manera s’aconsegueix passar de les emocions a la raó i dels impulsos al compromís social.

Així doncs, qui pretengui dur a terme un apoderament ciutadà, ha de desplaçar-se fins a aquesta ciutadania. Un exemple recent es la utilització d’espais públics, les places, per al debat i la reivindicació política, portat a terme pel 15M.

És propòsit o finalitat del procés d’apoderament que els ciutadans, dotats amb nous coneixements, es mobilitzin per la garantia dels seus drets i la seva dignitat, alhora que transmeten aquests coneixements i empren mecanismes de participació social per a la reivindicació dels seus drets.

*Aquest article és un petit resum del Treball de Fi de Grau “L’apoderament ciutadà com a base de la posada en marxa del programa de Renda Bàsica” que es pot trobar complert a la pàgina web de l’Ateneu Pere Mascaró.