Maite Salord Ripoll, candidata al Consell de Menorca

Per Biel Pérez i Pep Valero

Qui és na Maite?
Na Maite és una dona polifacètica, que té diversos àmbits d’actuació. El meu vessant més personal, som mare de tres fills (21, 19 i 14), aquesta és la meva prioritat. A partir d’aquí, som professora des de l’any 89 i reconec que la meva passió per la feina és de les coses que jo valor d’una manera més positiva. Quan una pot fer feina d’allò que li agrada, és un luxe. També som escriptora, és un altre vessant que per a mi és imprescindible. I, després, també des de fa uns quants anys tenc un compromís polític; primer amb el PSM i ara amb MÉS com a candidata al Consell de Menorca.

Quines fites destacaries de la teva vida que han marcat el camí per arribar a on ets ara: com a professora, com escriptora, com política?
Jo som la mateixa en tots els àmbits d’actuació que tenc. Crec que allò que tal vegada em defineix millor com a persona és que som activa i que em costa molt poc comprometre’m en tots aquells projectes que pens que poden ajudar a millorar la societat. Som una persona positiva i, per tant, crec que sempre m’ha costat molt poc implicar-me en les coses en què crec. És cert que vaig retardar la meva entrada en política per qüestions familiars. Però, després, sí que la meva implicació ha anat en augment i el meu compromís, en aquest cas (perquè per mi és un compromís amb Menorca), s’ha traduït en aquests anys que he fet i que pens fer de Consellera en el Consell Insular. En l’aspecte d’escriptora, jo crec que l’escriptora hi ha estat sempre. L’escriptura per a mi és una necessitat; no hi puc renunciar.

Com comencen aquestes històries; la política, la literària?
La literària comença, lògicament, com a lectora. Sempre he estat una gran lectora; m’ha agradat molt la literatura i de sempre la meva il·lusió era escriure. Ho vaig fer justament intentant escriure la novel·la que ara he publicat, L’alè de les cendres, que he estat vint anys escrivint. Durant aquests vint anys, evidentment, he publicat més novel·les, contes ... i, per tant, el meu pas a la literatura, la passa important la vaig fer per escriure L’alè de les cendres, que és un “encàrrec” (entre cometes) que em va fer la meva mare tres mesos abans de morir-se. Una història a mig camí entre la ficció i el testimoniatge. Aquí neix la meva implicació amb la literatura. De fet, la feina que faig, som professora de Llengua i Literatura, també va molt lligada a aquest gust pels llibres. El que m’agrada més és fer estimar els llibres als meus alumnes.

Pel que fa a la implicació política, ja ho deia abans, som una dona que ha viscut sempre molt pendent de l’actualitat, del món que m’envolta i, per això, supòs que no m’ha costat gens implicar-m’hi. Pens, a més a més, que hem d’expressar i hem de poder col·laborar a millorar la societat i la vida dels ciutadans. I això comença a l’Ajuntament de Ciutadella. Primer anant en llistes del PSM, en llocs no de sortida, fins que l’any 2005 entr com a regidora. I a partir d’aquí creix el meu compromís amb el partit i amb Menorca, sobretot.

La teva formació acadèmica?
Vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i després vaig tornar a Menorca.

Nosaltres et deim Mallorca, i tu dius?
Mallorca és la meva mare! La meva família materna és de Mallorca, de Palma. I, quan a mi em diuen Mallorca, pens en la meva família, molt més després d’haver escrit L’alè de les cendres.

I políticament?
Políticament és diferent! Políticament, quan em diuen Mallorca... a vegades m’agradaria que hi hagués més complicitat entre les Illes i no hi és. Des de Menorca, voldríem que des de Mallorca fossin més sensibles a la nostra realitat. I nosaltres ho deim i ho tornam a dir, perquè, a vegades, és mal de fer no veure les Illes com tres móns diferents. Costa trobar la connexió i veure que les necessitats d’un no són ben bé les de l’altre.

Penses que Menorca construeix Balears o tan sols les suporta?
El projecte que nosaltres tenim és fer créixer Menorca i és entendre Menorca com un subjecte polític que hem de fer créixer sens condicionants de cap tipus; sense ordres que ens puguin venir de Madrid, sense esser sucursals de cap partit. I crec que des del moment que feim créixer Menorca i creim en Menorca, de qualque manera estam apostant o creient en la resta d’Illes. I, de fet, l’objectiu és, hauria d’esser, com ja he dit, que hi hagués un reconeixement de les necessitats de cada illa per poder arribar a construir aquests ponts que tantes vegades trobam a faltar.

Què és el primer que s’hauria de canviar, o s’hauria d’arreglar, parlant de Menorca des del compromís polític?
El més important en aquests moments és canviar la situació que hi ha. I, per canviar-la, jo crec que és prioritari recuperar l’autèntic sentit de la paraula democràcia. Com es recupera aquest sentit? A través de dos camins bàsics. Un, la participació ciutadana; atracant el que és la ciutadania a les institucions. Aquests abisme que hi ha moltes vegades s’ha d’acabar. I després, també, gestionant d’una manera absolutament transparent per acabar amb un dels grans mals que ha tingut la democràcia aquests darrers temps, que és la corrupció. A partir d’aquí, per a nosaltres hi ha dues qüestions que són bàsiques. Una és recuperar el benestar dels ciutadans; totes les retallades de l’Estat del Benestar que ha dinamitat el Partit Popular aquests darrers quatre anys (en educació, en sanitat, en benestar...) s’han de refer. S’ha de governar per a les persones, s’ha d’estar a prop de les persones, i s’han de prioritzar les persones per damunt de qualsevol altra qüestió. I l’altre gran tema, lògicament, és el territori; la preservació del territori. En el cas de Menorca, tenim, en aquestes moments, una amenaça real: totes les lleis que s’han fet, tant des del Govern Balear com des del Consell, i que afecten el territori, poden acabar convertint o transformant d’una manera irreversible la fesomia de Menorca, cosa que jo crec que els menorquins no estam disposats a acceptar; o molts de menorquins. Per tant, crec que aquests serien els grans temes per començar. I, a partir d’aquí, amb transparència i estant a prop de la ciutadania, escoltant allò que realment els ciutadans volen, es pot arribar a resoldre, d’una manera positiva i efectiva, la resta de qüestions que vagin sorgint.

Creus que el poble menorquí, la gent del carrer, n’és conscient d’això? Sents que fas peu damunt una base popular forta, o només és la gent amb més capacitat crítica, amb més anàlisi, la que entén el drama que viu Menorca?
A Menorca en aquests darrer mesos, i també a les Illes en general , el paper de la ciutadania és clau. I, a més, ho han expressat; s’ha expressat, la ciutadania, en el carrer. El rebuig de polítiques en contra de la llibertat d’expressió (com pot esser la “llei mordassa”), la gran manifestació que va haver-hi pel tema de l’educació i llengua, històrica a les Illes; històrica també a Menorca. L’oposició que hi ha hagut, des de les institucions i també des de la ciutadania, a temes com el dragatge del Port de Maó (que s’ha acabat fet amb les condicions mediambientals necessàries), el tema de l’ampliació de la carretera a Menorca, que és un projecte que ha rebut una contestació social important, la feina de la PAH aturant desnonaments... Jo crec que sí que els ciutadans expressen ja en aquests moments el rebuig a tota una manera de fer política. Que, en darrer terme, es pot resumir amb la paraula “prepotència”. És aquest decidir des de dalt i sense tenir en compte allò que els ciutadans volen. I, sobretot, sense escoltar. Jo crec que el ciutadà vol esser escoltat i que li donin arguments i respostes. No sempre el que els ciutadans demanen és factible, però el Govern, els polítics, tenen l’obligació d’escoltar i explicar-se, perquè, en darrer terme, són on són perquè els ciutadans ho han volgut.

Per què MÉS per Menorca?
MÉS per Menorca neix fa dos anys. Fa dos anys que vàrem començar a fer-hi feina amb Iniciativa Verds, Equo, Esquerra Republicana i Partit Socialista de Menorca. Vàrem escoltar el que la gent demanava: que és, d’una banda, la unió de partits afins i la necessitat de sumar esforços, ajuntar propostes que tenien molts de punts en comú. I, de l’altra, la demanda dels ciutadans d’acabar amb la idea de partits polítics tancats, incapaços d’obrir-se a la societat. Per tant, nosaltres hem arraconat sigles, hem fet un moviment com “MÉS per Menorca”, totes les decisions es prenen en assemblees... Donam veu a les persones, que crec que és una de les coses més importants que hi ha. I és un procés que vàrem començar, com ja he dit, fa dos anys, i que, per tant, s’ha anat construint sense presses i amb la complicitat de molta gent. D’aquí ve la seva credibilitat.

S’hi ha sumat persones independents?
Moltes! Això és important: hi ha els quatre partits i, sobretot, la suma de moltes persones independents que donen suport al projecte, que són la gran fortalesa d’aquest.

Què aporta na Maite a MÉS?
Na Maite, en aquests moments, pot aportar la convicció, el fet de creure profundament en aquest projecte de MÉS per Menorca, que crec que és el reflex del nostre compromís, del meu compromís amb Menorca! I, sobretot, hi vull aportar les ganes de fer feina i la il·lusió amb un projecte que ha d’acabar engrescant a molts de ciutadans perquè és un projecte que creu en Menorca i que pensa fer créixer Menorca des de Menorca.

Aquesta vibració, aquesta vivència que tu tens, aquesta il·lusió que tu vius per Menorca, es veu reflectida en els teus alumnes?
Enguany he tingut alumnes de tercer i quart d’ESO (14-16 anys). Són molt jovenets els alumnes que he tingut, però crec que sí, que hi ha gent que està interessada, que es preocupa per la realitat; senten coses, estan molt connectats a les xarxes, els arriba molta informació... Jo crec que l’important a aquestes edats és que tenguin el criteri per entendre i per processar tot aquest cúmul d’informació que els arriba. Segurament, hauran de passar un parell d’anys fins que en molts d’ells s’acabi despertant aquesta consciència de compromís.

El PP de Menorca és menorquí o és sols una franquícia d’en Bauzá?
El PP de Menorca d’aquests darrers quatre anys ha estat el govern del Consell amb més poca capacitat de lideratge, més poca capacitat reivindicativa que hem tingut mai. Ha estat un govern gris, sense propostes, sense gestió, i que ha estat incapaç de defensar els interessos de Menorca davant el govern Bauzá. I així ens ha anat! Aquesta és la realitat; i els menorquins ho perceben. Segons les enquestes, els menorquins són els que més creuen en el Consell com a l’autèntic govern de l’illa, i, per tant, els que més voldrien que aquest Consell fos fort i amb capacitat de decisió, que és el que nosaltres volem. I això com es pot fer? Evidentment assumint competències que ara no tenim, i que el Partit Popular ha estat incapaç de negociar amb condicions (algunes, ni amb condicions ni sense!). Hi ha les de Turisme davant la taula, que seria l’exemple més clar del que estic dient, i reivindicant altres competències que nosaltres pensam que també podríem tenir.

Quina sortida econòmica té Menorca?
Jo crec que la sortida econòmica de Menorca passa per creure en Menorca. Menorca així com és ens ha d’ajudar a sortir de la crisi. El que no podem acceptar és la recepta del Partit Popular per sortir de la crisi, que sempre és la mateixa: la construcció (fer una Mallorca en petit) i canviar absolutament la fesomia de Menorca. El gran valor de Menorca és ella mateixa, així com és. Per tant, no hem de pensar que desvirtuant aquest paisatge ens anirà bé. Perquè ja s’ha vist: no ha anat bé allà on s’ha fet! La crisi ha afectat per igual territoris més protegits i altres que no. S’ha vist que no és la sortida a la crisi. Per tant, es tracta de creure en Menorca i, a partir d’aquí, tenim clar, lògicament, que per a l’economia menorquina el turisme és un element important, però nosaltres defensam que s’ha de diversificar i que s’han d’equilibrar molt més tots els sectors econòmics. Menorca sempre havia tingut una indústria de sabates i bijutera molt important que, en aquests moments, pateix molt; i ha patit molt la crisi. Crec que s’hauria d’intentar, d’una banda, equilibrar tots aquests sectors i, de l’altra , respecte del turisme (que era un dels elements importants) proposar un model turístic basat sobretot en el que és Menorca: un turisme respectuós amb el medi ambient, més de caire esportiu , lligat a tots els valors naturals i culturals que tenim. L’agricultura i la ramaderia és un altre dels elements fonamentals, amb els quals s’havia fet molta feina els darrers quatre anys (amb el CARB, Contracte Agrari Reserva de Biosfera), abans de l’arribada del PP. Aquesta iniciativa reconeixia el valor dels pagesos a l’hora de mantenir el paisatge de Menorca i era una ajuda evident per a les explotacions. Ara, en el darrer pressupost del mandat, el PP l’ha tornat treure, però no hi ha cregut durant aquests anys. Amb el tema de l’agricultura, el que no es pot fer es pretendre millorar el camp de Menorca i de Mallorca a través d’una llei agrària que torna a esser una llei urbanística, bàsicament. Així no s’ajuda al camp. En el tema d’agricultura també és important la diversificació, una agricultura més sostenible, per exemple.

Tu veus un futur Govern d’esquerres a Menorca; es planteja algun esquema d’aliances?
El tema de les aliances s’haurà d’estudiar després de les eleccions i a la vista dels resultats que surtin, però estic convençuda que hi haurà un canvi. La gent el demana. Aquest canvi passa per fugir del bipartidisme, creure en opcions polítiques, com pot esser MÉS, un projecte obert, participatiu i transparent, atracat als ciutadans i centrat en la problemàtica que realment té Menorca.

Hi ha moltes possibilitats de maniobra econòmica o estau molt fermats per Madrid i per Brusel·les?
Lògicament, les Administracions superiors ens condicionen moltíssim, però és cert que sempre hi ha un marge de maniobra evident. I, en aquest cas, jo crec que és clau marcar prioritats, tenir clar quin és el model que un vol i, sobretot, gestionar de manera eficaç, saber-te moure per aconseguir ajuts que havíem rebut fins ara i que s’han perdut... S’ha d’anar insistint per intentar millorar aquesta situació.

Quin és el moment cultural que viu Menorca?
Menorca sempre ha estat una illa molt activa culturalment parlant. La funció de l’Institut Menorquí d’Estudis, potenciant la investigació però també la divulgació, és fonamental. Com també ho és el teixit associatiu cultural, molt actiu durant aquests quatre anys, malgrat les retallades i la manca de suport que ha patit. Perquè, quan no hi ha política cultural o la que es fa va en contra de la nostra pròpia cultura, sort que hi ha aquestes entitats que mantenen la il·lusió i la presència cultural viva. Tot aquest desert de política cultural va dirigit a crear una ciutadania sense criteri. Perquè un ciutadà culte és un ciutadà interessat que té capacitat crítica, que té capacitat d’anàlisi. Jo crec que justament això és el que no volen. Durant aquests anys nosaltres també ho hem patit. Una política lingüística en què l’únic objectiu ha estat arraconar la nostra llengua pròpia. Una manca de política cultural alarmant. Però la gran sort ha estat que totes aquestes entitats han aconseguit mantenir viva la cultura a Menorca. Amb moltes dificultats! Amb molt pocs reconeixements! Però tenim clar que els ciutadans sí que els ho agraeixen.

No podem acabar sense que ens diguis una paraula de L’alè de les cendres, el llibre que acabes de publicar...
Jo avui som a Mallorca a causa de L’alè de les cendres. Ahir la vagi presentar a Palma, avui vaig a Inca... La veritat és que aquesta darrera novel·la, que m’ha costat vint anys escriure, ara que l’he publicada m’ha donat moltes satisfaccions. Està a mig camí entre la ficció i el testimoniatge i és la veu d’una dona que, des de la tomba, explica la seva vida, amb el rerefons de la guerra civil i la postguerra. Passa entre les tres illes, Eivissa, Mallorca i Menorca i, de qualque manera, dóna veu a tantes històries silenciades de manera imposada durant tots aquests anys; no només des del 39 al 78, sinó també per una democràcia que no ha estat capaç de tractar amb dignitat tantes víctimes innocents com hi ha. Totes les guerres tenen víctimes, les miris des d’on les miris, i n’hi ha hagut que han tingut quaranta anys de reconeixements (i encara en tenen); i n’hi ha que han tingut massa anys de silenci absolut.

Gràcies, Maite, que el teu compromís polítics tengui tant de reconeixement com la novel·la.