Refer tot allò malmès: els reptes de la nova Junta de Personal Docent no Universitari

Cosme Orell Bonet, president de la Junta de Personal Docent no Universitari

Som conscients que vivim i que, sobretot, hem viscut dins el món educatiu uns moments que s’han caracteritzat per una forta mobilització, com no s’havia vist mai, en la qual s’ha involucrat la gran majoria de la societat civil de les Illes Balears. Ha estat una resposta contundent, unitària i amb la complicitat de molta gent en contra del mal Govern del president José Ramón Bauzá.

Una legislatura que, en matèria educativa, ha estat marcada, entre moltes altres malifetes, per la imposició del TIL, la implantació de les retallades més dures que han patit els serveis públics de la nostra Comunitat autònoma i una Administració irresponsable que ha estroncat tots els ponts de diàleg possibles i ha tirat per terra, en moltes ocasions, els àmbits de negociació que haurien pogut desencallar el conflicte.

Per altra banda, dins tota aquesta situació a què m’he referit amb anterioritat, també s’ha produït una gran revifalla de la participació del professorat, de la seva capacitat de mobilització i d’una gran demanda de major representació a l’hora de prendre decisions, amb una activitat molt intensa del moviment assembleari.

En l’àmbit de la Junta de Personal Docent no Universitari, els resultats han estat els següents: STEI, amb 15 membres; Alternativa, 8 representants; Unió Obrera Balear, 5 membres; ANPE, 5 representants; CCOO, 5 membres; i FETE-UGT, 5 representants.

Els principals objectius que ens hem marcat, com a Junta de Personal Docent no Universitari, són els següents:

Fer tornar enrere totes les retallades que s’han anat imposant al llarg dels darrers anys, sobretot a partir de la publicació del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de matèries urgents en matèria de personal i administratives. Aquest decret recull, entre d’altres, mesures en relació a l’increment de l’horari lectiu del professorat, la suspensió de determinades prestacions d’acció social, l’extensió del nomenament d’una part del professorat interí fins dia 30 de juny, l’augment de les ràtios a les nostres aules, la no substitució immediata del professorat que està de baixa, o la pèrdua de retribucions en cas de malaltia.

Recuperar en els centres docents totes aquelles mesures i programes d’atenció a la diversitat que s’han eliminat com a conseqüència dels retalls que ha patit el sector educatiu, ja que aquesta és una de les millors eines de què disposam per contribuir a la igualtat d’oportunitats del nostre alumnat i a la lluita contra les desigualtats socials.

Lluitar per a aconseguir la derogació de la LOMCE i de tot el que aquesta llei educativa estatal suposa d’atac al model d’escola pública entesa, com un dret per a tots els nostres infants i joves. No a la competitivitat i al mercantilisme que implica la llei del ministre Wert, pel restabliment de la democràcia als centres, perquè siguin veritables llocs de convivència, d’integració, de diàleg i de consens.

Fer els possibles per assolir l’estabilitat normativa que tant necessita el nostre sistema educatiu, amb un pacte que estaloni les qüestions bàsiques del nostre món escolar amb una sèrie de fites clares: el manteniment del català com a llengua vehicular de l’ensenyament, l’atenció a la diversitat o la gestió democràtica dels centres docents, entre d’altres.

Dinamitzar la Junta de Personal Docent no Universitari, fer-la més propera al conjunt de les treballadores i treballadors de l’ensenyament, i establir els mecanismes adients perquè sigui, de debò, la veu dels seus representats.