Son Espases, la constatació de la corrupció. II

Fina Santiago, Diputada de MÉS al Parlament de les Illes Balears

Durant les diverses compareixences dels testimonis de polítics i tècnics que han comparegut a la Comissió de Son Espases, ens ha anat configurant un puzzle que mostra la imatge de la corrupció.

S’han constatat irregularitats permanents en la tramitació de l’expedient administratiu per part de l’Ajuntament de Palma. Irregularitats que no eren ni errades ni simples “descuits”, allò que pretenien, per part dels responsables del PP, era facilitar que la decisió pogués ser política i no tècnica. Aquestes irregularitats es poden concretar en:

- Manca ordre d’inici de l’expedient. Impedint conèixer: qui va donar l’ordre, les dates concretes, per quin motiu es va iniciar, quines característiques es cercaven als terrenys reservats per a l’hospital.

- Manca d’informes tècnics que justifiquin la seleccions dels terrenys.

El primer document de l’expedient és un conjunt d’onze pàgines que baix el títol “Propuesta Ciudad Sanitaria- Parque. Alternativa a la propuesta de Ib-Salut. Mayo 2003”, recull tota una sèrie de fotografies de terrenys propers a l’antic Hospital de Son Dureta. A partir de l’expedient administratiu no sabem qui va fer aquesta selecció, qui la va encarregar, quin dia (abans o després de les eleccions de 2007) o què significava “propuesta ciudad sanitaria”.

Segon document. El següent inclou una selecció de 9 terrenys, entre ells el de Son Espases. A partir de l’expedient administratiu tampoc no es pot saber qui els va seleccionar, ni qui va realitzar l’encàrrec, ni quines característiques havien de tenir els terrenys.

Tercer document. El següent document que apareix a l’expedient, inclou ja la proposta de quatre terrenys per a la ubicació del nou hospital. No hi ha cap informe que expliqui per què dels 9 seleccionats en descarten cinc, o per què en seleccionen quatre.

És a través de les declaracions del Sr Segui Perelló on es relata com varen succeir els fets: “... ocurrió en el mes de mayo de 2003, cuando me llamó a su despacho el teniente alcalde de urbanismo Sr Rafal Vidal Roca... Juan búscame unos terrenos donde podamos cambiar el Hospital de Son Dureta II... mira Joan, és una imposició del partit perquè vol presentar a les eleccions en el seu programa un nou emplaçament” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 711).

Més endavant el Sr Segui, relata: “agost del 2003, quan ja hi havia hagut les eleccions, em cridà el gerent d’Urbanisme..., me dice el regidor don Rodrigo de Santos que le amplíe hasta siete y ocho parcelas y que incluyas éstas dos. Estas dos eran: una en Son Sardina y la otra en el actual emplazamiento de Son Espases. Li dic: bé però i les altres no? Pon las que quieras” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 711). El Sr Segui realitza el segon document sol·licitat que coincideix amb el segon document que figura a l’expedient administratiu.

Finalment el Sr Segui, explica que el mateix mes d’agost de 2003, el gerent d’Urbanisme el cita per dir-li quines han de ser les quatre finques o terrenys seleccionats: CIR, Son Sardina, Puigdorfila i Son Espases. Aquestes quatre finques són les seleccionades que consten al document que l’Ajuntament envia al Ib-Salut, l’identificat com a tercer document de l’expedient:
Base Militar San Asensio.
Son Puigdorfila.
Son Tugores ( Puigdorfila Vell.- Son Espases).
Son Sardina.

La selecció dels quatre terrenys enviats a Ib-Salut per triar-ne un, pareixia una selecció dirigida per triar Son Espases, ja que:

Un dels terrenys, la Base General Asensio, ja es sabia des de l’any 2000 que el Ministeri de Defensa no el vendria perquè volia unificar tots els seus recursos de Mallorca en aquell indret.

Els altres dos terrenys, diferents dels de Son Espases, tenien inconvenients complicats per poder fer l’hospital, tal com diu el Sr. Bartolomé Abad Socías, director tècnic de la gerència d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma que va reconèixer que tenien “ problemes de orografia y de ubicació de una infraestructura” (Diari de Sessions núm. 13, pàg. 139); o tal com ho valoren els tècnic d’Ib-Salut; el Sr Montserrat Magdalena, enginyer de la oficina de supervisió de l’Ib salut, reconeix que havia solars situats a una zona rocosa i muntanyosa que són solars que pràcticament s’auto-exclouen i un altre solar estava afectar per un desdoblament de carreteres, (Diari de sessions núm. 21, pàg. 239). En el mateix sentit el Sr Mestre i Casado, tècnic de l’Ib-Salut, expressà que fins i tot una de les propostes era “muy desfavorable” (Diari de sessions núm. 22, pàg. 251)

Un expedient caracteritzat per l’extremada rapidesa en la presa de decisions. En menys de cinc mesos, es pre-seleccionen els terrenys, es selecciona per part de l’Ib-Salut i de l’Ajuntament la finca de Son Espases, es valora el preu, s’acorda a la Comissió de Govern, s’aprova al Plenari i es paga la primera part.

No és gens habitual aquesta rapidesa per a la selecció de terrenys, per a ubicar altres serveis necessaris per a la població, com ara centres de salut, centres educatius... s’han necessitats en alguns casos dos o més anys.

Per explicar la gran rapidesa en la gestió d’aquest expedient, la compareixença del Sr Segui també és decisiva. El Sr Segui manifestà que el 26 de novembre “siendo las 13’40h ... baja a mi despacho el director técnico de urbanismo, el Sr Abad... y me dice: Juan tienes que hacer el informe favorable de Son Espases. Dic: Tomeu perdona, jo necessito un parell de dies... No, no, no, l’has de fer ara, avui matí... perquè a les quatre i mitja es reuneix donya Catalina Cirer i Jaume Matas per dir que han triat aquest” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 712).

Aquesta extremada rapidesa explicaria perquè els informes de l’Ajuntament de Palma que justifiquen la selecció de Son Espases, són escassament d’un full i mig. Informes on es valora, l’impacte ambiental, el potencial de creixement de la ciutat de Palma, l’impacte socioeconòmic per a la zona, les comunicacions i altres qüestions.

Uns dels arguments donats, per justificar la rapidesa, era que es va fer per evitar l’especulació. Especulació que no es va poder evitar. Tres constructors de Mallorca varen comprar, entre el segon semestre de l’any 2002 i l’any 2003, finques properes a Son Espases:

Sr. Bartolome Cursach comprà la finca de Son Cabrer el 17 de novembre de 2003, prèvia opció de compra. Aquesta finca es va segregar el setembre de 2003, per acord del Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma. Això va permetre la compra de la finca amb dues meitats. D’una part era propietari exclusiu el Sr Cursach, l’altra part la compartia el Sr Cursach amb el Sr Juan Bartolome Segui Gamundí.

Família Grande. El Sr Grande Prohens, a la seva declaració, reconeix que l’empresa de la seva família va comprar una finca propera a la de Son Espases, el mes juny de 2002.

Sr Mateu Sastre. Comprà el solar de Cas Fornés. Adquirint-la per escriptura pública el 10 de juliol de 2002.

Les dates de les compres de finques posteriors a abril de 2002 són significatives. Hi ha diverses informacions periodístiques (Diario de Mallorca i Ara) fent referència a una denuncia davant fiscalia anticorrupció, que situen un sopar el mes d’abril de 2002 entre el Sr Jaume Matas i diversos representants d’empreses constructores. A aquest sopar, el Sr Jaume Matas va informar, presumptament, que si el PP guanyava les eleccions volia construir un hospital a Son Espases. Tot i que dels empresaris que han comparegut, tres neguen que tenien aquesta informació, l’adquisició de les finques sempre és posterior a aquesta data.

Cal destacar que cap d’aquest constructors varen fer una proposta per comprar la finca de Son Espases abans que l’Ajuntament acordés comprar-la. Així ho relaten dues de les propietàries de la finca, “no tuvimos ofertas ni tampoco buscamos nada" (Diari de sessions núm. 18, pàg. 202). Els constructors justament compraren les finques de devora.

Es dedueix d’aquest conjunt de coincidències que tenien informació que a la finca de Son Espases s’ubicaria l’Hospital i, per tant, els interessava comprar els terrenys propers perquè podrien fer un bon negoci. La interpretació no resulta massa agosarada.

La gran rapidesa de l’Ajuntament, en tot allò relacionat amb Son Espases, també s’evidencia amb la concessió de la llicència d’obres. El dia 15 gener de 2007 es va sol·licitar la llicència, el 17 de gener ja estava concedida. Habitualment, es tarden mesos per a una obra habitual. Però, l’expedient de l’obra de l’hospital de Son Espases consta de diverses capses de documentació i centenars de pàgines i plànols que es varen valorar en dos dies.

La Mesa de Contractació de la concessió d’obra pública per a la construcció, explotació i conservació del nou hospital estava formada per vuit persones de les que sis havien estat nomenats políticament.

Els components de la Mesa eren:
- Sr. Juan Sanz Guijarro (finat). Director econòmic financer de l’Ib-Salut. Càrrec Polític. President de la Mesa.
- Sr. Josep Corcoll Reixac. Director General de Coordinació i Planificació. Càrrec Polític.
- Sr. Antonia M Estarellas Torrens. Secretària general de la Conselleria de Salut i Consum. Càrrec Polític.
- Sr. Bernat Salvà Alloza. Director General de Pressuposts. Càrrec Polític.
- Sr. Luis Miguel Alegre la Torre. Director assistencial del Servicio de Salut. Lliure designació, nomenat per el Sr Sergio Beltran, Director general de l’Ib-Salut del Govern Matas.
- Sr. Jose Maria Fiol Ramonell. Cap de Departament de l’Advogacia de la Comunitat Autònoma de lliure designació per el Govern Matas. Amb substitució de la Sra. Felisa Vidal Mercadal que tot i el seu nomenament mai va participar de la Mesa.
- Sr. Javier Vázquez Garranzo. Funcionari. Designat per l’Assessoria Jurídica de l’Ib-Salut. Funcionari
- Sr. Jose Amengual Antich. Vice-interventor general de la CAIB. Funcionari.
- Sra. Pilar Ramos. Secretària d’actes. Cap de Servei de contractació de l’Ib-Salut. Funcionaria. Substituïda, a finals de l’any 2006, per el Sr. Fernando Nadal Roig. Estatutari en comissió de serveis.
- Sr. Alfredo Fernández Rancaño. En funcions d’assessoria.

Aquest tipus de composició de la Mesa, on hi ha més polítics que tècnics, no generen garanties ni d’objectivitat ni de neutralitat i, en cas de dubtes, com és el cas, provoca desconfiança.

Una de les actes no se va redactar al llarg de la sessió o al final, sinó que ja estava redactada a l’inici de la sessió.

L’acta del dia 6 d’octubre de 2006 la va redactar la secretària del Sr Juan Sanz, la Sra. Margalida Ensenyat Catalunya, explica amb detall que “... el Sr Sanz me dio un papel escrito a ordenador con un texto y me pidió que lo trasladara o lo picara en una plantilla de acta de la Mesa de contratación.” (Diari de Sessions núm. 52, pàg. 772).

La Mesa de Contractació era una Mesa dirigida per part dels màxims responsables polítics. Les ingerències del Consell de Govern respecte a la Mesa, es poden constatar per diferents fets:

A.- La Mesa de Contractació de dia 7 d’abril de 2003 es va acordar “Solicitar informe económico y técnico a la Dirección Económica Financiera del Ib-Salut y a la subdirección de Obras y servicios Generales del Ib-Salut, que podrán designar a los técnicos que estimen oportunos”. Doncs bé, l’Ib-Salut ja havia iniciat tota la tramitació administrativa necessària per poder encarregar aquest estudi a una empresa. Inicià els tràmits el 20 de març i el contracte és adjudicat el 6 d’abril (un dia abans de la petició de la Mesa) a Global PM, mitjançat negociat sense publicitat. Així consta a l’expedient de l’Ib-salut i a les conclusions del Dictamen del Consell Consultiu.
L’Ib-Salut és el que pren la decisió i la Mesa ho acorda, no és la Mesa la que pren la decisió i l’Ib-Salut ho executa, tal i com hauria d’haver passat.

B.- La Mesa de Contractació de dia 26 de juliol de 2006 acordà enviar al Consell Consultiu l’Informe de Global PM. Ho varen fer encara que cap membre de la Mesa, amb experiència en meses de contractació, ho havia fet així cap vegada i que cap membre de la Mesa va tenir la percepció de que aquesta petició fos necessària. Els funcionaris, especialment, varen mostrar la seva sorpresa (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 291).

C.-La Mesa de Contractació, de dia 6 d’octubre, acordà sol·licitar informes per valorar les diferents propostes al “Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, que haurà de revisar la part tècnica; així com al Col·legi professional d’Economistes, que haurà de revisar la valoració econòmica de les ofertes”.

El Sr. Garau Fullana, com a degà del Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, explicà a la seva compareixença, que la Sra. Cabrer, ex-consellera d’obres públiques amb el Govern del President Matas, el va telefonar per informar-li que el President de la Mesa de Contractació es posaria en contacte amb ell perquè el Col·legi fes l’informe. Que efectivament, ho va fer abans que la Mesa de contractació ho demanés oficialment i que entenia que la Sra. Cabrer ho demanava en nom del Govern. (Diari de Sessions núm. 65, pàg. 1019).

El fet és més greu perquè la decisió de la Mesa es pren el dia 6 d’octubre del 2006 i el mateix dia el President de la Mesa envia un fax als col·legis per expressar la petició. És a dir, la telefonada de la Sra. Cabrer és abans que es reuneixi la Mesa, no sols abans que el President de la Mesa es poses en contacte amb el Col·legi.

És a dir, una vegada més, membres del Govern no presents a la Mesa, prenien decisions que després la Mesa acordava.

La decisió final de la Mesa és una decisió poc consistent i amb poc fonament.
Es pot concloure que l’adjudicació de la contractació semblava que havia de recaure sobre OHL, així ho indicaven els diversos informes favorables a què el contracte s’adjudiqués a aquesta empresa:

Els informes de Global PM.
La validació del informe de Global PM per part de funcionaris de l’Ib-Salut.
El dictamen del Consell Consultiu.
L’Informe del Col·legi d’Enginyers.

Tots aquets informes consideraven que les prestacions tècniques que presentava el projecte de l’UTE liderada per OHL era el millor, i així ho valoraven. No en la part econòmica, ja que aquesta UTE era la més cara, però sí en les qüestions tècniques.

Sols l’informe del Col·legi d’Economistes valorà millor l’UTE liderada per Dragados, donat que presentà una proposta uns 100 milions més barata que l’UTE d’OHL.

La percepció de diversos membres de la Mesa era que l’adjudicatària havia de ser OHL, però la publicació al diari El Mundo, anunciant que l’adjudicatari seria OHL el dia abans de que la Mesa es reunís per adjudicar-lo, va fer que tot canviès:

La Mesa estava dirigida políticament, de tal manera que haguessin pogut seleccionar qualsevol altra adjudicatari així ho hagués decidit el Govern. La diferencia d’un sol punt entre la primera i la segona propostes millor situades, s’hagués pogut justificar, si hagués convingut.

De les més de 60 comparexences hi ha bastants indicis de possibles delictes:

1. Informació privilegiada.
La compra de terrenys al voltant de la finca de Son Espases per part de diferents constructors no és atribuïble a la casualitat. Especialment, si és té en compte que:
La compra es va fer posteriorment al suposat sopar amb en el Sr. Matas.
Que cap constructor mostrés el més mínim interès per la finca de Son Espases, com si ja coneguessin que tenia una altra finalitat.
Que tots comprin en un termini de temps relativament reduït.

2. Tràfic d’influències.
- Compareixença del Sr. de Santos, explicant com el Sr. Gabriel Cañellas el telefonava per a què l’Ajuntament de Palma facilités la declaració d’interès general per a la construcció d’un geriàtric, lligat a l’empresa del Sr. Cursach i del Sr. Segui, a la finca de Son Cabrer, just devora de la finca de Son Espases. (Diari de Sessions núm. 10, pàg. 117).

- A la comparexença del Sr. Bartomeu Vicens Mir, valora com a molt probable que els presidents del PP, Sr. Matas, i la presidenta d’UM, Sra. Munar, es posessin d’acord per a vincular el tema de Can Domenge i de Son Espases. (Diari de Sessions núm. 11, pàg. 125).

- A la compareixença del Sr. Bartomeu Vicens Mir, consta que prèvia a la reunió dels tècnics que havien de valorar possibles canvis del Pla Territorial, polítics representants del PP i d’UM es reunien per valorar políticament les diverses peticions que havien arribat. (Diari de Sessions núm. 10, pàg. 125).

3. Pagament de comissions.
- A la compareixença del Sr. Bàrcenas, aquest reconeix ingressos de grans empresaris a la caixa B del PP. Les qualifica de donacions.

- A la compareixença del Sr. Miquel Nadal aquest va explicar a preguntes que "sí, sí, sí", que era coneixedor del pagament de comissions per temes relacionats amb la construcció pública o per facilitar la construcció privada, i que "no només es paguen o s’han pagat comissions, sinó que estic complint una condemna al centre penitenciari per aquestes qüestions." (Diari de Sessions núm. 67, pàg. 1.048).

4. Relacions empresarial de polítics amb empresaris de l’UTE de Son Espases.
- Compareixença del Sr Jaime Mascaró. No negà la inversió d’1.200.000 euros que la seva família va realitzar a la SICAV Balear Ahorro Sicav. Un dels gerents d’aquesta SICAV és o era el Sr. Areal, cunyat del Sr. Matas (Diari de Sessions núm. 31, pàg. 421).

- Compareixença del Sr. Joan Antoni Ramonell Amengual. Ex-batle i ex-parlamentari del PP, i empresari. En resposta a les preguntes, respon que les seves empreses han mantingut contractes amb empreses lligades a l’UTE de Son Espases, concretament amb FCC, des del 2003, “... dos o tres anys crec que vàrem estar” (Diari de Sessions núm. 8, pàg. 85). Confirmat i per el Sr. Mateo Estrany que confirma que el Sr. Ramonell estava contractat per la FCC de Madrid i que a la delegació de Balears no tenia encarregada cap tipus de tasca. (Diari de Sessions núm. 62, pàg. 961)

5. Donacions il·legals al Partit Popular.
- A la compareixença del Sr. Bàrcenas, ex gerent del PP, aquest confirmà, que el PP tenia una caixa B de fons que provenien d’aportacions que feien els empresaris o importants executius dels consells d’administració. Que feien les donacions a títol personal i en molts de casos, amb quanties superiors a les permeses per la llei. Que eren empreses a les quals s’adjudicava obra pública, tot i que el Sr. Bàrcenas ha volgut deslligar els dos fets. (Diari de sessions núm. 17, pàg. 196). D’aquests diners, segons el Sr. Bàrcenas, es va pagar el lloguer d’un pis al Sr Matas, per un valor d’entre 6 mil i 8 mil euros. (Diari de sessions núm. 17).

6-. Finançament il·legal de la seu del Partit Popular.
- A la compareixença del Sr. Bàrcenas, contestant a les preguntes, explicà “yo sé que en el caso de Balears, porque hubo una reunión con un empresario, creo que gallego, que se reunieron con el tesorero nacional y no sé si en su momento con el secretario general incluso, que hubo una empresa que cuando el partido de Balears decidió comprar la sede, tema para el que el tesorero nacional Álvaro Lapuerta emitió un poder concreto que les autorizaba a comprar la sede, creo que solicitaron un crédito hipotecario, se pidieron aportaciones a una serie de empresarios ..." (Diari de sessions núm. 17, pàg. 192).

El procés d’adjudicació de la construcció de l’hospital de Son Espases s’està investigant per part de la Fiscalia Anticorrupció, moltes de les persones que han comparegut, davant la Comissió parlamentària, han estat citats i han declarant davant aquesta fiscalia. Per la informació obtinguda durant la Comissió d’Investigació de Son Espases, i per la informació que publiquen els mitjans de comunicació, sobre les declaracions que fan davant del fiscal o davant dels jutges, aquestes i altres persones, el grup MÉS està convençut que el Cas Son Espases ha sigut un dels casos més vergonyosos de la corrupció política que va caracteritzar la legislatura 2003-2007, presidida per el Sr Matas i el seus Consellers i Conselleres.

La Fiscalia Anticorrupció ha de fer la feina que constitucionalment té encarregada. El Grup Parlamentari MÉS el proper dia 5 de març registrarà les conclusions polítiques i les propostes de canvis normatius per intentar que la corrupció que ha envoltat Son Espases no torni succeir.