Caterina Mas de Petra, Magdalena Solivellas de Campanet i Catalina Gayà de Sant Joan, tres batlesses amb molta força.

Llorenç Carrió

Caterina Mas “La ideologia en els pobles petits es fa en els detalls del dia a dia. De vegades no és percebuda, però hi és”

Magdalena Solivellas “Si fa falta s’haurà de desobeir per poder defensar els serveis socials”

Catalina Gayà “A Sant Joan hem aconseguit recuperar la dignitat de les víctimes del feixisme, hem obert les fosses i hem fet justícia”

La trobada es fa a Petra i de seguida me n’adon que aquestes dones plenes de coratge no m’ho posaran gens fàcil. Elles saben molt bé el que cal explicar dels seus pobles i totes soles es gestionen el temps perquè, a més, aquest col·loqui les posi al dia dels reptes comuns que tenen i compartir les estratègies que fan comptes emprendre a cada municipi. Al final, som jo qui acab d’entendre que n’he d’aprendre encara molt i acab acceptant el meu paper d’aprenent i gaudint del discurs d’aquestes autèntiques dones sàvies.

De seguida posam fil a l’agulla i repassam els fets més destacats d’aquesta legislatura. Les tres em confirmen que ha estat una legislatura molt dura, la gent desconfia dels polítics i de vegades els posen a tots dins el mateix sac, cosa molt injusta. M’expliquen que ara en el discurs políticament correcte s’afirma que els batles no haurien de cobrar... És molt trist perquè aquestes dones hi deixen la pell fent feina pel poble, sense sou pels batles només els nins de casa bona podran dedicar-se al bé comú.

És fascinant veure com la política local s’assembla tant d’un municipi a l’altre. Com el PSOE no entén que no sempre pot ser la primera força d’esquerres i enrabiat és capaç de votar contra inversions necessàries pel poble o que el PP de Madrid, el Govern i el Consell es mostra fins a cert punt exquisit en les formes, però que a l’hora de la veritat sempre acaba marginant els que no són dels seus i utilitza sempre el silenci administratiu com a resposta.

Després na Catalina Gayà ens parla del cas concret de Sant Joan on Assemblea s’ha sabut posar d’acord amb tres persones que representen els populars, no amb el PP, i que això només es pot entendre si es coneix la idiosincràsia santjoanera.

Lideren de manera diferent, més participativa, transparent, es preocupen de cada un dels veïnats i només cal escoltar-les per veureu-ho clar. Quan parlam del dia a dia dels consistoris l’enemic a batre és la Llei Montoro que pot acabar sent la sentència final dels pobles petits. Els seus tres consistoris havien fet una bona gestió i tenen les finances sanejades, però ara, amb aquesta nova llei, tots els serveis estan en perill. Na Magdalena apunta que amb les retallades que es preveuen els Ajuntaments només es poden encarregar del cementeri municipal i d’aigües. Ella assegura taxativa que no cediran ni un mil·límetre a l’hora d’oferir serveis a les persones. Na Caterina també apunta que ells posaran els doblers que facin falta per mantenir-los i na Catalina remarca que ells s’han passat a la banca ètica. Les tres estan d’acord que a Rajoy li preocupen més els banquers que les persones.

La cultura és un tema important, les agendes culturals dels seus pobles arrebossen de vitalitat, sobretot si se’ls compara amb els dels veïns populars. De Campanet, parla de la recuperació de la col·lecció de llibres Pla de Tel, dels Festival de Primavera i ara un altre de tardor, de l’obertura d’una nova galeria d’art pel poble, de la feina que s’està fent a la biblioteca i l’arxiu i de la divulgació d’un grup pictòric anomenat “els Holandesos” que s’establiren als anys vuitanta; Petra han celebrat el tricentenari del naixement del Pare Serra i el centenari de l’arribada de l’electricitat al municipi, excuses bones per fer més activitat; i Sant Joan disposa del col·lectiu Teranyines, el Casal Pare Ginard i s’ha inaugurat el Museu de la paraula que permeten també oferir una rica programació.

A Sant Joan, na Catalina tot d’una ens parla de com d’emotiu i sensible ha estat reobrir les fosses de la Guerra i el paper que hi ha jugat els historiadors Arnau Company i Tomeu Garí.

Després de la cultura, arriben tots els altres temes a una velocitat de vertigen. Els serveis socials els ocupen i preocupen en primer lloc. Petra i Sant Joan els tenen mancomunats amb el Pla, Campanet al Raiguer. Sempre es podria fer més, però totes tres no els volen reduir ni un bri malgrat les pressions de Madrid, Govern i Consell. A Petra, per demostrar-ho, na Caterina explica que el nou conseller Martí Sansaloni els ha convertit el centre d’atenció per persones dependents en el nou centre de la tercera edat, però ni tan sols per totes les associacions de majors, sols pels seus afins. Aquí és quan les persones mostren que hi ha polítics de dretes i d’esquerres, o amb cor o sense. La ideologia es percep en les petites coses.

S’ha de reivindicar la importància que tenen els serveis socials avui en dia i na Magdalena ens explica que mantenir el treballador social, el psicòleg i l’educador de carrer és el que dóna rapidesa de resposta. A Sant Joan a més del banc d’aliments, s’ha complementat un racó solidari que permet descanviar productes entre els usuaris que són molt necessitats.

Després parlam de medi ambient, economia, mobilitat i infraestructures. Es nota que aquestes valentes dones fan comptes repetir en el càrrec quatre anys més i ja preveuen quines seran les necessitats del futur. Na Magdalena no pot deixar de reclamar més mitjans del Govern i el Consell per tal de regular l’allau de curiosos que volen visitar les Fons Ufanes cada cap de setmana i que poden arribar als deu mil en cosa d’hores, destruint tot l’entorn. També reclama més suport per tal d’arreglar la ruta cicloturística de Lluc a Pollença que és molt perillosa. Petra i Sant Joan reclamen més tren, no pot ser que un tiquet de Petra a Palma valgui sis euros o que s’hagi tancat l’estació a Sant Joan...

Segur que les nostres batlesses seguiran lluitant per aconseguir el canvi.