Eleccions a Andalusia

Miquel Rosselló
President de l’Ateneu Pere Mascaró

L’any 2015 estarà trufat de processos electorals, les eleccions autonòmiques a Andalusia, les eleccions municipals arreu de l’Estat espanyol, les autonòmiques a la majoria de les Comunitats autònomes, les eleccions a Catalunya i les eleccions generals de l’Estat. Tots aquests processos seran transcendentals pel futur polític d’arreu de l’Estat espanyol.

Les conteses electorals esmentades es desenvoluparan dins un context socioeconòmic marcat per la greu crisi econòmica patida, que malgrat alguns diguin que es veu la llum al final del túnel, les conseqüències d’aquesta són nefastes per un important increment de les desigualtats socials acompanyat de la pèrdua de pes de l’estat del benestar.

Però també tindran lloc en el marc d’una gran pèrdua de qualitat democràtica dins la societat i un alarmant creixement de la corrupció. Així com en l’esgotament del model territorial sorgit de la Constitució de 1978.

Les eleccions europees de fa un any ja anunciaven canvis en el mapa polític dels últims trenta anys. La significativa caiguda del bipartidisme, la irrupció d’una nova força política com Podemos i el manteniment i creixement d’un conjunt de forces polítiques d’esquerres i sobiranistes de distints territoris de l’Estat espanyol.

Les eleccions andaluses han sigut les primeres d’aquest marató electoral d’enguany. La primera conclusió que podem extraure del seu resultat és la derrota sense pal·liatius del Partit Popular que perd més de 500.000 vots i 17 diputats.

El PSOE perd 110.000 vots confirmant la caiguda del bipartidisme malgrat que mantenir els seus 47 diputats, ésser el partit majoritari amb molta diferència del segon després de governar 33 anys la Comunitat autònoma i estar esquitxat per greus casos de corrupció, suposa una important victòria pel Partit Socialista i la seva dirigent Susana Díaz.

L’altra partit guanyador d’aquestes eleccions és sense dubtes Ciudadanos que irromp al Parlament andalús amb 9 diputats, lapida UPyD i es presenta com a una opció de centredreta amb seriosa capacitat de combatre aquest espai al Partit Popular.

Podemos obté uns bons resultats, un poc manco del 15% i 15 escons. Un resultat agredolç, com ells mateixos han reconegut, perquè queda molt enfora de les seves aspiracions de superar el PSOE, que els guanya en 32 diputats, i convertir-se ells tot sols en l’alternativa al bipartidisme. Sembla que el rellotge -tic,tac-tic,tac- amb el qual Pablo Iglesias amenaçava Rajoy després de les eleccions gregues s’ha returat. Per si hi havia algun dubte qualsevol similitud amb la situació a Grècia i la victòria de Syriza, és pura especulació.

L’únic mèrit de Podemos ha estat menjar-se l’electorat d’Izquierda Unida, que és l’altra gran derrotada d’aquestes eleccions. Si bé els actuals resultats de Podemos encara no s’acosten als que va obtenir IU-Convocatoria por Andalucia liderada per Julio Anguita que foren un 19% i 21 diputats.

A pesar de què els resultats de les eleccions a Andalusia no és extrapolable és evident que el procés electoral que ara s’obri portarà canvis molt significatius.