Illes Balears , projecte de país

Lila Thomàs i Andreu
de l’Ateneu Pere Mascaró

El dilluns 9 de març tingué lloc al Club Diario de Mallorca l’interessant debat organitzat conjuntament per la Fundació Emili Darder i la Fundació Ateneu Pere Mascaró: Illes Balears projecte de país.

La taula rodona fou moderada per na Margalida Puigserver, psicòloga i regidora de l’Ajuntament d’Algaida candidata al Consell de Mallorca per MÉS.

Inicià el debat la intervenció d’en Miquel Ensenyat, educador social, batle d’Esporles i cap de llista al Consell per MÉS. Plantejà la realitat que vivim a Mallorca, amb un Partit Popular que es presentà a les eleccions de l’any 2011 dient que aprimaria la institució pròpia de la nostra illa, i en realitat després de quatre anys de majoria de la presidenta Maria Salom allò que poden dir és que l’han convertida en pràcticament prescindible, de tant que l’han aprimat.

A continuació na Fanny Tur, responsable de la xarxa eivissenca de biblioteques, ex-directora de l’Institut Ramon Llull a les Illes en la legislatura del pacte 2007-2011 i anteriorment al primer, Consellera de Cultura i Medi Ambient del Consell de la seva illa, Eivissa. Explicà la situació a les Pitiüses, agermanades amb la resta de l’arxipièlag per la lluita contra els atemptats del President Bauzà a la nostra llengua i la nostra cultura. Recordà la doble insularitat de Formentera, el fet insòlit que s’ha donat en aquesta legislatura de la creació de la figura del Delegat del Govern autonòmic ja que és l’únic Consell on el Partit Popular no té majoria absoluta.

Remarcà les dificultats de comunicació i coneixement entre cada una de les quatre illes, amb la pujada de les tarifes aèries i la supressió de vols inter-illes.

El menorquí, Miquel Àngel Maria escriptor, professor d’ensenyament secundari i candidat al Consell de Menorca, plantejà la necessitat del projecte federal de les nostres illes, on cada una d’elles pugui exercir el dret a decidir i poder construir conjuntament un projecte de país si així es decideix. Coincidí en l’anàlisi de les dificultats d’agermanament entre illes si es posen barreres econòmiques en la comunicació necessària.

A continuació, cada un d’ells exposà com es viu el sentiment balear a cada illa , i les propostes per avançar cap a un vertader projecte de país.

Amb la intervenció del públic assistent es realitzà un interessant debat amb propostes i també matisacions sobre la nostra realitat.

La impressió generalitzada fou que aquest és un debat que ha de continuar en el futur, i que cal un canvi imprescindible per tal que les institucions de cada una de les nostres illes, els Consells, siguin allò que diu el nostre Estatut d’Autonomia. El paper del Govern autonòmic igualment s’haurà de replantejar, per evitar duplicitats innecessàries sobretot per construir aquesta realitat federal i que cada una de les illes tingui les institucions supramunicipals que planteja el nostre Estatut.