Revista de Catalunya “G. Bibiloni: La política lingüística del Govern de José Ramon Bauzá”

Maties Garcias Salvà
Professor d’EOI

La Revista de Catalunya és una capçalera històrica que, per sort, encara perviu. Fundada l’any 1924 per Antoni Rovira i Virgili en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, ha conegut tots els atzars que han marcat l’esdevenir de la llengua, la cultura i la nació catalanes: la resistència cultural enfront de poders autoritaris, l’afany de normalitat només reeixida en comptades etapes, l’amarg camí de l’exili, el retorn quan s’enceta la democràcia i l’autonomia, i ara mateix la sacsejada de la crisi econòmica... Sempre des d’una visió integral dels Països Catalans i amb la marca del rigor intel·lectual com a publicació d’alta cultura i de divulgació assagística, l’han dirigida, a part del seu fundador, Ferran Soldevila, Antoni M. Sbert, Max Cahner i l’historiador Josep Maria Roig Rosich.

Amb la periodicitat trimestral que ara la caracteritza (abans de l’austericidi era mensual), el número 288, corresponent a octubre-desembre de 2014, encara és present en els punts habituals de venda: les llibreries ben dotades més que no els quioscos, com sol correspondre a una publicació de pensament. Al llarg de les seves 245 pàgines s’hi publiquen un total de 23 textos que abasten un ventall ample de continguts, representatius dels interessos habituals de la publicació: des d’articles que analitzen la salut pública del català en àmbits diversos fins a textos historiogràfics –en aquest cas sobre Carrasco i Formiguera i Frederic Mistral- passant per assajos entorn de la recerca biomèdica, i la ciència i la tecnologia, a més treballs sobre art i literatura. No hi falten referències sobre l’actualitat política mundial, com és el cas de l’article de Vicenç Villatoro titulat Escòcia, la democràcia és la solució, o la breu recordança que Joan Vallvé dedica a Teresa Rovira, recentment traspassada, filla del fundador de Revista de Catalunya, i bibliotecària i membre del consell de redacció.

També hem de destacar l’aproximació a la realitat sociolingüística de la llengua occitana que hi fa Aitor Carrera, o esmentar l’article de Glòria Escala sobre la influència en la pintura de Nonell dels cretins que va descobrir a la Vall de Boí en una estada a final del XIX.

Però, d’aquest número, part damunt tots, i de manera òbvia, ens hem de fer ressò de l’article que hi signa Gabriel Bibiloni sota el títol La política lingüística del Govern de José Ramon Bauzá. El lingüista i professor de la UIB hi resumeix les fites principals d’una acció de govern que no dubta a qualificar com “l’agressió més gran que s’ha fet contra la llengua catalana després de l’agressió del franquisme”. També hi fa menció, però, “de la reacció social mai vista a les Balears” a càrrec de milers de persones que s’hi han manifestat en contra en un seguit d’ocasions o que han impulsat continuades iniciatives de rebuig.

Tot desmuntant la “retòrica bilingüista al servei dels monolingües de llengua espanyola”, Bibiloni repassa la nefasta acció de govern d’aquests quatre anys en tots els camps: l’Administració autonòmica i la funció pública, els mitjans de comunicació, l’escola, la projecció cultural i internacional de la llengua, els lligams del PP amb els diversos tipus de gonellisme.

Aquest article és, sense cap dubte, una síntesi molt útil per als lectors no illencs de la publicació i, alhora, un text necessari també per als qui som d’aquí, a fi que uns i altres puguem tenir a mà un recordatori amb les dades concretes del que ha succeït, però sense perdre l’horitzó del canvi que volem que s’acosti.

Com diu l’autor al final de l’article: “Aquesta legislatura (2011-2015) ens ha ensenyat que del partit que exerceix el poder a les institucions principals de les Illes en pot sorgir qualsevol despropòsit en qualsevol moment. I una part de la societat illenca es demana quin pot ser el pròxim. Alhora que abraça l’esperança que el malson s’acabi l’estiu del 2015.”

Com deia aquella que també està de retirada, no hi ha dubte que el caloret ja s’acosta, sobretot el del canvi polític.

Revista de Catalunya, 288. Octubre – Novembre – Desembre de 2014. Fundació Revista de Catalunya.