Sàhara Occidental, la vulneració dels drets humans en presència de l’ONU

Fina Santiago
Diputada de MÉS al Parlament de les Illes Balears

Una delegació de les Illes Balears va visitar entre el 13 i el 15 de març del 2015 la ciutat d’El Aaiun, la capital del Sàhara Occidental ocupat il·legalment pel Marroc, des de 1975. La delegació estava conformada per representació política i per representació associativa. La representació política la formava un diputat o diputada de cada un dels grups parlamentaris, Pere Rotger pel grup del PP, Concha Obrador pel grup del PSOE i Fina Santiago pel grup de MÉS i el vicepresident del Fons Mallorquí Bernadí Coll Per part de les associacions la Presidenta del l’Associació d’Amics del Poble sahrauí de les Illes Balears, Catalina Rosselló i el president de l’Associació d’Amics i Amigues del Poble sahrauí de Menorca. Marí Carbonell, i la tècnica del Fons Mallorquí Catalina Socies.

L’objectiu del viatge era conèixer la situació del Sàhara Occidental, contactar amb representants de les entitats sahrauís que lluiten pacíficament pel compliment de les resolucions de les Nacions Unides.

El primer que varen poder constatar, varen ser les greus dificultats que l’Autoritat marroquina va posar perquè delegacions com la de Balears pugui circular lliurament per la ciutat de l’El Aaiun. Així, després de fer baixar a tots el ciutadans i ciutadanes amb passaport marroquí, la delegació de Balears va ser retinguda mitja hora dins de l’avió, se’ls va requisar el passaport, desprès cada un del seus membres varen ser sotmesos a una sèrie de preguntes sobre perquè venien, a qui anaven a veure, afiliació política. Posteriorment es va registrar minuciosament l’equipatge i els objectes personals, fins arribar a l’extrem de mirar una per una les pàgines de blocs personals. Una vegada fora de l’aeroport va ser seguida en tot moment per un cotxe i vàries motos dels serveis secrets marroquins.

Però el més important, és que la delegació va aconseguir entrar a la ciutat. Era la primera vegada en 7 mesos que una delegació ho aconseguia. Segurament la celebració de la reunió de Grands Montana va facilitar que ens autoritzessin.

L’agenda fou intensa, varen ser unes jornades intenses físicament i emocionalment. Varen poder entrar en contacte amb:
- El Fòrum de la Dona Sahrauís.
- L’Observatori del Nen
- L’Associació de Discapacitats Sahrauís.
- Comitè de Defensa per a l’Autodeterminació del Poble Sahraui (CODAPSO)
- L’Associació Sahraruí de Víctimes de Greus Violacions del Drest Humans comeses per l’Estat Marroquí (ASVHD).
- La Coordinadora Gdeim Izik
- El RASD TV
- L’Equip Mediats
- El Col·lectiu de sahrauís defensors del Drests Huans al Sàhara Occidental (CODESA)
- L’Associació Sahrauí per a la Protecció i Conservació de la Cultura i Patrimoi Sahrauí.

La delegació va recollir a través de tots aquests encontres tot una sèrie de testimonis, documents, vídeos i fotografies, que permeten constatar la complicada situació en la que viuen els sahrauís i la violació dels dret humans en territori de l’El Aaiun.

En el testimoni de les persones, hi havia diferenciats clarament dos relats. Un, era el de l’ocupació militar del Sàhara per part de l’exèrcit marroquí, va suposar la separació de famílies que avui encara estan separades, la detenció arbitrària, l’empresonament sense judici, la desaparició de persones durant 10 o més anys, moltes encara són desapareguts, l’aplicació de tortures, pèrdua de béns i patrimoni de forma arbitraria, saben on hi ha fosses comunes que no poden ser obertes ni dignificades perquè oficialment no existeixen.

L’altre relat era la situació actual que es caracteritza, entre altres, per: no tenir dret a manifestar-se, qualsevol intent de celebrar una manifestació pacífica és reprimida, amb policies alguns amb uniformes i altres vestits de paisans.A ser vigilats per la policia secreta marroquina. El seguiment dels activistes més destacat és permanent. Les reunions de les entitats es celebren a les cases particulars.Detencions arbitràries pel carrer, o per haver participat en una manifestació pot suposar dies de tancament sense dret a un advocat o informar a la família on està. Manteniment de persones desaparegudes. Els darrers que tenen constatats són 15 joves sahrauís l’any 2015.

Igualment, tractament diferenciat en relació als serveis públics. Diversos testimonis ens varen relatar com al serveis sanitaris es presta una atenció diferenciada si el ciutadà és marroquí o és sahrauí, el darrer cas va acabar en defunció: un jove de 21 anys que havia estat apallissat i al qual l’havien clavat un objecte al coll.

Judicis militars a població civil. Aplicació de tortures, ulls tapats durant anys, descàrrega de corrents elèctriques, cops, aïllaments... Impediment a l’accés al treball, el 80% dels joves sahrauís estan aturats. Dificultats perquè estudiïn determinades carreres com ara la de periodisme, el que impedeix que puguin fer legalment un diari o tenir accés a informació perquè no tenen acreditació periodista. La negació de la cultura pròpia sahrauí, la seva llengua no s’estudia a les escoles, la història oficial és la del Regne de Marroc obviant la referència al poble sahrauí.

La situació és molt difícil pel poble sahrauí, a la vegada que la repressió dirigida a aquest poble, pel regne del Marroc que ha aplicat la tècnica de la colonització civil de territori ocupats, en aquests moments sols un 20% de la població del Sàhara Occidental és d’origen sahrauí. Lluny del desànim i tot i que és molt conscient de les dificultats el poble sahrauí està organitzat i no mostra por.

Demanen la màxima difusió de la seva situació, saben que l’arma més forta que tenen és la pressió internacional perquè els Estats democràtics pressionin al Regne de Marroc pel compliment de les resolucions de Nacions Unides.

Demanen, i això és molt important, que la MINURSO garanteixi la vigilància i el respecte dels Drets Humans al Sahara Occidental La MINURSO és la delegació de
l’ONU. Fa més de vint anys que està el Sàhara Occidental per garantir el referèndum, missió de la qual està clar que ha fracassat perquè de moment poc o res ha aconseguit.

Aquesta delegació paradoxalment, no té el mandat de vigilar pel compliment del drets humans.Properament, el mes d’abril, es celebrarà la reunió del Consell de Seguretat, és una bona ocasió perquè el Governs democràtics votin a favor d’incorporar aquesta missió.

Són dues reivindicacions justes, dues reivindicacions històriques, dues reivindicacions raonables, però que els interessos econòmics i geopolítics que mantenen països com Espanya, França i EUA amb el regne de Marroc impedeixen que es compleixin. Mentre tant la població sahrauí pateix i desapareix. No vull que sigui amb el meu silenci.