El començament del gran canvi

Pere Sampol Mas
Director de la Fundació Emili Darder

24 de maig són històrics, per distints motius: per la
irrupció a les institucions de noves forces polítiques,
Podem, El Pi i Ciutadans; pel gran ascens, inesperat,
de MÉS -castigat per les enquestes-; per la davallada
del PSOE; i, sobretot, pel càstig, monumental, infringit
per l’electorat al Partit Popular, personalitzat en la
figura de José Ramón Bauzá, -possiblement en la
història de Balears no trobaríem altre personatge que
hagi suscitat tanta aversió, primer en els adversaris i
després en els propis. La màgica nit del 24 de maig
anava desvetllant l’esfondrament del PP al Parlament,
Consells insulars i la immensa majoria d’Ajuntaments.
Els resultats electorals varen ser rebuts amb un esclat
d’alegria per la majoria de la població. Alegria i alliberament.
S’acabava un quadrienni de tortures, humiliacions,
prepotència, degradació dels serveis públics i
odi a la llengua i cultura pròpies.

I, tanmateix, ho havíem d’intuir a partir de les grans
manifestacions per la llengua i l’educació del 29 de
setembre de 2013, en què més de 120.000 persones
sortiren al carrer per manifestar el seu rebuig a les
polítiques de Bauzá. Els manifestants, perplexes,
entre l’estupor i l’alegria, érem conscients que assistíem
a l’inici d’un canvi profund, que afectava la
mateixa essència del nostre Poble. Aquell Poble
conformista i poruc, ens havien dit tantes vegades, es
mostrava combatiu i valent. I renaixia l’esperança.
Però, faltava tant temps per a les eleccions!

Per primera vegada en la història un Parlament
d’esquerres.
Aquest és el fet històric més rellevant. Els dos pactes
de progrés anteriors havien estat condicionats per
Unió Mallorquina, tant a nivell programàtic com de
capacitat legislativa. També pel pes desigual entre el
PSOE i la resta de socis de govern, el PSM, EU o Els
Verds. Ara l’esquerra disposa d’una àmplia majoria
parlamentària de 34 diputats -comptant el de Formentera-
i un major equilibri entre les forces polítiques que
impediran que les principals institucions estiguin hegemonitzades
pel PSOE. No hi haurà excusa per no
impulsar polítiques realment progressistes, més enllà
dels condicionaments pressupostaris, que no són
poca cosa. En el moment d’escriure aquestes paraules
les negociacions no han passat dels primers tantejos,
però la música que sona és bona. La voluntat de
superar quotes de partit per anar cap a formes de
govern basades en la capacitat dels gestors i en el
programa pot superar els errors dels anteriors pactes,
més magnificats del que ho foren realment.
Un important creixement del sobiranisme.

Finalment, cal destacar el fort creixement del sobiranisme,
expressat en distints graus, gràcies a
l’important augment de MÉS i l’entrada del PI amb tres
diputats. Suposa més del 23% dels vots, sense comptar
els vots sobiranistes d’Eivissa i Formentera, desdibuixats
en candidatures unitàries. Però, des d’aquest
punt de vista, el més important és la derrota del gonellisme.
Si s’hagués consumat la victòria de Bauzá
hauria suposat la valencianització de Balears, amb
l’arraconament definitiu de la llengua catalana i la
segregació lingüística. Cara al futur, difícilment un
altre governant de dretes tornarà a intentar basar la
seva estratègia política en un atac tan descarat contra
la llengua i cultura de Balears.