Fora botiflers, fora galls! La guerra de successió a les Illes Balears

Pere Sampol

Director de la Fundació Emili Darder

Editat per Lleonard Muntaner i amb pròleg de Damià
Pons, en aquest llibre Mateu Morro Marcé ha sabut
sintetitzar el que va ser la Guerra de Successió a
Balears. Oportunament, en l’any del tricentenari de
l’acabament d’aquella guerra, l’ historiador ens relata,
de manera cronològica, els fets que acabaren amb
l’abolició de les institucions i les lleis pròpies i l’extinció
del Regne de Mallorca.

Amb paraules de l’autor, “La guerra de successió no va
ser sols un conflicte internacional, ni el posicionament
dels països de la Corona d’Aragó va ser sols fruit de
fidelitats dinàstiques o una suma d’adhesions individuals, sinó que també va ser una resposta a
l’absolutisme borbònic i una defensa de les institucions
nacionals que havien definit al llarg dels segles una
concepció pactista de la relació entre la monarquia i la
societat”. “A vegades, amb la intenció de separar
aquells fets de la nostra realitat actual, se’ls nega la
motivació política, i sense les tensions socials i nacionals que el caracteritzaren, esdevenen incomprensibles. Filipistes i austriacistes apareixen en un garbuix
incoherent en el qual sembla que sols hi juguen un
paper algunes personalitats nobiliàries. Hom té la
impressió que les classes socials no operaren en un
conflicte definit per afinitats personals o familiars. El
debat territorial s’intenta amagar. I no és rar que
l’absolutisme es presenti com un reformisme modernitzador”.

Per això, el llibre de Mateu Morro és tan important i
oportú. En la commemoració del tricentenari, quan
l’exèrcit espanyol en celebra la victòria, a casa nostra
mateix, és absolutament imprescindible informar els
ciutadans dels vertaders motius d’aquella guerra, de les
pèrdues de llibertats que la derrota comportà, de la
repressió que es desfermà, de l’abolició de les institucions pròpies...

Sense la comprensió d’aquells fets no es pot entendre
l’obstinació de les actuals elits espanyoles en la imposició del castellà i la persecució del català, ni l’espoliació
fiscal que pateixen els Països Catalans des que es
desfermà la pressió fiscal en els nostres territoris, just
després de la derrota. Perquè les greus conseqüències
derivades d’aquella derrota militar perduren encara els
nostres dies.

No es tracta de recrear-se en uns fets històrics ocorreguts fa tres segles, com a excusa per justificar una
pretesa nacionalitat diferenciada, com ens voldrien fer
creure, sinó de constatar que la voluntat d’assimilació
cultural per part de Castella i l’explotació econòmica i
fiscal dels nostres territoris continuen en l’actualitat. El
nacionalisme espanyol, embolcallat en la bandera
d’Espanya, continua negant, tres cents anys després, la
realitat plurinacional de l’Estat.