Grècia: democràcia i dignitat

David Abril

Portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca

Malgrat la tremenda ofensiva mediàtica, financera i
política, Grècia ens ha donat aquests dies una gran
lliçó de democràcia i dignitat amb el seu referèndum, i
el triomf inqüestionable de l’OXI (no), que representa
sobretot una palanca per canviar les regles del joc, a
partir de plantejar una simple pregunta i compartir-la
amb el poble: té sentit seguir així? És irresponsable
que els representats polítics demanin opinió als seus
votants, als seus conciutadans i ciutadanes? És clar
que no! És la norma més bàsica de la democràcia, que
no entén de taules de la llei basades en la doctrina, i sí
en la raó, i en una raó que si no és humanitzada, no té
cap sentit.

Costa d’entendre que una part important de gent que
es considera progressista no vegi, pel que fa a la crisi
grega, més enllà de les regles del joc marcades per la
troika. Grècia és un poble ofegat, que sí: en el passat
ha tengut governs que han malgastat i han endeutat el
país, però allò que no podem obviar és la naturalesa
del deute, que en la seva major mesura és deute amb
els bancs francesos i alemanys, encantats de què
Grècia fos el país de la UE amb major despesa militar,
contreta amb empreses armamentístiques franceses i
germàniques. Un petit detall que mai no apareix a les
reflexions ni les informacions sobre el que està
passant a Grècia. Com també és fàcil dir que “nosal-
tres” també som creditors de Grècia, oblidant que allò
que realment s’ha rescatat, com a Espanya, ha estat
la banca i amb ella, les oligarquies. El poble grec no ha
vist ni un euro, d’aquest presumpte “rescat”.

Per altra banda, Grècia ha mirat de respectar els acords
amb la UE i la troika, i això no sols no ha servit per altra
cosa que empobrir encara més i de manera alarmant la
seva població, sinó que el deute s’ha incrementat fins a
un punt del tot insostenible. Tot i això, el jove govern de
Syriza, amb Tsipras i el ja dimitit Varoufakis al capdavant,
no és que hagi demanat res radical, ni hagi incomplert
cap compromís amb la UE: només demanen reestructu-
rar el seu deute. Quins radicals! Com faríem qualsevol de
nosaltres, a nivell particular, en una situació de fallida. I
els han respost (Merkel primer) que no pot ser: i no pot
ser no per solidaritat amb la resta de països de la UE,
sinó perquè això es considera una insubordinació a les
regles del joc marcades per la troika i el món de les finan-
ces. Significaria reconèixer que les coses se poden fer
d’una altra manera, sense imposicions.

El més preocupant de tot això és la deriva profundament
antidemocràtica de la UE, embarcada en una autèntica
croada contra el referèndum convocat pel parlament grec
per veure què troba la gent que s’ha de fer davant la
negativa a reestructurar el deute. Acusen un govern elegit
fa pocs mesos d’haver enganat el seu poble i les institu-
cions europees, quan l’únic que han fet és representar de
la millor manera possible la voluntat d’un poble castigat
per l’austericidi. L’exercici de la seva sobirania gairebé es
considera un crim de guerra, en aquesta Europa tan
humanitària que deixa morir milers de persones cada any
a les seves portes.

Enlloc de recrear-nos en el seu drama i la seva ofensiva
voluntat de supervivència, allò que hauríem de fer és
demanar-nos com així a cap altre país de la UE, inclòs el
nostre, cap poble no surt al carrer a defensar el seu
govern, com sí ha passat a Grècia reiteradament: places
plenes de gent defensant els seus governants! Talment
aquí! Potser resulti que allà on només veim insubordina-
ció sigui on torna renéixer la democràcia, ben desapare-
guda del projecte europeu. Potser enlloc d’atacar Grècia
els hauríem d’aplaudir, i redreçar les nostres frustracions
cap a qui realment treu profit dels mals del poble grec, i
dels nostres: les elits polítiques i econòmiques que
només miren per elles, i que estan enfonsant el projecte
europeu, que serà social o democràtic, o no serà. El no
de Grècia és un enorme SÍ a una altra Europa, de les
persones i els pobles.