Nou converses amb Josep Massot i Muntaner

David Ginard i Féron

Josep Massot i Muntaner (Palma 1941) és, sens dubte,
un dels intel·lectuals més complets amb què han comptat les terres de parla catalana des de la recuperació
democràtica posterior a la mort de Franco. Considerat
amb raó com un compendi de sabers –la seva immensa obra de recerca abasta des de la literatura medieval fins a la història política i social recent, sense oblidar
l’etnografia, el folklore, la lingüística o els estudis religiosos– ha estat també un activista cultural de primeríssima magnitud. Aquesta poderosa combinació entre
erudició crítica i sentit de responsabilitat cívica explica
que nombrosos mitjans de comunicació de Catalunya,
les Balears i el País Valencià hagin requerit sovint els
seus punts de vista sobre les més variades qüestions.
La Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de
l’Institut d’Estudis Catalans, ha editat recentment un
aplec d’algunes d’aquestes converses sota l’encertat
títol de Saviesa i compromís.

Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona 2015). El volum s’obre
amb pròlegs a càrrec de Salvador Giner, Joandomènec
Ros, August Bover i Manuel Llamas, i inclou un conjunt
de nou entrevistes, publicades entre 1999 i 2012, a
revistes com Pòrtula, Presència i El Temps o emeses a
canals audiovisuals com Televisió de Catalunya i Televisió de Mallorca. Entre els autors dels textos, podem
esmentar Benigne Rafart, Pere Antoni Pons i Lluís
Bonada.

Cada entrevista presenta un enfocament singular, la
qual cosa permet que, malgrat les inevitables reiteracions, el conjunt constitueixi una útil aproximació al
perfil biogràfic i a les posicions de Josep Massot entorn
d’alguns dels principals debats culturals i polítics dels
segles XIX, XX i XXI als Països Catalans. Entre les
qüestions més tractades al llibre podem destacar les
següents:

1)Els orígens familiars, infància, formació acadèmica i
incorporació a l’orde benedictí: en aquest sentit, Massot
evoca l’ambient cultural que l’envoltà des de petit, els
seus estudis universitaris a la Barcelona tardofranquista o el simbolisme de Montserrat i l’aportació d’aquest
santuari als esdeveniments polítics contemporanis.

2)La Guerra Civil a Mallorca: l’historiador és interrogat
entorn dels orígens, desenvolupament i conseqüències
del conflicte civil de 1936-39, en particular sobre el rol
dels intel·lectuals –George Bernanos, Llorenç Villalonga, Francesc de Borja Moll...–, la posició de l’Església
catòlica mallorquina, la vida quotidiana i la repressió
franquista.

3) El procés de recuperació i edició dels materials de
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

4)El món de l’edició: en tant que director de les prestigioses Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Massot
reflexiona sobre l’impacte dels canvis tecnològics i la
crisi econòmica en l’edició catalana.

5)L’evolució política recent: l’historiador analitza en
particular les relacions entre les terres de parla catalana
d’ençà la mort del dictador i l’impacte de l’actuació dels
governs autonòmics valencià i balear sobre la llengua i
la cultura comunes.

En resum, ens trobam amb un conjunt de materials que
–complementats amb altres publicacions més o menys
recents com la Bibliografia de Josep Massot i Muntaner
(Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2012) o el
monogràfic de la revista Lluc de setembre-octubre del
2007– facilitaran sens dubte la tasca dels futurs
biògrafs d’aquesta figura clau de la nostra cultura
contemporània.

Carpeta