Climent Garau i Arbona IN MEMORIAM

Miquel Rosselló
President de l’Ateneu Pere Mascaró

Ha mort Climent Garau, un bon home, un científic, un patriota, un creient convençut i un demòcrata. Molt s’ha escrit aquests dies sobre la seva vida i el seu exemple per tot nosaltres.

A mi m’agradaria resaltar la seva figura de demòcrata conseqüent i valent perquè per lluitar contra la dictadura franquista calia ésser demòcrata i també valent. I en Climent té molts episodis a la seva vida, durant aquella etapa, que ho corroboren. Jo només en destacaré alguns.

Quan el març de 1972 es va constituir la Mesa Democràtica de Mallorca en Climent Garau i Josep Maria Llompart representaren, en aquesta primera plataforma democràtica mallorquina, el pensament nacionalista. En aquella primera reunió clandestina a l’església de la Encarnació també hi havia entre altres, Fernando Truyols representant del Partit Carlí, n’Eusebi Riera dels estudiants antifranquistes, en Marcos Peralta de Comissions Obreres, Antoni Ma Thomàs de periodistes demòcrates o en Guillem Gayà representant del Partit Comunista. Assistiren en representació de l’Asssemblea de Catalunya n’Antoni Gutiérrez Díaz i en Josep Andreu i Abelló.

Dos anys més tard se constituí el col·lectiu Tramuntana signatura d’articles al Diario de Mallorca, que agrupava a personalitats demòcrates d’àmbits molt amples, des dels comunistes, passant per intel·lectuals com Josep Melià fins a monàrquics com Antoni Alemany. A la primera reunió que se féu a Can Tàpara vaig tenir l’ocasió de compartir taula també amb en Climent Garau.

També cal resaltar el suport que donà en Climent, com a president de l’OCB, a la creació del Secretariat mallorquí al Congrés de Cultura Catalana, nucli que va coordinar n’Antoni Serra Bauzà i que entre els seus membres hi havia l’estudiant antifranquista Josep Valero.

Per últim el 1976 Climent va ser un dels impulsors de l’Assemblea Democràtica de Mallorca, en aquest cas en representació del Grup Autonomista i Socialista de les Illes, recentment creat.

Com a President de l’OCB va obrir aquesta entitat a tota l’oposició democràtica del moment sense cap tipus d’exclusió. En aquells darrers anys del franquisme qualsevol acte de reivindicació cultural i identitària es convertia en un acte polític i en conseqüència reprimit pel règim. En molts casos s’aconseguia superar els entrebancs de la censura i es convertien en actes d’impuls a la lluita per les llibertats. En el local del carrer Imprenta era habitual trobar reunions de distintes tendències ideològiques i polítiques, fou en aquell temps, junt a la Casa de l’Església i molts locals parroquials, cau pels lluitadors per la llibertat. Les Juntes directives de l’OCB en aquells anys del franquisme que presidia en Climent comptaren amb persones destacades dels partits clandestins sense exclusió.

Per acabar volia esmentar una actuació que tingué en Climent i que denota la seva valenta convicció democràtica. A principis de 1974 na Francisca Bosch rebé una carta encriptada de la direcció del partit comunista de París, com era habitual dins la bossa de doble fons que periòdicament travessava els Pirineus i arribava a Palma. En aquest escrit “Paris” (com anomenàvem a la Direcció) ens feia saber de l’existència d’en Mariano Bonet. Un comunista eivissenc que va sortir de l’illa amb la retirada de les tropes del Capità Bayo i que passà la resta de la seva vida a l’exili militant, sempre militant al Partit. Ens informaven que en Mariano podia ésser un seriós reforç per la direcció del partit illenc i que l’ambaixada franquista a París estava disposada a donar-li el passaport si presentava un contracte de treball de Mallorca.

Quan na Francisca Bosch exposà als companys la situació, n’Eusebi Riera, recentment incorporat al partit comunista, que aleshores feia el servei militar li va recomanar que parlés amb en Climent Garau que dirigia un laboratori d’anàlisis clíniques, professió que exercia en Mariano Bonet a França.

Na Francisca no les tenia totes quan partí a parlar amb en Climent a pesar de que havia coincidit amb ell en mes d’una cuita clandestina. Cal tenir present que a inicis de 1974 amb el dictador viu a El Pardo, trobar un empresari, per molt demòcrata que fos, disposat a fer un contracte de feina a un exiliat, que a més era comunista i estava disposat a seguir militant clandestinament, era com trobar una agulla dins un paller. En Climent Garau es va brindar des del primer moment i en Mariano va treballar al seu laboratori fins que morí uns anys més tard.

Els lluitadors per la llibertat mai podrem oblidar la conseqüent actuació de demòcrates com en Climent i els que en aquells anys lluitàvem contra el franquisme, des de les files del partit comunista, sempre tindrem un deute de gratitud a Climent Garau. A l’hora del seu comiat l’hi volem retre homenatge, reconeixement i agraïment a la seva memòria.

Climent, mai podrem oblidar-te !