Editorial

ESPANYA TÉ OSTEOPOROSI

Josep Valero

Coordinador d’activitats de l’Ateneu Pere Mascaró

Després de les eleccions catalanes del 27-setembre, la gran coalició dels favorables al NO, ha tingut una forma molt peculiar d’analitzar els resultats. Impulsen un debat aferrissat sobre si són tots cans llebrers els que no han votat a Junts pel SI i la CUP, o si són gossos conillers els que no han obtingut la majoria absoluta de vots, malgrat sí ho hagin fet amb escons.

Amb aquest entusiasta debat, s’obliden com en la faula, de posar-se a córrer perquè no els agafi el desastre que els cau al damunt. Perquè Catalunya té un gran problema, és cert, i té una gran il·lusió per resoldre’l. Però Espanya en té un de més gran, i és no ser conscient, que ella mateixa en si, és el problema.

Ortega i Gasset llavors ja parlava de l’Espanya invertebrada i del fracàs de Castella per vertebrar-la. El filòsof conservador era suficientment lúcid, per entendre que calia crear un projecte d’Espanya que fos il·lusionant, per poder vertebrar la complexitat territorial i cultural del seu territori. Podem estar en desacord amb les seves solucions, però al manco era conscient de què calia fer unes propostes.

Ara ja hi ha unes tímides veus que s’apunten a parlar de regeneració i del necessari diàleg. Sense dir res de nou, repetint generalitzacions buides de contingut, o parlar de reformes federals, sense anar al fons del concepte, que és el de saber si s’està disposat a deixar que el dret a decidir dels pobles i el respecte cap a les seves decisions sobiranes, siguin els fonaments d’aquests hipotètic pacte federal.

Ara ja hi ha qui confia en les “habilitats” d’uns renovats dirigents centrals per reconduir la “revolta” catalana. Fins i tot es mira a Itàlia i es parla de recuperar la “finezza”, com a metodologia per aturar el què es considera el corc català. S’ofereixen a cosir les ferides internes catalanes que ells mateixos han atiat, sense adonar-se de la fractura estrepitosa que han creat al projecte de convivència espanyol. Perquè qui defensa un projecte de suposat futur d’Espanya, sobre les bases de la intolerància, el dogmatisme i la imposició partidària de la legalitat, està sembrant les mines per l’autodestrucció d’aquest projecte.

El bloc no català del NO del 27de setembre, ja està prou dividit per com encarar el que denominen “l’encaix” de Catalunya dins Espanya. El que no se n’adonen és que el debat ja no està en si Espanya està ben vertebrada o tan sols una mica invertebrada. El debat és com és possible regenerar un nou cos, partint de la base d’un esquelet legal amb osteoporosi.