El paper de les esquerres sobiranistes a l’estat espanyol.

Miquel Rosselló

President de l’Ateneu Pere Mascaró

En el passat número de l’Altra Mirada acabava el meu article sobre les futures eleccions generals a l’Estat espanyol, expressant l’esperança que les forces polítiques que representen el sobiranisme d’esquerres i ecologista als distints pobles i nacions que ara conformen l’Estat espanyol, tinguin representació al Parlament i estiguin en condició de jugar les seves cartes, de manera coordinada, en la partida que s’obrirà els propers anys i que serà decisiva pels ciutadans i ciutadanes i pels pobles. Una solució democràtica i pacífica al procés sobiranista català, acceptant el dret a decidir dels pobles o una actitud dictatorial i espanyolista per part de l’Estat espanyol. Completar el cicle d’ofegament polític i sobre tot econòmic d’algunes Comunitats Autonòmes o tancar el procés de recentralització asfixiant que vivim. Encarar la sortida de la crisi en benefici de la majoria i del medi ambient o dels grups de poder econòmic.

Alguns canvis s’han produït dins l’espai de les forces sobiranistes d’esquerres des de les passades eleccions europees que iniciaven el cicle electoral que acabarà el proper desembre amb les generals.En aquelles eleccions encara no fou possible aconseguir una sola candidatura que unifiqués els partits que formen la coalició ALE, al Parlament europeu i els partits del grup verd europeu, com defensàvem des de MÉS per Mallorca i també des de la Chunta Aragonesista. Però cada cop hi ha més consciència de què allò que està en joc és més important per nosaltres i que l’actitud de no implicar-se en la política estatal no ens beneficia, sinó més bé al contrari.

Dins aquest any algunes de les forces sobiranistes han anat prenent posició sobre aquests temes i han multiplicat els seus contactes bilaterals i col·lectius.Aquesta ha estat la posició de MÉS per Mallorca que en els darrers mesos s’ha entrevistat amb EHBildu, Bloque Nacionalista Galego, Chunta Aragonesista, Compromis, CUP, ERC, ICV. I amb alguna d’aquestes forces es reuní a Santiago de Compostela el 25 de juliol, dia do Patria Galega, on es acordar fer una reunió a Barcelona el 10 de setembre, un dia abans de la gran mobilització de la Diada.

De fet aquest dia a la seu de Ciemen a Barcelona, les formacions polítiques presents acordaren exigir respecte cap a les decisions del poble català i treballar per obrir un “nou temps” en les relacions entre nacions de l’Estat.

Les formacions polítiques que assistiren a aquesta reunió són: Andecha Astur, Bloque Nacionalista Galego (BNG), Bloc Nacionalista Valencià (Bloc), Chunta Aragonesista ( CHA), Euskal Herria Bildu ( EH Bildu), Izquierda Castellana ( Izca), MÉS per Mallorca (MÉS) I Puyalón de Cuchas. Amb la presència, com amfitrions de representants de CUP i ERC.

Amb la vista posada a les eleccions catalanes del 27 de setembre, que definiren de plebiscitàries, aquestes formacions reclamen respecte cap a les decisions que prengui el poble català i es comprometen a coordinar-se front a eventuals respostes que pugui adoptar l’Estat.
Així mateix aquestes organitzacions entenen que “el respecte a la voluntat democràtica y el reconeixement dels drets dels Pobles han d’ésser les basses d’un marc de relacions mes justes i solidàries” i manifesten la seva aspiració a “construir una nova Europa, en base a un model de justícia social y de bon viure”.

Per últim se va acordar a la reunió obrir vies d’interlocució entre les forces signants d’aquest manifest i altres que tinguin plantejaments similars per seguir lluitant per una ruptura democràtica que assumeixi el dret a decidir, en el ben entès que aquesta ruptura democràtica o obertura de nous processos constituents no es pot fer al marge de l’existència i el reconeixement els pobles i nacions que composen l’Estat espanyol.

El compromís és tornar-se a reunir abans de les eleccions generals. Queda molt de camí a recórrer però com deia el poeta Antonio Machado: “se hace camino al andar”.