La regidoria d’igualtat

Mercè Bujosa

Regidora de Esquerra Oberta de Bunyola.

Des del passat mes de juny tenc l’encàrrec de ser la regidora d’igualtat de l’Ajuntament de Bunyola. Mai abans hi havia hagut cap àrea ni regidora que vetllés pels temes relacionats amb igualtat. L’objectiu de la regidoria és la de proposar i gestionar polítiques de gènere fomentant plans i accions decididament encaminades a la creació d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, des de la prevenció a l’acció en problemàtiques concretes, a més de vetllar per a què la igualtat sigui un eix transversal de tota l’acció de govern de l’Ajuntament.

Començar a establir dinàmiques de feina, centra la nostra tasca en el dia a dia de l’Ajuntament aquest primers mesos de legislatura. Sabem, però, que els gestos i la visibilitat de la nostra tasca a les diferents àrees és molt important des del primer moment. Fou pensant en aquest fet que decidirem dur endavant la iniciativa de nomenar dos espais del nostre poble amb noms de dona o col·lectius de dones. Analitzant les nomenclatures dels carrers i places de Bunyola ens vàrem adonar que cap d’ells, a excepció dels dedicats a les patrones del poble, feien homenatge a les dones que han destacat en molts camps i per molts motius.

Mestres, dides, collidores d’oliva, escriptores, artistes... dones del nostre poble, de naixement o adopció, que han estat part indispensable de la història i del desenvolupament de Bunyola.

Les festes de Sant Mateu pensàrem que era un marc molt adient per començar a fer visible la presència de noms de dona als carrers de la vila. Decidírem, com a primera acció, dedicar un camí a “les fabricantes” de la fàbrica de teixits i una plaça a Rosa Colom Bernat.

Les fabricantes

La indústria tèxtil arribà a Bunyola a principis del segle XX amb la fàbrica de teixits, que suposà un trànsit laboral, econòmic i sociològic decisiu en la història del poble i per a centenars de famílies, però sobretot per a les dones que hi treballaren, les fabricantes. Per a les fabricantes, anar a Sa Fàbrica fou un canvi revolucionari, ja que moltes bunyolines pogueren passar del món agrícola a l’industrial, del treball al camp, feixuc, condicionat pels canvis meteorològics, fragmentat i precari, a un horari laboral reglat i segur tot l’any , cobrant, i també pogueren accedir a la seguretat social i a la jubilació per a la seva vellesa, de la qual encara ara gaudeixen moltes dones que treballaren a la fàbrica. La fàbrica proporcionà a les bunyolines el primer treball modern, que els suposà també una major independència econòmica i social. El 85% de llocs a Sa Fàbrica arribaren a estar ocupats per dones convertint així a les dones en el motor de desenvolupament econòmic de tot un poble. Foren una peça clau per al progrés de Bunyola durant el segle XX.

Rosa Colom Bernat

Nasqué el 21 de gener de 1909 a Bunyola. Era de casa bona, no va cedir mai davant els cànons de l’època i utilitzà sempre el seu posicionament social per treballar al costat dels més desvalguts i necessitats.De nina, Rosa ja s’interessà per la literatura, la poesia i el teatre.Durant la joventut, Rosa estudià a l’Escola de Comerç de Palma, treballà de comptable i defensà els ideals de justícia, de llibertat i d’igualtat, en especial de les dones. Rosa Colom es casà amb el ciutadà francès Paul Cabod.

Durant la segona República Rosa participà en les activitats polítiques, socials i culturals de l’illa i lluità per tal d’ajudar la dona treballadora: reclamava la construcció de més escoles, de menjadors escolars i d’instituts de puericultura per als fills dels treballadors. Després de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936, Rosa fou detinguda i tancada a la presó dels Caputxins de Palma, però pogué fugir de Mallorca a Marsella amb vaixell gràcies a la nacionalitat francesa adquirida quan es casà amb Paul Cabod. Rosa Colom Bernat va romandre a l’exili, implicant-se en la lluita per la llibertat i col·laborant amb la resistència francesa, amagant persones a ca seva, a Lió.No pogué tornar a Bunyola fins l’any 1950.

Rosa va passar la resta de la seva vida a Ginebra on s’implicà activament amb les activitats culturals i literàries de Casa Nostra, la Casa Catalana d’aquesta ciutat, i en fou secretària. Durant aquesta època, quan ja tenia prop de setanta anys, Rosa començà a escriure en català i conreà la poesia de caire social, reivindicatiu i polític. Escrivia també articles i relats en bona part basats en les seves experiències durant la República, l’inici de la guerra civil i l’exili. Morí el 2 de juliol de 1987 a Ginebra.

Rosa Colom fou una dona avançada al seu temps, amb un ideari polític, social i cultural humà i progressista, compromesa amb la societat i amb la seva terra i un exemple de superació constant enfront de les adversitats. En els seus escrits (cartes, narracions, poemes i articles d’opinió), Rosa es mostra com una dona activa i idealista, amb un afany constant durant tota la seva vida: la defensa de la Llibertat.