Mallorca, terra d’acollida

Miquel Àngel Llauger

El passat divendres 4 de setembre, unes 200 persones es varen congregar a Can Alcover, a Palma, responent a una crida a coordinar els esforços i les energies de tota la gent que pensava que Mallorca havia de donar una resposta solidària a l’actual crisi dels refugiats. La sala que es feia servir per a la reunió va quedar molt petita: l’assistència va superar totes les previsions. Els resultats de la reunió varen ser la creació de la Plataforma Mallorca terra d’acollida i la formació d’una mesa provisional d’una dotzena de persones encarregades de posar en marxa la iniciativa.

Transcorregudes les primeres setmanes, Mallorca terra d’acollida ha iniciat el seu camí en diverses direccions. D’una banda, ja ha mostrat la seva voluntat de ser un moviment de reivindicació, a través del qual la ciutadania exigeix als poders públics una actitud d’acollida solidària. Dissabte 19 de setembre va tenir un lloc una concentració a Palma (i altres concentracions en diversos pobles) en què més de 300 persones demanaven al govern central una posició generosa i a les administracions locals i autonòmiques un esforç per fer les millors polítiques d’acollida possibles.

D’un altra banda, es comença a organitzar la feina que ha fet que una gran quantitat de gent s’hagi acostat a la plataforma: la voluntat de col·laboració en l’acollida ciutadana als refugiats que, més prest o més tard, arribaran a Mallorca. El fet que la responsabilitat de l’acollida hagi de correspondre, en primera instància, a les administracions no significa que no hi hagi lloc per a la societat civil. Mallorca terra d’acollida és conscient que hi ha molts de terrenys (acompanyament, educació, integració laboral, etc) en què la iniciativa ciutadana podrà arribar allà on no arriba la mà de les institucions, especialment després d’un primer moment. Ara mateix, la plataforma treballa en un cens de possibles voluntaris que ofereixen la seva col·laboració, de la mena que sigui, per a aquesta tasca.

Hi ha encara una tercera gran línia d’actuació per a Mallorca terra d’acollida: la de la sensibilització ciutadana. Més enllà de la conjuntura d’aquests mesos, una plataforma d’aquesta mena es marca l’objectiu de treballar per incidir en les actituds socials davant les persones que arriben a casa nostra fugint de la guerra, de les dictadures o de pobresa extrema. Cal una acció d’incidència social que serveixi per combatre qualsevol indici de rebuig i d’intolerància, i cal que aquest treball de consciènciació s’adreci a modificar la percepció que té la societat dels motius, les necessitats i els drets de les persones que arriben des dels països del Sud, al marge de la distinció entre “refugiats” i els anomenats “immigrants econòmics”.

Vivim una societat complexa, i seria difícil sintetitzar la seva posició davant la gent que arriba des de països empobrits o devastats per la guerra. És una societat en què alguns polítics creuen que poden obtenir rèdits electorals d’una tanca publicitària on apareixen amb una granera i prometen fer net, però també és una societat capaç de manifestar la seva vocació solidària. Potser la tasca principal de Mallorca terra d’acollida sigui fer que les actituds fraternals nascudes com a resposta a les imatges que arriben pels mitjans de comunicació esdevinguin valors permanents.