Què volem saber? Què voleu saber?

Miquel Gallardo

Director general de Participació i Transparència

Una de les petites revolucions del nostre temps ha de ser la implantació real i efectiva del dret d’accés dels ciutadans a la informació pública que tenen els governs i la resta dels poders públics.

Aquest dret, però, no només afecta els ciutadans, sinó que obliga els poders públics a actuar amb transparència. Això vol dir que l’Administració pública està obligada a promoure l’exercici del dret a saber. I això es fa, sobretot, oferint el màxim d’informació possible a la ciutadania. Però no serveix oferir qualsevol mena de dades, sinó que s’ha d’oferir informació d’interès públic de qualitat, pertinent, actualitzada i reutilitzable. El matís és molt important. No volem dades, volem informació!

I per què és imprescindible la transparència dins l’Administració Pública? Per començar, per principis: no és de rebut que els ciutadans no tenguin accés al gruix de la informació que l’Administració disposa. Hem de ser conscients de que sempre hi haurà una informació que no serà pública, principalment per motius de seguretat o tècnics, però la resta ha de ser pública i accessible. A més, i aquesta hauria de ser la clau de volta que ens hauria de motivar com a societat, la transparència és un impediment per a la corrupció. A més opacitat, més facilitat per posar mà a la caixa. Quan hi ha molts ulls mirant què fa l’Administració, més difícil serà fer mangarrufes.

Hi ha dades, com els sous dels polítics, els contractes o les subvencions, que ja fa bastant de temps que són públiques a la web de la nostra Comunitat Autònoma. I evidentment, es poden trobar al Portal de transparència. Tot i això, molta gent segueix exigint saber-ho. Per què? Per una banda hi ha el perfil de gent que es queixa que voldria saber els sous dels polítics però no mourà un dit per consultar-los a la web i, pitjor encara, no avaluarà la tasca, bona o xereca, que es fa. Però això no ha de servir mai d’excusa: ara mateix és evident que la informació, tot i ser pública, no és fàcil d’obtenir.

Ens trobam davant una manca de cultura fiscalitzadora per part de la població, però les eines que l’Administració autonòmica de les Illes Balears posa a l’abast del ciutadà ara mateix no són les adequades. I hem d’avançar, perquè si observam els països més afavorits del nostre voltant veurem que tots ells ja fa temps que varen veure la utilitat de la transparència com a eina per governar amb imparcialitat, eficiència i minimitzant la corrupció.
L’aposta de l’actual Govern de les Illes Balears de crear una Conselleria de Participació, Transparència i Cultura i una Direcció General de Participació i Transparència denota l’interès per tal d’evolucionar en aquestes matèries on, per desgràcia, ara mateix som a la coa d’Europa.

En l’índex de Transparència Internacional (INCAU), que és una ONG que avalua una sèrie de paràmetres de les administracions, les Illes Balears varen treure una gran nota l’any passat. Ara bé, això no és garantia de que siguem tan transparents com hauríem de ser. És un indicador important, i ens ha obligat a oferir una informació que abans no s’oferia, és vera, però creim que hem d’anar molt més enllà.

Cal, en primer lloc, adaptar-nos a les exigències de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta llei estatal entrarà en vigor en tots els seus apartats el dia 10 de desembre d’enguany i obligarà a totes les administracions públiques (inclosos els ajuntaments) a oferir informació des de dues vessants: la publicitat activa i la publicitat passiva. L’activa l’ofereix directament l’Administració a través del portal de transparència que ja tenim però que necessitam millorar, sobretot per oferir més informació i fer-lo molt més accessible. La publicitat passiva és la que s’ha d’oferir a partir de les peticions de la pròpia ciutadania. És a dir, s’han de facilitar els mitjans per tal que qualsevol ciutadà pugui demanar la informació que trobi oportuna. L’exercici del dret d’accés a la informació ha d’anar acompanyat d’una sèrie d’accions per part de l’Administració, des de que arriba la petició fins a que se respon, oferint fins i tot un règim d’impugnacions si el ciutadà no rep resposta o aquesta no li resulta satisfactòria.

Lamentablement, en el moment d’entrar a la Direcció General després de la presa de possessió del nou Govern, no s’havia fet cap passa en l’àmbit de la publicitat passiva. I aquesta és la nostra prioritat més urgent: organitzar un sistema intern de recepció de les peticions ciutadanes per tal d’atendre-les i preveure un sistema de recursos per tal de garantir que el dret d’accés a la informació de la ciutadania quedarà cobert a partir del 10 de desembre.

Però volem anar més enllà de la llei estatal i hem de dotar les Illes Balears d’una eina legislativa pròpia, adaptada a la nostra realitat, que reculli i millori el que ja reflectia la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, Llei aprovada per el darrer Pacte de progrés, inaplicada sistemàticament durant la darrera legislatura del Partit Popular i amb alguns apartats que són difícils de complir en la situació actual de l’Administració. Volem una llei que es pugui equiparar a les lleis de transparència que tenen altres territoris com Catalunya o el País Basc, amb exigències molt similars a les dels països punters a nivell europeu. Però volem, sobretot, que la llei es pugui complir, que no quedi en paper banyat.

I aquí ve la part més complicada. Saber el que volem és relativament senzill. Aplicar-ho, amb les actuals condicions econòmiques i les restriccions de dèficit imposades, és extraordinàriament complicat. Ens sobren la força, les ganes i la voluntat de ser transparents. Però ens falten recursos. Igual que falten recursos econòmics en sanitat, educació o serveis socials. És una situació asfixiant, a nivell particular de la Direcció General de Participació i Transparència i a nivell global del Govern de les Illes Balears. Convé també ser molt transparents en aquest tema i exposar les grans dificultats que tenim. No són excuses, són obvietats que ens obliguen a ser pacients en l’obtenció d’uns objectius que no perdrem de vista, encara que ens costi assolir-los.

No vull acabar l’article sense animar-vos a que sigueu exigents, teniu el dret a demanar i el dret a saber. Transformeu la indignació que va provocar el canvi de govern en una actitud punyent i escrutadora, al mateix temps que responsable amb el nou govern. Uns posarem les eines, a les vostres mans quedarà utilitzar-les per tal de convertir-nos en una societat millor.