Editorial

Govern d’esquerres, societat civil i conflictes{{}}

Josep Valero González

El conflicte és una realitat consubstancial a la gestió política. Un govern d’esquerres ha de ser conscient d’aquest fet. Em primer lloc per causes objectives. Els recursos materials sempre seran insuficients per atendre a les demandes justes i necessàries de la societat. La seva obligació és saber escollir les prioritats i aconseguir que la majoria de la gent entengui que són encertades, a partir de la visió de conjunt que un govern té necessitat d’assolir. Per exemple s’han d’explicar els brutals retalls que el govern central ha signat amb Brussel·les pels propers tres anys, pel que fa al límit del dèficit públic de les autonomies i a la seva capacitat d’endeutar-se. I que sense acabar amb l’espoli fiscal de les Illes, tenim hipotecades les possibilitats d’avançar en moltes polítiques progressistes. Cal cercar la complicitat entre el govern i la societat civil de les Illes per fer front a aquests atacs.

En segon lloc perquè la societat civil no té l’obligació de tenir aquesta visió de conjunt, i les seves organitzacions sectorials entenen que les seves demandes són sempre les prioritàries. Les organitzacions de la societat civil són molt plurals i diverses. N’hi ha que d’entrada no veuen amb simpatia a un govern d’esquerres i estan disposades a la confrontació des del primer moment. Altres posen el seu interès corporatiu per damunt de qualsevol prioritat i esperen agafar al govern en situació de debilitat, per arrancar el màxim de concessions. I també n’hi ha que veuen amb simpatia al govern d’esquerres, però creuen que és el moment d’obtenir el màxim del que demanen, i no entenen per què no s’implementa immediatament el que per ells és evident i fàcil d’aconseguir.

L’única sortida per evitar o minimitzar els conflictes és el diàleg. Un govern no tan sols ha de ser un bon gestor. Ha de ser bàsicament un gran interlocutor. Una maquinària ben articulada de saber aportar raons, arguments, explicacions. I al mateix temps un extraordinari receptor de les inquietuds, preocupacions, necessitats, aspiracions, dels seus ciutadans. Capacitat de diàleg és capacitat d’empatia. Saber escoltar i entendre qui es té davant, i especialment, aconseguir que l’interlocutor pugui comprendre que governar no és tenir tan sols la voluntat de fer les coses, sinó trobar el camí i la possibilitat real d’aconseguir-les.

Aquesta capacitat d’interlocució es diu fer POLÍTICA en majúscules. És molt més que una bona política de comunicació, que és una altra cosa. Un bon governant ha de ser dialogant, pacient, comprensiu i un gran pedagog. I no sempre tindrà èxit per evitar el conflicte. A vegades la confrontació social es podrà produir. Per molt de motius. Tampoc cal caure en la ingenuïtat. Hi ha conflictes naturals i altres que són mines interessades per fer mal al govern. Però fins i tot en aquests casos, cal seguir perseverant, està obert sempre a la mediació i a les sortides de compromís possibles.

Un bon governant d’esquerres no ha de pretendre derrotar mai a l’interlocutor, sinó tenir la voluntat de trobar la síntesi que sigui més beneficiosa per a la societat. El conflicte sempre produeix desgast. Eludir-lo sempre que sia possible és una qüestió d’intel·ligència política i entestar-se en ell quan es fa inevitable, és un greu error.

Felicitam al govern i a les organitzacions socials que han pogut arribar a un acord en sanitat. Una nova diferència substancial respecte al govern anterior de Bauzá.

Documents adjunts