El cor de la democràcia

El cor de la democràcia

M. A. Llauger

Cap a finals del s. VI aC, Soló, que havia estat elegit arcont d’Atenes, va introduir canvis legislatius importants a la ciutat. Les noves lleis declaraven il·legals els deutes que esclavitzaven una gran part de la població, i prohibien els préstecs avalats per la llibertat personal. La seisachtheia, o ’alleujament de les càrregues’, va ser una mesura audaç, que posava la supervivència dels deutors per davant els interessos dels creditors. Avui, vint-i-sis segles després, Grècia torna a ser víctima de la utilització del deute com a mecanisme de dominació: com a forma d’esclavatge. Cal recuperar l’esperit de Soló. Aquesta és una de les moltes lliçons del viatge al cor de la democràcia que és Grecia en el aire, el nou llibre del gran hel·lenista asturià Pedro Olalla.

El volum és un viatge, en primer lloc, en el sentit històric i geogràfic. Hi desfilen els campions de la democràcia atenesa (Soló, Clístenes, Pèricles), els poetes, els dramaturgs i els filòsofs: l’insigne Sòcrates, uns Plató i Aristòtil a qui Olalla veu més propers a l’esperit democràtic del que sol pensar-se, i un Epicur que en canvi ja representa el replegament de l’individu cap a l’esfera estrictament individual. El fil cronològic ens duu al final, passant per Roma i la Il·lustració, a les nostres imperfectíssimes democràcies actuals, tan i tan allunyades de l’ideal d’un sistema en què el poder sigui exercit per la ciutadania. L’autor fa també un recorregut pels llocs venerables i els racons d’Atenes: des les pedres sagrades i els petits cafès fins a la plaça Syntagma, on la policia ha reprimit amb gasos tòxics (prohibits per les convencions internacionals sobre guerra química, se’ns recorda) els manifestants que denunciaven la impostura neoliberal.

I aquest llibre és també un viatge al cor de la democràcia en la mesura que és una investigació, a la llum de l’experiència atenesa, de la seva essència. La democràcia de Pèricles, amb totes les seves imperfeccions, es diferenciava de les nostres en un tret bàsic: no hi havia un Estat allunyat de la ciutadania, sinó un Estat que s’hi identificava. No hi havia, tal com ho expressa Olalla, un Nosaltres enfrontat a un Ells. Tot l’entramat institucional estava pensat per afavorir la participació i per combatre la desafecció política, que avui és tan evident i que els grecs sabien que era incompatible amb la democràcia genuïna. No hi ha democràcia sense conreu de la virtut pública dels ciutadans, sense aquella paideia que va més enllà del que avui entenem per ’educació’. I no hi ha democràcia sense creença profunda en la dignitat humana. La justícia no és possible si no es fonamenta sobre l’empatia, que és la pietat que despertaven en l’espectador les desventures dels protagonistes de les tragèdies.

Grecia en el aire té la virtut de ser un llibre que parla, amb idèntica saviesa, del passat i del present. El bessó del seu missatge és aquest: la democràcia segueix essent un ideal inassolit i revolucionari. Per arribar-hi, no hi ha altre camí que la reapropiació de la política per part de la ciutadania. Una política, per acabar amb una gran frase del llibre, que ha de ser entesa com la voluntat de tots organitzada per combatre l’egoisme.

Pedro OLALLA. Grecia en el aire.

El Acantilado. Barcelona, 2015.

Documents adjunts