La immigració cap a Europa vista per un senegalès

La immigració cap a Europa vista per un senegalès

segona part.

Mahécor Mbengue, professor de Història i Literatura

L’elecció i la decisió de partir dels candidats a l’emigració clandestina també estan influenciats per la imatge que propaguen els emigrants de vacances al país. Els emigrants que tornen són vistos com a models d’èxit. Circulen a bord de cotxes bonics, se’n duen les dones més belles, en algunes zones rurals tenen les cases més grans, fan ostentació dels béns materials adquirits a Europa.

Als ulls dels joves que es queden al país, aquells que han marxat, molt aviat han aconseguit l’èxit. Tenir èxit vol dir construir la seva pròpia casa, casar-se organitzant una gran cerimònia, finançar el pelegrinatge a la Meca dels seus pares, circular en cotxes grossos. Aquests signes externs de riquesa duen de cada vegada més joves a voler expatriar-se a l’estranger per guanyar diners i emular aquests emigrants. A les societats de sortida, existeix una forta consideració dels emigrants.

Moltes famílies que viuen decentment compten emigrants entre els seus membres. I això té un gran impacte en la mentalitat de les persones. Molts de joves pensen que han d’anar a Europa per tenir èxit a la vida. En aquesta perspectiva, per a la majoria dels joves, la fi justifica els mitjans. Així un jove que s’embarca dins la migració clandestina, té un 50% de probabilitats de morir al desert o a la mar i un 50% d’aconseguir el seu objectiu. No obstant això, quedant-se a casa, és gairebé segur al 100% el morir a foc lent.

Al costat dels joves que deixen l’escola o dels joves aturats, els treballadors amb ingressos baixos i els artesans o petits comerciants del sector també són candidats a l’emigració clandestina. La dificultat de viure amb escassos recursos impulsa molts de joves actius a emigrar. D’altra banda, a la vista de les sumes invertides durant tot el procés de migració, es pot qüestionar si aquells que trien la via marítima són els més pobres. Tot ell contrari, ja que tenen gairebé 1.000 euros per embarcar-se dins l’aventura, el que pressuposa l’existència d’un estalvi.

Els principals factors que determinen la migració en general no expliquen per què la migració clandestina fins ara s’ha convertit en la norma i per què s’ha massificat. En aquest sentit, elements relacionats amb la globalització de l’economia juguen un paper principal.

La Migració clandestina i la seva massificació

La lectura d’alguns estudis ha mostrat que la migració clandestina respon a una necessitat objectiva de mà d’obra en molts països receptors. Els empleadors en alguns sectors (agricultura, construcció) cercant mà d’obra barata, que els pot oferir la migració clandestina. Així, els estrangers en situació il·legal troben fàcilment feina a tot Europa, el treball en negre és el veritable factor de crida dels emigrants. La immigració clandestina s’alimenta de si mateixa, cada sortida n’estimula d’altres.

Espanya ofereix un exemple de política d’immigració ambigua. D’una banda, té una necessitat objectiva de mà d’obra barata en els seus sectors de creixement com la pesca, l’agricultura i la construcció. Així va ser a principi dels anys 2000, quan la regularització de centenars de milers de treballadors clandestins, en si mateixa va tenir un gran efecte de crida. D’altra banda, influenciada o obligada per les polítiques comunes europees de control de visats, vol endurir les condicions per a l’entrada al seu territori.

D’altra banda, Espanya tanca els ulls a tots els immigrants clandestins que aconsegueixen creuar la seva frontera. El treball clandestí és reprimeix poc, fins i tot està pràcticament tolerat. Els immigrants clandestins ràpidament han entès l’ambigüitat de la política espanyola que, en gran mesura, és la font principal de l’augment de la immigració clandestina.

Dos elements han jugat un paper fonamental en el creixement d’aquest tipus de migració clandestina. La presència d’una xarxa d’ ajuda mútua s’ha establert en el cor de tota la dinàmica de la migració irregular. El paràmetre decisiu per triar un país de destinació és la possibilitat d’aconseguir una feina, tenir una ocupació sense pagar impostos, especialment gràcies a la presència de contactes familiars o del clan en el lloc.

Tots els immigrants clandestins de l’Àfrica Occidental que aconsegueixen entrar a Espanya són fàcilment acollits per compatriotes i familiars establerts en el lloc. La clau per a un migrant és arribar a la costa espanyola, l’acollida i integració seran facilitades per compatriotes.

L’existència de poderoses xarxes de traficants transnacionals que impulsen el negoci dels migrants és un altre element contextual que va contribuir a la sobtada massificació de fluxos irregulars cap a Europa, especialment cap a Espanya. Xarxes de contraban han explotat la ’mina d’or’, que és l’organització del negoci dels migrants cap a Espanya. En un espai fortament marcat pel desenvolupament de noves tecnologies de la informació i de la comunicació, els contrabandistes ràpidament han aconseguit globalitzar el fenòmen de la migració il·legal.

Fàcilment, des de Mbour, Saint Louis, Nouakchott i Nouadhibou, es pot reservar lloc per anar amb una pastera que surt de Dakar cap a les Illes Canàries. Per això,dins una pastera, s’hi poden trobar diferents nacionals, i a ningú li importa d’on ve cadascú i qui es troba a bord.

L’animació de la migració clandestina com que és molt lucrativa, petits i grans contrabandistes han format ràpidament aliances amb gent de la comunitat empresarial i de l’administració central, dins un clima de gran corrupció. També han permès una important inversió en equipaments de viatge, pasteres grans, motors nous i GPS, combustible, aliments i productes farmacèutics.

Es pot notar l’ús de pasteres cada vegada més grans per augmentar els beneficis per viatge. Les xarxes de traficants generalment estan constituïdes dins les famílies de pescadors, a St. Louis i a Dakar. Aquestes famílies coneixen bé les rutes marítimes que condueixen a Espanya i a Europa en general. Les xarxes també depenen de revenedors i es beneficien, gràcies a la corrupció, de la complicitat de les autoritats administratives.

En la majoria de casos, els migrants clandestins opten per partir a Espanya. Però el pas decisiu s’ha pres amb l’oferta de viatge que li han fet els revenedors dins el seu propi barri. Amb la proliferació de les xarxes de traficants, els candidats joves tenen més oportunitats de fer el viatge per una suma entre 500 i 1.000 euros, però la mitjana és de menys de 500 euros.

La comunitat dels negociants en els països d’acollida i les xarxes internacionals de traficants són els actors principals beneficiaris de la migració clandestina. No obstant això, cap amunt, per les seves actituds, les comunitats de països de sortida han contribuït molt per alimentar el fenomen.

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRxqFQoTCKOAoLrk3cgCFUXXGgodNM4PbA&url=http%3A%2F%2Fsenego.com%2F2015%2F04%2F23%2Fvideo-leffroyable-noyade-des-centaines-dimmigres-clandestins_235067.html&bvm=bv.105841590,d.d2s&psig=AFQjCNEk06rxFEFjbuG72-RXeC6D56kLUw&ust=1445868017975601

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRxqFQoTCILopafl3cgCFQu4Ggod_WIKtw&url=https%3A%2F%2Fajrt.wordpress.com%2F&bvm=bv.105841590,d.d2s&psig=AFQjCNEk06rxFEFjbuG72-RXeC6D56kLUw&ust=1445868017975601

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRxqFQoTCNf_uNLl3cgCFUxXGgodnJ8EYQ&url=https%3A%2F%2Fthiammamadou.wordpress.com%2F2011%2F01%2F27%2Fsensibilisation-sur-la-migration-dissuader-les-candidats-a-la-mort%2F&bvm=bv.105841590,d.d2s&psig=AFQjCNFN0qkURy-pnh3QtqUg_EAvXKWYog&ust=1445868389040688

Documents adjunts

  • La immigraci (OpenDocument Text – 26.8 kB)

    Version OOo Writer de cet article