Un nou model energètic per a Balears

Un nou model energètic per a Balears

Joan Groizard

L’energia és un d’aquells temes que, tot i que ens afecten dia a dia, són mals d’entendre i apartam de les converses del dia a dia. Totes i tots utilitzam aparells que van amb electricitat o gas, ens enfrontam a les factures, i patim quan hi ha talls de subministrament. Però poques vegades ens aturam a pensar què hi ha a l’altre extrem dels cables o tuberies que duen l’electricitat o el gas a casa nostra, i és per això que és complicat parlar de “model energètic”, i d’un canvi de model.

Un dels acords de l’actual Govern de les Illes Balears és precisament posar en marxa un nou model energètic. Però potser és millor començar pel punt de partida – l’actual model energètic – per veure per què és necessari superar-ho i com ho podem fer.

Conceptualment, el sistema és relativament senzill: L’electricitat es genera en grans centrals, predominantment a base de combustibles fòssils; aquesta passa a les línies d’alta tensió (“transport”) per apropar-se als llocs on es necessita; després passa a xarxes en mitja tensió (“distribució”), per on arriba a les llars o negocis que l’utilitzen. La major part del sistema està en mans d’un nombre relativament petit d’empreses; i el sistema es dimensiona en base a la previsió de demanda. Que s’espera que la demanda creixerà molt? Doncs es planifica construir i instal·lar capacitat de generació, transport i distribució per cobrir aquesta futura demanda. A Balears, tot això s’ha dut a terme en base a l’actual Pla Director Sectorial Energètic (PDSE), amb data de 2005 i amb un horitzó temporal de 2015.

Per tant ha arribat el moment de redactar un nou PDSE que incorpori les lliçons que hem aprés aquests anys, i que sigui l’instrument que ens permeti dur a terme la transició energètica que necessitam. Els pilars fonamentals d’aquest nou PDSE han de ser la l’eficiència energètica, les energies renovables, l’autoconsum i la participació.

Creixement il·limitat?

L’habitual a l’hora de planificar infraestructures energètiques és intentar preveure la futura demanda, per tal de veure com cobrir-la. Però aquesta previsió sol ser creixentista – aspirant a un creixement econòmic que tradicionalment duu associat un creixement energètic – i immodificable – es considera que la demanda serà la que hagi de ser.

Però aquests plantejaments comencen a estar desfasats. Per una part, a les economies més avançades, i en el nostre cas des del començament de la crisi econòmica, hi ha una desvinculació entre creixement econòmic i augment de la demanda energètica. Mesures d’eficiència energètica i una economia de la informació redueixen la necessitat energètica d’un augment de PIB.

Per l’altra part, la demanda energètica deixa de ser una cosa automàtica i natural i passa a ser gestionable: mesures tecnològiques, tarifació per hores o que penalitzi el sobreconsum, que el producte passin a ser els serveis (il·luminació, escalfament...) i no els kWh d’electricitat o gas adquirits...

Per tant, un nou PDSE no pot limitar-se a intentar preveure quina demanda energètica s’haurà de cobrir, sinó que haurà d’incloure mesures per garantir que aquesta demanda no creixerà a un ritme insostenible.

Les renovables

Actualment les energies renovables suposen poc més del 1% del “mix” energètic Balear (un 2% si consideram exclusivament l’electricitat), molt lluny del 20% al qual s’ha compromès la Unió Europea per l’any 2020.

A dia d’avui, les tecnologies de generació renovable son suficientment madures i tenen la capacitat de subministrar el 100% de les nostres necessitats energètiques. El nou Pla Director Sectorial haurà de definir les passes a seguir cap a un model 100% renovable, que no serà imminent ni lliure de dificultats. Per exemple, una de les característiques de les fonts d’energia renovable són les grans extensions de superfície que necessiten – en comparació a centrals de combustibles fòssils –, la qual cosa dificulta la seva implantació a entorns limitats territorialment com son les Illes.

De cara a afavorir el desplegament de generació renovable, són importants mesures com la simplificació i coordinació de tràmits administratius (actualment els promotors no tenen clar exactament quina sèrie de procediments s’ha de seguir per tramitar un parc eòlic o fotovoltaic) o reivindicar davant l’estat una retribució justa per la generació renovable que reconeixi el seu paper reduint els costos globals del sistema elèctric.

Autoconsum

El desenvolupament tecnològic i els canvis de mentalitat pel que fa a l’energia està permetent un canvi de rols. Si fins ara la ciutadania podia ser només consumidora d’energia, ara s’obri la possibilitat de ser “prosumidora” (productora-consumidora) o més simplement, autoconsumidora. Amb instal·lacions de panells fotovoltaics i potser bateries per emmagatzemar l’energia sobrant, qualsevol llar pot reduir la seva dependència energètica. Això suposa un canvi de panorama important en relació al model tradicional on la generació d’energia és centralitzada i l’energia només flueix en una sola direcció.

Ara bé, recentment s’ha aprovat l’anomenat “impost al sol” – una sèrie de peatges que han de pagar els titulars d’instal·lacions d’autoconsum que anirien destinats a sufragar els costos del manteniment de les xarxes elèctriques a les quals les llars autoconsumidores segueixen connectades. Encara que hi ha algunes exempcions (per exemple, instal·lacions de menys de 10kW de potència, o les instal·lacions a Eivissa i Formentera), aquestes poden ser revocades en qualsevol moment, i l’amortització d’una inversió en instal·lacions d’autoconsum s’allarga.

Per tal de compensar aquests factors, des del Govern ja s’està treballant per facilitar l’accés de les llars a l’autoconsum, com ara a través de simplificacions de tràmits administratius, millora de deduccions fiscals per inversió en renovables en l’habitatge habitual i línies d’ajudes. L’objectiu és que l’autoconsum passi de ser una cosa anecdòtica i residual a una part fonamental del nostre sistema energètic.

Participació

Com a eina de planificació a llarg termini, un nou Pla Director Sectorial només pot tenir èxit si compta amb un ampli consens entre la societat, i ha de ser capaç de preveure els reptes als que s’hagi d’enfrontar al llarg de la seva vigència.

Per això, i en coherència amb les demandes socials d’una manera de fer política amb – i no només per a – la ciutadania, l’objectiu és que la redacció del PDSE es faci amb un grau important de participació pública i compti amb l’experiència i les perspectives de cadascuna de les quatre Illes.


Els debats entre utilització del territori i desplegament de les renovables, o entre seguretat del subministrament energètic i les infraestructures de les que depèn, son segurament alguns dels elements que formaran part d’aquest procés, que estarà obert a la participació de la societat civil i els diferents grups polítics així com la ciutadania en general. Si bé és veritat que l’energia és un tema que, a priori, sembla que ens queda un poc enfora, hi ha prou experiències que demostren que quan a la ciutadania se li dona l’opció de donar forma al seu futur energètic, aquesta l’aprofita i el resultat és, a més d’una ciutadania empoderada, una aposta valenta i de futur.

Documents adjunts