Els actes del TRICENTENARI 1715-2015

Mateu Morro i Marcé

La història és una poderosa arma de conscienciació social. Sobretot en un cas, com el nostre, en què la legitimació del poder vigent es basa en un relat històric que retrotreu la nació-estat, entesa com a un ens atemporal dotat d’una forçada unitat de destí, als temps més remots. Comprovar, amb l’evidència dels fets històrics, que tal nació és inexistent i que l’estat que l’encarna es remunta a un penós fet d’armes, sols possible per la intervenció de l’exèrcit francès i en contra de la voluntat dels habitants de les illes, és un esperó a l’esperit crític i a la voluntat de resistència. Tota la legitimació de “la legalitat” del règim cau esmicolada davant els seus orígens militars. El pretès caràcter “comú” de la cultura i la llengua castellana es manifesta com un bàrbar projecte d’assimilisme cultural.

Tot això: reaccionarisme, absolutisme monàrquic, militarisme, règim fiscal extractiu, eliminació de la memòria històrica..., es veu amb claredat si ens acostam als fets de 1715. Amb aquesta anàlisi la commemoració del Tricentenari és un deure imperatiu per als qui pretenguin que qualque dia el poble de les illes pugui autogovernar-se.

A hores d’ara ja podem fer un balanç. El Tricentenari no ha passat desapercebut. En els actes fets fins ara hi veim l’empenta de la iniciativa sortida d’abaix, diversa i integrada en xarxes com l’Obra Cultural Balear, centres arxivístics i biblioteques, Institut d’Estudis Catalans, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Universitat Catalana d’Estiu, Institut d’Estudis Eivissencs, Ateneu Pere Mascaró, Fundació Emili Darder, Escola de Mallorquí de Manacor, Agrupació Cultural de Porreres, Grup Blanquerna, etc. És aquesta xarxa la que ha demostrat sensibilitat per a recuperar la nostra memòria de la història.

Cal assenyalar la feina de la “Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015” que ha donat empara al conjunt d’iniciatives. Ha mantengut una pàgina web i ha organitzat actes, entre ells el de l’11 de juliol a Ses Voltes. Entre la multitud d’esdeveniments podem ressaltar els actes de Manacor i Calonge, la conferència de Bartomeu Mestre “De la presa (1715) a la represa (2015)”, l’estrena de la composició musical de Bernat Quetglas “El Regne enmig del mar”, la ruta cultural dirigida per Gaspar Valero, l’exposició “1715. La fi del Regne enmig del Mar” de Bartomeu Mestre, el documental “La Resistència” de Pere Sánchez, l’exposició “La Guerra de Successió a les Illes Balears” de Miquel Frontera i Mateu Morro, l’espectacle musical i teatral “Fora botiflers, fora galls!” de la companyia “Indígena Atac” o el cinefòrum al Bar Siset. En el plànol més acadèmic hi ha les jornades “El final del Regne de Mallorca” a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Em consta la celebració d’actes culturals a nombrosos centres educatius i l’edició d’un número especial de la revista “Pissarra”, de l’STEI.

La revista “Lluc” ha dedicat un monogràfic, així com la revista “Eivissa”. Les iniciatives a Eivissa i Formentera han comptat amb el suport dels respectius consells. S’han publicat llibres de Pere Morey, Antoni Ignasi Alomar i Mateu Morro. Llorenç Buades, recentment desaparegut, va crear una cronologia de la Guerra de Successió. L’Obra Cultural va dedicar el seu calendari del 2015 al Tricentenari. Han aparegut articles a tot els diaris, amb un brot de polèmica a partir dels articles de Bartomeu Bestard i de l’historiador Onofre Vaquer. Entre els articulistes record Damià Pons, Cristòfol Soler, Guillem Morro, Antoni Mas i Fornés, Bartomeu Mestre, Miquel Deyà, Bernat Joan i Marí i jo mateix.

Les institucions mostraren la intenció inicial de no donar suport a la commemoració. L’increment de la sensibilitat proborbònica a les files del partit conservador espanyol és notòria, i mes a flor de pell amb el procés català en marxa. Han estat molts, malgrat tot, els municipis que han aprovat mocions i que s’han afegit als actes. Un cop passades les eleccions les coses han canviat, i cal notar la posició activa dels consells insulars de Mallorca, Eivissa i Formentera. El fet que IB3 i IB3 Ràdio ignorin el Tricentenari en demostra la ideologització dels responsables. Tant de bo que els canvis es facin efectius aviat.

Esment a part mereix la celebració organitzada per l’exèrcit espanyol, que ha tengut la virtut de recordar-nos quina és la realitat política actual de les Balears. Celebrar l’ocupació militar d’un país és una novetat institucional que, certament, convida a la reflexió. Però més enllà d’això, el que podem concloure és que el Tricentenari ha estat un èxit de participació i de pluralitat organitzativa i d’anàlisi històrica. Ens ha servit per saber com ens han marcat tres-cents anys de submissió i ens ha ajudat a veure millor el volum de la tasca a emprendre en el camp de recuperar la memòria robada.