Jornades MALLORCA DAVANT EL CENTRALISME

Antoni Marimon

President de la Fundació Emili Darder

Com no podia esser d’altra manera, l’Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder han volgut també contribuir a la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió i de la promulgació dels nefasts Decrets de Nova Planta. Es va optar per organitzar un seminari de reflexió i debat que, sota el títol de “Mallorca davant el centralisme” (manllevat d’un llibre precursor d’Isabel Peñarrubia), s’ocupàs d’analitzar les conseqüències del 1715 en tots els àmbits de la societat mallorquina.

Aquestes Jornades se celebraren els passats 20 i 21 de novembre a la seu d’UGT, de Palma, en el carrer de Font i Monteros. A diferència d’altres esdeveniments, que s’han ocupat més de les repercussions immediates, optàrem per una mirada de llarga durada, en la línia que ja fa temps va marcar Ferdinand Braudel, i amb l’objectiu de vincular el passat al temps present, passant per les diferents i convulses fases de la nostre contemporaneïtat. Els Decrets de Nova Planta no varen èsser un fet més de la nostra història sinó un desastre polític i econòmic que transformà un Regne, una mena d’estat membre d’una confederació, en una província assimilada a la molt centralista i autoritària Corona de Castella.

Precisament, la primera mesa de ponents del seminari, formada pels historiadors Mateu Morro, Antoni Mas i Guillem Morro, es va ocupar de les conseqüències immediates de la desfeta. Aquests especialistes destacaren la magnitud de la involució política i de l’espoli fiscal així com el suport popular a la causa austriacista i la complexitat del fet identitari mallorquí abans del 1715.

La segona mesa inclogué les ponències de Pere Fullana, Isabel Peñarrubia i Bartomeu Carrió, que analitzaren la dialèctica centralisme-alternatives descentralitzadores durant el segle XIX. L’endemà, els també historiadors Arnau Company, Sebastià Serra i Antoni Marimon així com l’escriptor Miquel López Crespí, s’ocuparen de les diferents conjuntures del segle XX que oscil·laren entre les demandes d’autonomia i la més brutal de les centralitzacions durant el franquisme fins arribar a la concessió d’una autonomia tardana i restringida el 1983.

Amb la darrera de les meses s’arribà al temps present, si bé l’historiador i teòleg Josep Amengual centrà la seva intervenció en el castellanisme lingüístic i cultural promogut pels borbons en el segle XVIII. D’altres ponents (Damià Pons i Pere Sampol) s’ocuparen dels efectes nocius del predomini cultural i polític castellà i de les polítiques recentralitzadores amb els governs del PSOE i, sobretot,
del PP que volen refer Espanya a semblança de la jacobina França. Finalment, el jove historiador Joan Pau Jordà analitzà la qüestió de la identitat en els nostres dies i plantejà diverses alternatives davant el centralisme, entre les quals l’independentisme en el context dels Països Catalans.

Cada grup de ponències anà seguida d’un enriquidor debat amb el públic present i també s’ha d’indicar que la inauguració de les Jornades anà a càrrec del president de la Fundació Emili Darder, Antoni Marimon, i del regidor de cultura de l’Ajuntament de Palma, Miquel Perelló, mentre que s’ocupà de la cloenda Miquel Rosselló, president de l’Ateneu Pere Mascaró.

Resulta evident que la reflexió sobre el passat ens hauria d’ajudar a construir un futur millor. Però aquestes reflexions haurien d’arribar a un públic relativament ampli així com als responsables polítics, per la qual cosa s’ha previst la seva edició en forma de llibre ja dins el 2016.

Documents adjunts