Llibertat Picornell, in Memoriam

LA DARRERA EXILIADA

David Ginard i Féron

Historiador

El proppassat 29 d’octubre va morir a Sèvres, prop de París, Llibertat Picornell i Femenias. Llibertat era germana de la llegendària Aurora Picornell, dirigent comunista mallorquina assassinada el gener del 1937 després de ser treta per un grup de falangistes de la presó de dones de Can Sales, a Palma. Era així mateix, per tant, cunyada d’Heriberto Quiñones González, agent de la Komintern nascut possiblement a Bessaràbia que dirigí l’organització estatal del PCE en els primers temps del franquisme i fou executat a Madrid l’octubre de 1942. Son pare i dos germans eren igualment destacats activistes sindicals i polítics. Va estar casada amb Tomàs Molinero Andaluz (1898-1978), dirigent de la UGT i del PSUC. Però al marge dels vincles familiars amb figures cabdals de la història del moviment obrer, Llibertat tenia una trajectòria biogràfica pròpia ben digna d’interès. No debades es tractava, ben segur, de la darrera exiliada republicana mallorquina de 1939 que residia a l’estranger.

Llibertat Picornell va néixer el novembre del 1920 al barri del Molinar, a Palma. El 1936 es va incorporar a la Massa Coral Antifeixista del Socors Roig Internacional, amb la qual va participar en diverses representacions artístiques per Mallorca. El 18 de juliol d’aquell any es va embarcar amb els seus companys cap a Barcelona per participar en l’Olimpíada Popular. El cop d’Estat els sorprengué en plena travessia i finalment s’establiren a Barcelona. Com moltes altres joves del moment, quedà desconnectada de Mallorca, però aviat conegué les tràgiques notícies que afectaven la seva família. Sembla que durant la contesa recorregué alguns fronts per dur jerseis als combatents, encara que no prengué mai les armes.

L’escriptor cubà Pablo de la Torriente Brau relatà un breu encontre amb ella a Barcelona, en una crònica signada el 29 d’octubre de 1936 amb el títol «Cuatro muchachas en el frente»:

«Libertad tiene 16 años. Se llama Libertad porque su padre es revolucionario. Su hermana se llama Aurora. Es elegante porque es costurera. Y es una linda muchacha de rico pelo negro. También es pequeña, pero ha oído los fusilamientos nocturnos y ha entrado en los conventos fortificados por los fascistas, en Tarragona, al asalto, con el pueblo furioso, asesinado, y de allá se trajo para banderas rojas de la Revolución, los mantos purpúreos. Allá en Mallorca, bajo la presión fascista, sus padres y su hermana Aurora han sido fusilados, porque nacieron y vivieron, como ella, para la Revolución. Pero Libertad hace ahora comunistas en Barcelona. No tiene sino 16 años. Está preparando las listas de los hombres que irán más tarde a Mallorca, con ella, a fusilar a los que fusilaron a su hermana Aurora y a sus padres, dos viejos de la Revolución».

La crònica de Pablo de la Torriente mescla evidentment dades reals i inexactes, atès que ni Aurora era morta aleshores ni Llibertat participà en la preparació del desembarcament de Mallorca. En tot cas, ens consta que des del 1937 fou militant activa de la Unió de Dones de Catalunya, l’organització unitària de les antifeixistes catalanes. Féu part de la presidència del Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona entre el 6 i el 8 de novembre de 1937 i treballà dins la redacció de la revista Companya. Ja al final de la contesa, s’incorporà a una fàbrica d’armament.

El febrer del 1939 travessà la frontera pirinenca i s’establí a Tolosa i París. Entre 1940 i 1946, residí a Mèxic, on participà en diverses reunions per organitzar els exiliats balears. Acabada la Segona Guerra Mundial, tornà a França. Encara que es desvinculà progressivament de l’activisme polític, sabem, per exemple, que el 1950 donà suport a Joan Comorera durant el procés d’escissió que sacsejà el PSUC.

Llibertat va tornar a Mallorca diverses vegades, la primera devers l’any 1957. Les seves impressions d’aquell primer viatge em semblen ben il·lustratives de com el franquisme havia començat a ensorrar la memòria militant en un dels barris obrers més significatius de la Palma de preguerra:

«A casa nostra al Molinar tot estava canviat. Abans de la guerra teníem moltíssims de llibres, el proselitisme de mon pare era això, fer llegir els obrers. Bé, idò, quan vaig tornar vint anys després no vaig trobar res d’això, lo únic que vaig trobar va ser molta de por. Me varen dir que havien vengut dos camions a requisar coses de ca nostra. Molta de gent em va venir a rebre al port. Va esser com ’un reguero de pólvora’: ’Ha vengut la germana de n’Aurora!’ I la gent em deia: ’No te’n recordes de jo?’ No me’n recordava de res! Me varen venir a veure la gent que quedava del Molinar. Vaig trobar antics militants com en Joan Vicens, que me va dir que havia estat a Burgos pres. Ell en aquells moments intentava reorganitzar alguna cosa del Partit. Feien paperets amb una màquina i ho repartien. No devien ser molts; eren gent que ja militaven abans de la guerra.»

Encara que de caràcter reservat, col·laborà amb entusiasme en diverses iniciatives per a la recuperació del passat recent. Així, el 14 d’abril del 2003 participà en l’acte que organitzà l’Institut Balear de la Dona amb motiu del setantè aniversari de la clausura de la Presó de Dones de Palma. L’endemà fou homenatjada, juntament amb Carmen López Landa –filla de Matilde Landa– pels alumnes i professors de l’Institut d’Ensenyament Secundari que porta el nom de la seva germana.

El juny del 2006 intervingué en una diada commemorativa de la Guerra Civil que va tenir lloc al Centre d’Estudis Catalans de París. Malgrat la distància, estigué molt interessada per qualsevol notícia relativa a la seva terra natal fins als darrers temps. Que la terra et sigui lleu, companya.

Documents adjunts