Maite Salord L’alè de les cendres

Maties Garcias

Professor


Dèlia ha mort a Menorca i la hi enterren. Té al darrera una vida familiar convulsa viscuda a Son Espanyolet i sacsejada per la guerra civil: un pare –el barber eivissenc del barri– durament represaliat; un avi andalús i ex-carabiner desaparegut a la península quan feia gestions en esclatar la guerra; oncles assassinats pels escamots feixistes; parents que lluiten forçadament en bàndols contraris...

La por i el patiment han tacat la infantesa i joventut de Dèlia. La perseverança de l’àvia Isabel Ortega i l’amor amb el menorquí Josep Taltavull la salven. Anys després, soterrada en terres menorquines, la veu de la difunta Dèlia encara perviu i teixeix un diàleg intens i continuat amb l’estrany i solitari fosser que té cura del cementeri.

Tota la història de Dèlia i la seva nissaga –feta d’empelts andalusos, eivissencs, mallorquins i menorquins– es desgrana a través d’un relat minuciós, detallat, potent, captivador, poètic... Hi ha la història que abraça des de 1918 fins a 1945: la del país, la dels obrers, la que brufen ara i suara els textos reproduïts –articles del temps, manifestos, proclames, discursos...– i la que pateixen els protagonistes. Tots els daltabaixos del conflicte del 36 s’hi fan presents: els assassinats nocturns a les parets del cementeri, la presó del castell de Bellver i la del vaixell Jaume I ancorat al port, les delacions per motius polítics o per enveges personals, els camps de concentració, Can Mir i les tretes traïdores de presos, els escamots falangistes i els amagats, les resistències i les febleses, els bombardejos, i també els desvariejos dels rojos a Menorca...

Hi és ben viva la intrahistòria: la de la família humil i lluitadora, la de la gent, la del barri obrer i menestral. La del pare que quan és jove fuig d’Eivissa i fa de manobre a la Mola de Maó. La de la gent que fa feina i que a través de l’afecció pel cant i els recitals en teatres populars s’afanya per esdevenir artista. La de la gent que conviu i xerra i parla en els cafès, que també són cau d’instrucció popular.

També s’hi fa present, a la novel·la, l’alè poètic que neix de les cendres de la difunta Dèlia. L’alè que és capaç d’escampar aquella veu que embolcalla el pas del dies i la successió d’estacions a la recerca d’un sentit per a tot plegat. Una veu afanyosa del retrobament amb l’avi absent.

Maite Salord ha trenat una història convincent que copsa l’ànim del lector gràcies a un artefacte literari ben construït i molt ben traçat amb una llengua eficaç, contundent a voltes i molt ben travada sempre.

Maite Salord

L’alè de les cendres.

Editorial Arrela, Maó:2014.

Documents adjunts