Novembre, mes contra les violències masclistes

Lila Thomàs i Andreu

De l’Ateneu Pere Mascaró.

El 25 de novembre és el dia internacional contra la violència cap a les dones. Enguany tot el mes està destinat a la lluita contra les violències masclistes per part del moviment feminista d’arreu de l’Estat espanyol.

Començà el dissabte 7 amb una gran mobilització, prop de mig milió de persones a Madrid, convocada per més de 450 organitzacions i entitats feministes, partits, sindicats, que tingué també expressió a altres ciutats de tot l’Estat, A Palma, prop d’un milenar de persones sortírem al carrer.

Nombrosos Ajuntaments acordaren per unanimitat una declaració d’adhesió i penjaren pancartes als balcons. Aquí també s’hi afegí el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears.

Una gran mobilització que ha fet evident el problema social de les violències masclistes que pateixen moltes dones. S’han escrit nombrosos articles als mitjans de comunicació, s’han vist reportatges diversos a les cadenes de televisió... En aquestes manifestacions s’han vist molts homes conscients, no-masclistes, que han volgut sortir als carrers per dir que aquesta també és la seva lluita.

El primer cap de setmana després del 7 les xifres d’assassinats augmentaren en cinc víctimes més. No sé si cal recordar les estadístiques: 45 dones mortes fins el mes de novembre, a l’Estat segons dades del Ministerio. Des de l’any 2003 prop de 800.

Des del 1995, fa vint anys, 1.378 dones han perdut la vida assassinades, per tant en aquest període de temps el masclisme ha assassinat 500 dones més que les 850 persones -homes i dones- que va matar ETA en 50 anys d’història. No parlem de les 100.000 denúncies presentades als jutjats, en aquests anys,

Hem de tenir present aquestes dades. Han passat onze anys des de la promulgació de la llei 1/2004 de protecció a les víctimes, coneguda com a llei contra la violència de gènere. És hora ja de revisar-la, d’ampliar-la, d’actualitzar-la. Una eina legal no és suficient pel combat contra aquest problema social, problema de tots i totes, no de les dones. Cal també compromís i inversió en formació, en prevenció, en atenció.

Hem insistit reiteradament, des del moviment feminista, que la lluita contra les violències és una lluita contra una mentalitat ancestral, una mentalitat de molts homes que consideren les dones com a objectes sexuals, que consideren que la gelosia és molt més amor, que l’afecte i estimació cap a una dona significa per ells possessió, domini. Una mentalitat que ha educat els homes i moltes dones l’han compartida, en el sentit de justificar la submissió, el paper secundari de les dones com a mares, esposes, filles, germanes.

És hora de plantejar-nos que aquesta lluita ha d’anar acompanyada de reflexions sobre les noves masculinitats front al masclisme tradicional. Els homes han de fer el camí de rebuig d’aquest i parlar clarament de les diverses masculinitats, igualitàries, corresponsables.

Hem d’avançar i posar a l’agenda política el problema social de les violències masclistes, des de les institucions i els parlaments fins a tots els àmbits de la societat. No hem d’insistir només en l’àmbit educatiu, també en el món de la sanitat, dels serveis socials, econòmic, sindical, veïnal... n’hem de parlar i sobretot, fer evident el rebuig al masclisme. Hem d’aconseguir eradicar-lo, perquè si no ho fem no aconseguirem la vertadera igualtat de dones i homes, com a persones.

Documents adjunts