Eivissa i Formentera:

Eleccions generals amb sorpreses i desencís (generalitzats)

Maurici Cuesta i Labèrnia

Com en la resta de les Illes Balears i en l’Estat espanyol, les eleccions generals del 20-D significaren un canvi en el mapa electoral, en caure un bipartidisme regnant des del 1977, alhora que demostraren una vegada més, inexorablement, que el comportament electoral dels ciutadans illencs segueix passant per paràmetres estatalistes. Per enèsima vegada, les opcions insularistes, autocentrades quedaren arraconades per les opcions de matriu estatal, de vell o de nou encuny.

A nivell general, a Eivissa i Formentera, el bipartidisme PP-PSOE finalitzà i els resultats donaren fins a 4 candidatures, tant al Congrés i al Senat, superant el 15% dels sufragis.

El PP tornà a guanyar les eleccions, però amb els resultats percentuals de la seua sempre triomfant història a les Pitiüses, per on sempre ha obtengut representació en el cas del Congrés, i en totes les ocasions menys en dues, al Senat. Gràcies a un 29,5% dels vots, José Vicente Marí Bossó, número 2 de la llista, serà diputat. D’una llista que el 2011 havia obtingut fins a 5 diputats, el PP només n’obté 3, tot i que és l’única candidatura que en tendrà de residents a les 3 principals illes. La davallada és indiscutible: el 2011, els resultats significaren un 47,84% (de 24.000 a 16.000 vots). Santiago Marí Torres serà el senador pitiús gràcies a també 16.000 vots (un 29,9%), mentre que el seu predecessor, José Sala Torres, també “popular”, ho fou amb 23.200 (44,5%). Els dos representants electes ja han anunciat la necessitat de renovació del missatge del PP, en saber els resultats.

A banda, un factor a tenir en compte és la divisió que s’arrossegà en el PP eivissenc des del 2011 entre els partidaris de l’actual secretari general, Vicente Serra, i el ja ex senador, José Sala, i el fet que els anteriors representants a Madrid (Enrique Fajarnés i José Sala) foren descavalcats de la carrera a la repetició de la candidatura, en unes eleccions internes que demostraren que la seua direcció ja els tenia preparats un recanvi. Com a novetat del 20-D, remarcar que el PP va quedar com a força més votada a Formentera (on fa part de l’oposició, front la majoria absoluta de Gent per Formentera) i a 4 dels 5 municipis eivissencs. A Sant Josep de sa Talaia, Podem va quedar per sobre dels conservadors eivissencs. Una dada que pot facilitar-ne la interpretació és que aquest és el municipi rural on estan en l’oposició, i del qual han perdut la batlia en dues ocasions (2007 i 2011).

En el cas del segon protagonisme del bipartidisme espanyol, i regnant a les Pitiüses, també, el PSOE, els seus resultats foren els més baixos des del 1977, confirmant un descens que ja es produí el 2011 respecte del 2008, a nivell estatal. Tot i així, Sofía Hernanz Costa, número 2 de la llista al Congrés, serà l’única representació que repetirà des del 2011 en totes les Illes Balears, gràcies als 11.900 vots (20,9%; enfront dels 17.000, 34,4%, del 2011). El seu candidat al Senat, un jove Simón Planells Strusse assolí 11.900 sufragis (un 21,5%), lluny dels 16.300 (32,7%) del candidat de fa 4 anys. El passat 20-D, el PSOE pitiús no triomfava a cap municipi, quedant com a tercera força en tots ells, menys a Sant Antoni de Portmany, on quedà com a segona força. El saldo positiu del PSOE pitiús serà confirmar la representació eivissenca al Congrés, cosa que ja no poden dir els “socialistes” menorquins.

En el cas del Senat, només hi ha hagut un senador progressista quan el PSOE ha pactat una candidatura conjunta amb les altres formacions identitàries i progressistes d’Eivissa i Formentera, posant al capdavant candidats independents. Bé, la fórmula triomfà en dues de les tres ocasions en què es provà. Ara bé, de cara al 20-D, no hi havia intencions de repetir una formulació similar des de cap opció electoral.

Fins aquí el bipartidisme espanyol a Eivissa i Formentera. Passem a les dues novetats (Podem i Ciudadanos) i el desencís de MÉS i la resta d’opcions.

El gran triomfador de les eleccions generals del 20-D a Eivissa i Formentera ha estat Podem. Segona força a tots els municipis eivissencs, menys Sant Antoni, i primera a Sant Josep, ha fet uns resultats espectaculars, com a nivell estatal atès el vot útil en clau progressista que ha sabut canalitzar per acabar amb l’Executiu Rajoy i impulsar un canvi de govern i de paràmetres. També han sét prou bons com els aconseguits a la resta de territoris de nacionalitat diversa a l’espanyola, a nivell estatal. Tot i no presentar cap candidat pitiús en llocs de sortida (el més alt era el número 5 en la llista al Congrés), Podem ha fet 14.100 vots (un 24,7%) per a la cambra alta, i ha contribuït als inesperables dos escons a nivell insular.

El seu candidat al Senat, el valencià resident a Eivissa, Mario Devis Luján, quedà segon en la carrera a l’escó senatorial, amb 12.800 vots (un 23,2%). No eren les primeres eleccions per a Podem (el mes de maig aconseguí 3 diputats al Parlament balear i dos consellers al Consell d’Eivissa, anteriorment anà a les europees de 2014), però sí les primeres a nivell estatal, camp on traurà els millors resultats atesa la seua configuració estatalista.

La segona irrupció en l’anterior esquema bipartidisme ha sét Ciudadanos, un partit sense implantació a l’illa d’Eivissa i inexistent a Formentera. 8.500 vots (un 15%) ha aconseguit la llista al Congrés, on l’exmilitant del PP, Maite Planells , anava de número 3 en una candidatura que ha assolit un inèdit diputat per Balears. La candidata al Senat, Irene Torres, ha baixat un poc els resultats, amb un 13,3% (7.300 vots). Amb aquests resultats, el partit d’Albert Rivera, sense cap representant institucional pitiús, assoliria representació en totes les institucions insulars i locals, encara que ja sabem que els resultats de les eleccions espanyoles no són extrapolables a les locals, al Consell i al Parlament.

La formació que aspirava a obtenir un diputat al congrés, MÉS se n’ha quedat a les portes. La candidatura d’Antoni Verger, amb el tinent de batle viler, Joan Ribas Ferrer, de número 3, ha tengut uns resultats decebedors a les illes Pitiüses, amb només un 1,4% del total (790 vots; per 1.000, el 2011, quan es presentà PSM-Iniciativa Verds-Entesa-Equo). L’esforç de precampanya i de campanya no han sét suficients per compensar la novetat de la marca MÉS per Eivissa (en contrast amb la fortalesa de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca), el fet que només comptava amb el suport explícit d’una formació (l’Entesa d’Eivissa –ENE-) i la no presentació de candidatura al Senat, aspecte poc habitual però que venia raonat per la voluntat de centrar-se en una candidatura al Congrés dels Diputats a la qual totes les enquestes –internes i externes- donaven un escó, i pel fet que una candidatura sense el suport de diverses forces progressistes (al marge del PSOE) tenia com a expectativa uns magres resultats.


Candidats de MÉS al Congrés.

Altres formacions amb experiència han patit un descens en els resultats. En el cas d’Esquerra Unida (ara Unitat Popular), l’únic pitiús que encapçalava una llista al Congrés, Artur Parron Guasch, ha assolit 1.900 vots (un 3,4%), per sota dels 2.600 (un 5,3%) del 2011. El seu candidat al Senat per Eivissa i Formentera, el regidor Óscar Rodríguez Aller, aconseguia 2.000 sufragis, un 3,7% (2.600, un 5,3%, el candidat del 2011). Proposta per les Illes (El Pi), aconseguí 760 vots (un 1,3%) al Congrés, contrastant amb els 1.000 del candidat al Senat (2%). Eren les seues primeres eleccions estatals, però venia El Pi de presentar candidatures i bons resultats a les eleccions del 24-M.

Un cas novedós ha sét el PACMA, que ha assolit 1.200 vots i 720, al Senat i al Congrés, respectivament, sense cap tipus d’estructura anterior a Eivissa i Formentera.

Aquestes eleccions comptaven amb el fet que fins a 6 candidatures que es presentaren a nivell insular en les eleccions del passat 24-M no s’han presentat: Gent per Formentera, Guanyem Eivissa, Gent per Eivissa, Esquerra Republicana, EPIC i Más Eivissa. Cap d’elles no demanà el vot per cap candidatura al Congrés o al Senat. En el cas de Guanyem Eivissa, com el que practica sempre Gent per Formentera, no es considerà traspassar l’àmbit insular; el mateix val per a la resta de formacions, excepte Esquerra.

Quan a les xifres de participació, s’ha passat d’un 56,9% del 2011, a un 58%, lluny del màxim històric en unes eleccions espanyoles del 1982, amb un 70,9%.

En definitiva, Eivissa i Formentera han presentat uns resultats molt similars als de Mallorca i Menorca, en un comportament estatal majoritari que ha fet passar de dos a quatres les forces que compten amb representants a Madrid, però que deixa orfes els electors amb una visió netament insular, ja sigui catalanista o insularista, tal com ha sét des del 1977. L’anomalia a nivell estatal semblava estar a punt de mutar en favor de MÉS, però hem de lamentar que tristament no ha sét així.

Documents adjunts