Les Eleccions generals a les Illes Balears

Josep Valero

Partits El. Gen. 2011 {{}} El. Gen. 2015 {{}} El Aut. 2015 {{}} {{}}
Vots % Esc. Vots % Esc. Vots % Esc.
PP 216808 49,5 5 140542 29,0 3 121623 28,5 20
PSOE 126344 28,8 3 88542 18,3 2 80812 18,9 14
MES 31378 7,1 33931 7,0 65490 15,3 9
PODEMOS 111416 23,0 2 62641 14,6 10
CIUDADANOS 71446 14,7 1 25291 5,9 2
PI 12902 2,6 33991 7,9 3
EU 21626 4,9 11434 2,3 8430 1,9
UPiD 18489 4,2 2277 0,4 3793 0,8
GentxF+PSIB 2005 0,4 1
ERC 4639 1,0
Eb 4304 0,9
PACMA 3615 0,8 5106 1,0 3457 0,8
RESTA GRUPS 2553 0,5 1886 0,4 33124 7,6
VOTANTS 444901 62,2 488131 65,2 433.885 58,7

Unes primeres consideracions als resultats.

En primer lloc, comparant les eleccions generals del 2015 amb les del 2011, caldria destacar:

Davallades anunciades del PP i del PSOE. Trencament a les Illes del bipartidisme.

Sorgiment amb molta força dels partits emergents PODEMOS i CIUDADANOS. - PODEMOS supera al PSOE com a partit de l’esquerra més votat.

MÉS s’estanca i puja tan sols 2.600 vots.

Esquerra Unida baixa la meitat dels seus vots anteriors.

La participació puja un 3% front a les generals del 2011.

Segon, comparant les eleccions generals del 2015 amb les autonòmiques del 2015, convé resaltar:

El PP i el PSOE recuperen vots absoluts respecte a les autonòmiques. Un 15,5% i un 9,5% respectivament. ( A les generals del 2011 front a les autonòmiques del 2011, pujaren un 11,2% i un 22,9% respectivament)

PODEMOS té una pujada espectacular però queda lluny d’un tercer escó. Augmenta un 77,8% de vot absolut respecte a les autonòmiques.

CIUDADANOS és la força que té el major percentatge de creixement de vot respecte a les autonòmiques. Augmenta el seu vot absolut respecte a l’autonòmic amb un 182,4%

MÉS perd quasi la meitat dels seus vots, que van a PODEMOS. Perd un -48,1% del seu vot autonòmic.

El PI és la força que proporcionalment perd més vots. Perd un -62,0% respecte al seu vot autonòmic.

EU puja 3000 vots respecte al baix resultat de els autonòmiques.

La suma de vots PP+ C’s passa de 146.914 vots autonòmics a 210.107 vots a les generals. És a dir, puja 63.193 vots

La suma de vots PODEMOS+PSOE+MÉS passa de 208.943 vots a les autonòmiques a 233.092 vots a les generals. Puja 24.149 vots.

La dispersió de vots cap altres grups sense representació és de un 7,6% a les autonòmiques i sols un 0,4% a les generals. Aquest vots es reparteixen normalment entre les llistes més votades com a “vot útil”.

A partir d’aquestes dades ofereixo la meva interpretació particular:

La dreta globalment assumeix els vots perduts pel PI, UPyD i se’n du la majoria de vots de l’increment de la participació. Segons els meus càlculs al manco 2/3 parts dels nous votants anaren a la dreta. Recuperen una mica d’electorat desmotivat que s’abstingué a les autonòmiques.

La correlació amb escons d’esquerra-dreta és de empat a 4. Si suméssim els vots de PODEMOS i MÉS suposarien 3 diputats, però se’n llevaria un al PSOE. L’empat es mantindria. La suma de vots MÉS+EU, o MÉS +PI, també donaria un diputat, però perdent-lo igualment el PSOE. És una pura reflexió matemàtica, les realitats dels resultats de les hipotètiques coalicions, mai solen ser sumes aritmètiques.

Hi ha un transvasament de vots de partits de les Illes a partits d’àmbit estatal. 52.648 votants a partits illencs a les autonòmiques opten per votar a partits estatals , front als 46.833 que mantenen el seu vot a partits illencs. La percepció de poder influir en un canvi al govern de l’Estat, sembla més valorada per aquests votants que canvien el vot autonòmic, que la d’ajudar a construir un projecte de país propi, a partir de la conquesta d’un diputat.

PODEMOS assoleix un resultat espectacular, però curiosament no a costa del PSOE, sinó de MÉS, d’una part de l’increment de participació que ha votat a l’esquerra i d’altres vots autonòmics d’esquerra que no tingueren representació. Crec que s’equivocarien els seus dirigents si fessin una lectura amb clau autonòmica dels resultats a les generals. Els seus diputats el que han d’accelerar és el canvi a nivell de l’Estat, i no ser utilitzats per qüestionar la gestió del govern autonòmic. No deixar governar a la dreta i que puguin ofegar al govern autonòmic des de el govern central, hauria de ser la seva primera preocupació.

Esperem que estiguin a l’alçada i que no confonguin el legítim interès partidista, amb les necessitats reals de la ciutadania de les Illes. La majoria de votants autonòmics de MÉS que els han donat suport a les generals, no ho han fet per crítiques a la gestió de MÉS al govern, sinó perquè entenien prioritari aconseguir el suport d’un govern central aliat.

El PSOE segurament té la petita pujada de vots respecte a les autonòmiques, de votants que s’abstenen normalment a aquests comicis i que solen votar a les generals.

El PP amb un candidat suposadament més “regionalista” recupera la cara front als resultats de Bauzà. La lluita interna està servida. La forta pujada de Ciudadanos, amb el seu discurs recentralitzador i espanyolista, també tindrà influència en el debat intern del PP.

Ciudadanos té la pujada més espectacular de vots respecte als vots autonòmics. Malgrat a nivell estatal no té els resultats que les enquestes orientaven, no cal menysprear el contingut espanyolista i fortament reaccionari del seu programa. Al meu parer una nova extrema dreta s’està gestant a Europa, en torn al reclam de més “nació-estat” front a la UE i les regions. Ciudadanos malgrat està al grup liberal europeu, té tots els números per derivar cap a un model de Front Nacional francès. La seva pujada a les Illes no és anecdòtica, ni que covin dintre del seu interior, els grupuscles que orientaven les polítiques lingüístiques i culturals del govern Bauzá.

MÉS haurà d’obrir un debat a fons sobre el que ha passat en aquestes eleccions generals. També en relació als resultats de les forces d’esquerra sobiranistes. No haver donat el bot qualitatiu esperat en el projecte, no ha de suposar qüestionar tot l’avanç aconseguit fins ara. De tot això em seguirem parlant i ajudant a fer possible el debat, que faciliti construir propostes polítiques de futur. Hi dedicarem prou espai i temps per a fer-ho possible.

Documents adjunts