Reflexions sobre els resultats electorals a Menorca


Francesc Pons Pérez

Secretari del Grup Parlamentari de MÉS per Menorca

Membre del Comitè de campanya de SOM Menorca i de MÉS a Menorca a les eleccions del 20 de desembre.

De la campanya i dels resultats a Menorca de les eleccions del passat 20 de desembre, en podríem comentar moltes coses, però hi ha dos punts concrets que cal resaltar: el primer és que, sense cap dubte, el vot dual ha estat enorme i MÉS per Menorca no ha estat capaç de convèncer ni la meitat dels votants que ens van fer costat al 24 de maig, on vam fregar la xifra dels set mil vots; el segon és que la força a qui “hem deixat” la gran majoria d’aquests vots no s’ha valgut només d’una figura molt carismàtica i mediàtica com Pablo Iglesias i de l’escenificació d’aquest com a garant per aconseguir un canvi dràstic en les polítiques estatals en el si de la cursa a quatre que s’ha promogut per part dels mitjans de masses, sinó que també ha fet seues les reivindicacions i el discurs tradicional de l’esquerra autòctona. Dit d’una altra manera: com a formació no hem pogut resistir l’embat, però açò no treu que les nostres idees hagin arrasat.

Efectivament, els grans partits tradicionals han hagut d’anar fent seues reivindicacions com la d’un finançament i un règim especial justs, però és que l’esquerra alternativa d’àmbit estatal, a més a més ha fet seus –defensant-los obertament i fent-ne bandera, com a mínim a llocs com Menorca i les Illes en general- els postulats de la plurinacionalitat i plurilingüisme efectius, amb la defensa explícita i sense ambigüitats de drets fins fa poc tan tabú com el de l’autodeterminació.

El cert és que tenim comprovat que no podem esperar miracles per part dels representants d’una opció estatal, ja que a l’hora de la veritat estan a disposició de gent que té altres prioritats i que representen molts més ciutadans, cosa que els empeny a “oblidar” les necessitats dels menorquins. És per açò que tanta gent va dedicar tants esforços a donar-nos l’oportunitat de defensar sense limitacions els nostres interessos a Madrid. No ha pogut ser, i ara el nostre deure, entre d’altres, serà ajudar els que sí hi seran a complir les promeses que els han ajudat a tenir aquests grans resultats.

Però més enllà d’analitzar la manca d’èxit a l’hora de convèncer els nostres votants de veure’ns com a opció útil per les eleccions generals, i dels dubtes sobre l’efectivitat que puguin tenir els màxims beneficiats d’aquest vot dual, m’agradaria tractar també la vessant sociològica. I és aquí on rau la importància dels grans resultats a Menorca de l’esquerra alternativa en el seu conjunt (més d’un 35% sumant Podem, MÉS i UP), ja que totes aquestes opcions han defensat obertament les reivindicacions tradicionals i actuals de l’esquerra pròpia i sobiranista.

I açò, sense cap dubte, és molt bon senyal pels qui desitjam per damunt de tot una societat amb potencial per avançar i assolir grans fites.Lamentablement, no es pot dir el mateix a nivell estatal, on els resultats limitats –maquillats pels bons resultats als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia-, de les opcions més democràtiques fan impensables els canvis necessaris per fer, del Regne d’Espanya, un estat avançat, on els drets i la justícia estiguin per damunt dels dogmes i dels tabús.

Leonor Berja i Mariona Riera, candidates al Congrés

Finalment, cal aplaudir la gran feina de tota la gent de MÉS i de SOM (la candidatura conjunta de Més per Menorca i EM-EU per al Senat). Sense aquesta base social activa i sense grans candidates com Leonor Berja, Mariona Riera i Pilar Arguimbau hauria estat impossible que, en un context tan advers, l’esquerra menorquina aconseguís més vots que al 2011.

Tot amb tot, MÈS per Menorca és a dia d’avui un projecte més fort, més cohesionat i més ric en experiències. Ara és moment de fer una reflexió serena, amb la convicció més viva que mai que cal seguir fent feina en positiu en favor de Menorca, dels drets dels menorquins i d’un món més just.

Documents adjunts