Sàpiens

Desmuntem Franco

MatiesGarcias

Professor de l’EOI


Estic convençut que una de les iniciatives millors que podem emprendre a favor de la cultura és donar suport a revistes i setmanaris escrits en català. És el cas, entre d’altres, de publicacions com El Temps, L’Avenç, Enderrock o Sàpiens. I donar-hi suport vol dir llegir-les, comprar-les assíduament o esdevenir-ne subscriptors. Si som capaços de fer-ho, prestam un millor servei al país que si quedam aturats en els simbolismes de llaços i senyeres, o en el plany esterilitzador del no-som-un-país-normal etc., etc.

I perquè volem ser un país i una societat cultes, bé ens està llegir Sàpiens, la revista divulgativa d’història que cada mes ens acosta, en format periodístic i abundància d’elements gràfics, una munió de qüestions referides al món passat i a l’època contemporània. El novembre aquesta publicació mensual que dirigeix Clàudia Pujol ens va oferir el monogràfic Desmuntem Franco, en el 40è aniversari de la mort del dictador. S’hi apleguen un total de 12 textos escrits per periodistes i escriptors més les respostes a 20 preguntes fonamentals que contesten professors, catedràtics i historiadors especialitzats en la figura de Franco i els seus 40 anys de dictadura. Tot plegat, sota l’assessorament d’Andreu Mayayo, catedràtic de la UB, i amb el complement d’una bibliografia amb obres d’aparició recent i amb webs i recursos multimèdia que poden satisfer la demanda d’informació d’un públic mitjanament culte.

Aquest monogràfic de Sàpiens abraça des dels conflictius orígens familiars de Franco –amb un pare que abandona la família i simpatitza amb la maçoneria– fins a la pervivència del franquisme en època democràtica en importants sectors socials i econòmics, en bona part gràcies al teixit empresarial i financer que varen saber construir els més acostats al dictador. Entremig, assistim a la peripècia del militar africanista, a la conformació d’una caràcter megalòman i desconfiat, i desafecte a la República –“La forja d’un conspirador”, d’Oriol Margalef- i a l’esclat del Movimiento de 1936 amb la consegüent concentració de tot el poder en mans del Caudillo autoritari i fred, com descriu Jordi Mata. Un Generalíssimo, a més, que sap passar de mantenir simpaties i relacions amb els dictadors de l’Eix a ser capaç de sobreviure en temps de la guerra freda gràcies a l’anticomunisme i el suport de l’Església i els EE. UU i esdevenir “sentinella d’Occident”, com recorda Anna Sàez.

En cap moment, però, la repressió no cessa, i com diu Paul Preston la neteja de cervells i la repressió consoliden el poder de Franco. Tanmateix, però, com ha estudiat Antoni Batista,se succeïren diferents plans d’atemptar contra el dictador ordits tant pels anarquistes com per falangistes descontents. Però com que tot estava “atado y bien atado”, el dictador va morir al llit després d’una llarga agonia, executant les darreres víctimes el setembre de 1975.

Mentrestant, a l’interior del règim es produïa un enfrontament entre integristes i reformistes, i el valedor de les essències, Carrero Blanco, volava amb el seu cotxe a Madrid sota la bomba d’ETA l’any 74. Eren “els darrers espetecs de l’últim anacronisme europeu” que reporta Antoni Sella. La monarquia controlada pel règim i restaurada en la figura de Juan Carlos es feia present enmig de l’enfrontament amb qui tenia la legitimitat dinàstica i volia una democràcia europea, Joan de Borbó. Eren temps de canvis econòmics després de l’autarquia empobridora. Hi fan referència Arnau Cònsol, Borja de Riquer, Armand de Fluvià, Rafel Borràs...

Els 40 anys de franquisme varen ser una llarga nit de patiment per a les víctimes –Jordi Finestres en parla i també s’entrevista la jutge argentina Maria Servini–, però propiciaren l’enriquiment de la família Franco i dels qui s’hi acostaven, tal com explica Paola Lo Cascio a “Franco, S. A.”, on fa la dissecció de “la lucrativa trama al voltant del hòlding d’El Pardo”, i les relacions de “Franco i Catalunya” són analitzades per Xavier G. Luque en un text que inclou un interessant peça titulada “Els 10 catalans de Franco: Valls i Taberner, López Rodó, Porcioles, Mateu i Pla, el cardenal Pla i Daniel, l’olímpic Samaranch...

Posats a demanar, afegirem que hauria estat bé que Sàpiens hagués inclòs alguna referència a la (funesta) relació de Franco amb els altres Països Catalans.

Sàpiens. Desmuntem Franco.

Dossier especial.

Novembre de 2015. Número 162

Documents adjunts

  • S (OpenDocument Text – 88.7 kB)

    Version OOo Writer de cet article