Sobre el 20 de desembre

Una passa MÉS

Joan Pau Jordà, Joan Colom, Gabriel Mayol

A les eleccions del passat 20D les esquerres sobiranistes de l’Estat assoliren aproximadament 950.000 vots en solitari (3.5%) i 11 escons. Uns resultats similars en nombre de vots als d’ara fa quatre anys. Emperò, el passat 20 de desembre una gran part del sobiranisme estatal va votar creient que “Espanya té remei”. Milers de nacionalistes varen donar el seu suport a opcions com En Comú Podem (12 escons a Catalunya), En Marea (Galícia, 6 escons) o Compromís-Podem-És el moment (País Valencià, 9 escons). Unes opcions, en teoria, compromeses amb el dret a decidir dels pobles i el caràcter plurinacional d’Espanya.

A Balears MÉS no ha aconseguit el seu objectiu d’assolir una veu pròpia a Madrid. No entrarem en el fet que, com a les Eleccions Europees del 2014 i les Autonòmiques, Municipals i Generals del 2015, l’esquerra del PSOE, unida, superà amb escreix al Partit Popular. Correspon als líders de les respectives forces polítiques illenques valorar la millor forma de maximitzar el vot del canvi.MÉS ha perdut respecte a les eleccions autonòmiques la meitat dels seus vots. No ens escandalitzem! Aquesta situació ja es va donar abans! En termes relatius, la pèrdua de suports ha estat similar a la soferta pel PSM entre les eleccions autonòmiques del 1995 i 1999 i les generals del 1996 i 2000 respectivament.

Perquè passa això? No ho sabem. Però creiem que un suposat desgast de Govern, el provincianisme de part dels votants, la falta de presència efectiva a Eivissa i Formentera, l’estratègia d’aliances o la falta de projecció pública no poden explicar-ho per complet. Per a nosaltres, el factor diferencial és altra: MÉS té un projecte clar per a les Illes Balears, engrescador, inclusiu i progressista. En canvi, no el té per al conjunt de l’Estat. Només s’ha pogut presentar el 20D com la veu de Balears a Madrid, i per a molts votants sobiranistes no és prou.

En aquest sentit, Josep Valero, al llibre col·lectiu Un nou estat, una nova societat afirmava que: “la relació entre els partits nacionalistes i sobiranistes de la resta de l’Estat ha de ser tan sols un acord tàctic per fer front al centralisme i al nacionalisme espanyol excloent, o també és necessari començar a endegar projectes propis més col·laboradors? (...)”. I és aquí on veiem la necessitat de què MÉS es plantegi la necessitat (o no) d’avançar en la creació de ponts amb totes les forces sobiranistes i d’esquerres estatals. Tenim bons exemples, com la Fédération Régions & Peuples Solidaires francesa o l’Aliança Lliure Europea. Quin grau de relació seria el desitjable entre MÉS i la resta de forces sobiranistes de l’Estat? No ens correspon a nosaltres decidir-ho, però seria interessant crear espais de debat, anàlisi, recerca i reflexió comuns i professionalitzats; coordinar propostes a escala estatal; vertebrar eixos d’actuació sobre les polítiques d’àmbit espanyol i visualitzar públicament, potser de forma més simbòlica que pràctica, que el sobiranisme progressista és un agent polític de primer ordre.

Aquest procés de confluència no ha d’anar en detriment d’un altre igual o més important: s’ha de continuar fent una
tasca de formigueta per anar, a poc a poc, desvetllant la consciència (nacional) dels illencs.

Sigui com sigui, un darrer apunt: Malgrat que paregui el contrari, MÉS està en condicions immillorables per liderar aquest procés de confluència, si vol i ho veu necessari.

Documents adjunts