Una Espanya empantanada

Josep Valero

Els que governen no poden fer-ho com ho feien fins ara. Però els que volen el canvi, no tenen encara la suficient força per provocar-lo. Un empat estratègic ho titulava una editorial de la revista Sin Permiso.

Per un costat els poders econòmics, polítics, mediàtics han jugat a la carta d’una majoria PP-Ciudadanos, per tal de garantir la política econòmica dominant. A la recàmara, la possibilitat de la gran coalició PP-PSOE. Han facilitat el canvi del monarca, i el nou rei, aixeca la bandera de la indissolubilitat de la nació espanyola com la seva retxa vermella. La maniobra de la segona transició sembla que de moment fa aigües. Catalunya quasi no va aparèixer en el debat electoral, i ara tot es mou en referència al que pot passar a Catalunya. PP i Ciudadanos ja estan alineats per a jugar la partida que volen els poders fàctics. Ara fa falta tan sols alinear al PSOE.

Un PSOE que es troba amb la possibilitat de poder formar un govern amb PODEMOS i les seves confluències, a les quals caldria sumar les forces independentistes catalanes com a forces decisives, o al manco agrupar a la resta de forces d’esquerres i qualque altra nacionalista. Ni tan sols li han deixat opció a intentar-ho. La sublevació interna de determinats barons i baronesses ho ha bombardejat. Amb la malifeta dialèctica d’identificar la possibilitat de realitzar un referèndum a Catalunya, amb la defensa de la independència, els barons i baronessa fan seva la retxa vermella traçada pel monarca. El PSOE ja està a punt o per una nova submissió als poders fàctics de sempre, o per a llançar-se a l’abisme de unes eleccions anticipades, per tal de no tenir una implosió interna.

PODEMOS tindria l’opció d’intentar llançar ponts d’enteniment entre les forces independentistes catalanes i el PSOE i altres forces d’esquerra. Però hauria de tenir voluntat real de fer-ho. No sembla que sigui realment el seu interès. Amb la proposta verbal del referèndum a Catalunya, intentarà desactivar el moviment independentista català a la vegada que juga amb les contradiccions internes del PSOE. Es prepara per a les batalles futures, més que per intentar gestionar una possible sortida a la situació actual. Aniran treballant per aparèixer com a l’única esquerra possible, com va intentar fer Felipe González a l’any 1982. Un projecte que per ara sembla més assimilador que cooperatiu, i que si és així, impossibilitaria un vertader retrobament i reconstrucció de les esquerres plurals de l’estat.

I és que darrera el fenomen polític de PODEMOS no hi ha cap moviment organitzat de masses. La referència lírica de ser els hereus del 15-M, no té res a veure amb la realitat actual. Ni res a veure amb experiències com l’ANC. El clam social per a la independència de Catalunya, ha obligat al posicionament en un o altre sentit, de totes les forces polítiques catalanes i espanyoles. Per això la qüestió catalana segueix essent la clau de volta que mesurarà la capacitat de modernització real i democràtica de l’estat espanyol.

Espanya ara està políticament empantanada. La dreta no té majoria suficient per a governar. El PSOE atrapat pels seus lligams anteriors i sense atrevir-se a optar per la opció socialdemòcrata més conseqüent. La pleamar de PODEMOS és molt potent, però caldrà veure la seva consistència interna quan arribin els moments de baixamar. I Catalunya en situació de cruïlla interna independentista en el moment en què el govern de l’estat és més feble. Tot apunta a l’aposta forta dels poders fàctics per arrancar un govern de gran coalició, d’alta o baixa intensitat, opció que també afavoriria en un futur electoralment PODEMOS. I si no ho aconsegueixen, fer les eleccions anticipades en les millors condicions possibles per als seus interessos. Segurament l’evolució dels esdeveniments a Catalunya incidirà decisivament en la resolució de la crisi de govern estatal. I sense una mobilització de la gent del carrer, és molt probable que des dels despatxos dels poders fàctics i reials, ja tinguin unes respostes previstes, segons els diferents escenaris possibles.

Documents adjunts