Walter Benjamin: educar per a la llibertat

Miquel Àngel Llauger

Escriptor i professor

D’entre els pensadors dels segle XX, Walter Benjamin ocupa un lloc especial. És un dels més originals, i un dels més comentats i citats, i alhora el que té una obra més difícil d’encasellar, simplificar o resumir. La fascinació que exerceixen els seus escrits és inseparable de la que prové de la seva figura i la seva mort a Portbou, just després de travessar la frontera espanyola en la seva fugida dels nazis, el 1940.

És just i necessari que les Illes Balears llegeixin, recordin i estudiïn Walter Benjamin, que va passar dues temporades a Eivissa, entre abril i juliol de 1932 i entre abril i setembre de 1933. En aquest sentit, podem recordar dues obres magnífiques. La primera és el llibre que l’eivissenc Vicente Valero va dedicar a les estades de Benjamin a Eivissa (Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza. Península, Barcelona, 2001), que retrata un home emocionalment i econòmicament més aviat perdut, però amb curiositat i energia intel·lectual inesgotables. L’interès que Benjamin va mostrar per l’arquitectura, la cultura popular i la llengua haurien de ser sempre motius d’orgull i de record. La segona és l’exposició Walter Benjamin a Eivissa 1932-1933, que va organitzar l’Institut d’Estudis Baleàrics l’any 2007.

Hem de celebrar que segueixen arribant obres illenques (en sentit ampli: editades a casa nostra, fetes per autors illencs) sobre el filòsof de Berlín. Ara fa dos anys, el 2013, l’editorial Lleonard Muntaner publicava Infància a Berlín cap a 1900, un llibret de Benjamin traduït per Anna Soler Horta. Aquest volum de records d’infantesa es troba entre el més interessant de l‘obra de Benjamin, un autor poc preocupat, per dir-ho així, per les fronteres entre literatura i filosofia, o entre memòria i reflexió, o entre poesia i pensament. El Benjamin adult (el llibre va ser, en part, escrit a Eivissa) reconstrueix en una prosa carregada de lirisme la infantesa d’un nin de casa bona al Berlín imperial d’entre dos segles. L’amor morós per allò que revela cada detall és una constant d’un filòsof que, com els infants, no se sent satisfet amb les explicacions evidents de la gent adulta.

Fa molts pocs mesos, els professors de pedagogia de la UIB Lluís Ballester i Antoni J. Colom han publicat el llibre Walter Benjamin: filosofía y pedagogía (Octaedro, Barcelona, 2015). Els dos autors saben que l’objectiu d’exposar les idees del filòsof berlinès sobre pedagogia no és fàcil: no només perquè Benjamin no construeix un sistema de pensament i tendeix al fragment, sinó perquè va escriure poc de manera específica, més enllà d’alguns textos de joventut, sobre la qüestió educativa. Ballester i Colom són conscients, però, que Benjamin és sempre fecund, i esmercen tot l’esforç en la investigació.

El resultat és un llibre que, en la seva primera meitat (o una mica més i tot) funciona com a introducció general a Benjamin, tant biogràfica com d’exposició organitzada de les seves idees principals. Els tres darrers capítols (dels set del llibres se centren en el que Benjamin va dir sobre l’educació. Hi ha el Benjamin enamorat de la infantesa (el mateix memorialista del llibret anterior, el col·leccionista de llibres infantils i de juguetes), hi ha el Benjamin que va anar a una escola “reformista” i hi va aprendre els valors de l’educació en llibertat, hi ha l’activista universitari que volia una nova cultura juvenil, hi ha el defensor del valor educatiu de l’art, i hi ha el crític marxista de l’educació burgesa com a domesticació dels infants i els joves.

A risc de simplificar, perquè Benjamin no es deixa resumir, diríem que la idea que ho sintetitza és la d’educar en llibertat i per a la llibertat. Un programa que, naturalment, és tan vigent com sempre.

Documents adjunts