Catalunya un procés d’infart

Pere Sampol i Mas*
Director de la Fundació Emili Darder*

Després de tres mesos d’intenses negociacions, in extremis, quan el desastre ja es palpava, Junts pel Sí i la CUP arribaren a un acord, celebrat amb entusiasme pels sobiranistes. El pas a un costat d’Artur Mas, a canvi d’un acte de contrició acompanyat d’una dura penitència de la CUP, propiciaren l’acord. No fou l’única alegria d’un cap de setmana d’infart, ja que el candidat a la presidència, designat per Mas, fou una autèntica revelació parlamentària. Amb una gran dosi d’ironia i de sentit de l’humor, de coneixement del País i conviccions democràtiques, Carles Puigdemont obrí seriosos dubtes sobre una suposada tornada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat.

Tot això ja és història! L’actualitat és que el procés continua quan a Espanya hi ha la incertesa de la investidura. Mentre es desfulla la margalida de la gran coalició o d’un govern progressista, el primer gerro d’aigua freda ja s’ha vessat damunt el cap dels partidaris de la tercera via: els aliats de Podemos no podran constituir grup parlamentari propi, promesa que havia servit per doblegar els contraris a les coalicions electorals amb Podemos. També, el segon compromís dels de Pablo Iglesias, el referèndum de Catalunya, ja ha deixat de ser una línia roja. Així que, el somni de la tercera via, el referèndum pactat, ha deixat de ser un somni per convertir-se en fantasia.

En tot cas, quan es faci evident, una vegada més, que és impossible una sortida negociada de Catalunya amb l’Estat, serà molt important la postura de la batlessa de Barcelona i dels seus seguidors. Ada Colau s’ha manifestat a favor de la independència, encara que ha mantingut una certa ambigüitat. Però, quan sigui evident el fracàs de la tercera via, haurà d’optar per afegir-se al procés i fer front comú amb Junts pel Sí i la CUP. Això seria un fort estaló per al procés sobiranista, que guanyaria més legitimitat, ja que els vots de Catalunya Sí que es Pot deixarien de computar en la columna del No.

En tot cas, les incògnites són moltes. La més important és com es finançarà la Generalitat durant la transició i com es produirà la desconnexió, el traspàs de la hisenda espanyola a la hisenda catalana. Si tot això resulta difícil en un procés acordat, sembla un escull insuperable davant l’hostilitat d’un Estat que utilitzarà tots els seus instruments, legítims o no, per evitar la independència de Catalunya.

Hores d’ara, es podria conformar una majoria progressista al Congrés entre el PSOE i Podemos, amb el suport o l’abstenció de les distintes opcions sobiranistes de Catalunya, País Valencià, Galícia i País Basc, si els barons del PSOE, partidaris de pactar amb el PP, no ho impedeixen. En tot cas, aquesta majoria progressista, amb un Sánchez tan qüestionat internament, difícilment podrà encetar reformes profundes a l’Estat. I de reformar la Constitució, ni parlar-ne, entre altres coses perquè necessitaria el suport del PP.

En definitiva, mentre no esperam cap canvi en les estructures de l’Estat, Catalunya continua fent camí.

Documents adjunts

  • Catalunya un proc (OpenDocument Text – 114.2 kB)

    Version OOo Writer de cet article