Dos nous llibres de poesia:


Lisbona i Eros i la pluja
*

MatiesGarcias*

Professor EOI*

El traspàs d’un any a l’altre ens ha fet a mans dos llibres de poesia que val la pena de llegir. Si mai no fa nosa acostar-se a la poesia, menys sobrera és encara, aquesta lectura, quan es tracta de dos poetes contemporanis carregats de saviesa literària com són Gabriel de la S. T Sampol i Miquel Mestre.

Lisbona, de Sampol, és una aplec de 19 textos –entre els quals no hi falta un grapat de sonets– sorgits de l’amor per la capital portuguesa i per les vivències personals i les passions literàries que s’hi congrien.

Lisboa –Lisbona, en termes clàssics–, “aquesta terra amb una literatura”, esdevé la “meva segona pàtria” del poeta, ja que “la primera, que estimava / quasi ja s’ha esvaït” i –confessa– “No vull estimar-la, / no vull estimar res, / només vull llegir versos amb ulls clucs”, ja que “llegir versos catalans és de les poques baules / que no voldria trencar mai”. El poeta sap que “No hi ha pàtria sense dol, però hi ha pàtries que fan més mal”, i segurament per això proclama que “seguir la via / de versos i de notes / és el que deixa que la vida flueixi / a pesar de la vida.”

Recorre la ciutat i amb “paraules amevades” en fa la particular vivència literària i copsa com “poques vegades hem sentit tan etern l’instant com ara”.

Miquel Mestre, a l’Eros i la pluja, canta i celebra l’amor carnal i sensual, l’amor que uneix els cossos “pell a pell, àvides les llengües” amb el lligam del desig, i l’amor que venç el temps i la mort, l’amor que inunda albades i nits, cambres i platges, que domina “la clara llum del sol” i “el sensual domini de la nit”.

Un amor que és “banda sonora de fons, / música del món que ens ajuda / a viure i, en conseqüència, / també a morir.” I és que “La vida és la vida, i deixa de ser viva quan just la vivim amb lamentacions.”

Gabriel de la S. T. Sampol. Lisbona. Palma:Lleonard Muntaner Editor, 2015.

Miquel Mestre. Eros i la pluja. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2015

Documents adjunts