LES ELECCIONS SINDICALS A LES ILLES BALEARS A L’ANY 2015

Josep Valero*

Val la pena destacar la rellevància social i política de les eleccions sindicals computades al llarg de tot l’any 2015 a les Illes Balears. Unes eleccions sense projecció mediàtica, però que permeten percebre la capacitat de capil·laritat social dels diferents sindicats de les Illes. Sobre les dades que és mostren als quadres anteriors m’agradaria aclarir i comentar:

- Les dades del nombre d’assalariats corresponen al mes d’agost de 2015. Al mes de desembre de 2015 el nombre d’assalariats de les Illes Balears era de 274.118 persones. El percentatge d’assalariats que han participat als processos d’elecció a les empresses s’ha estimat en torn al mes de màxima ocupació en temporada alta, moment a on als establiments turístics també es fan la majoria d’eleccions.

- El nombre total d’empreses de la darrera columna correspon al total d’empreses d’entre 6 fins a 5.000 treballadors/es que són les que poden fer legalment eleccions sindicals ( més de 6 fins a 49 treballadors per elegir delegats sindicals i 50 o més de 50 per poder elegir comitès d’empresa). Les dades corresponen al desembre de 2014 i les dades no estan desagregades per Illes. Són 6.432 empreses on és poden fer teòricament eleccions sindicals.

- El nombre d’empreses que donen feina entre 1 i 5 assalariats i no tenen dret a fer eleccions sindicals a la pròpia empresa és de 33.387 empreses. Si calculam una mitjana global de 3 treballadors per empresa suposen una estimació de 100.161 assalariats que no tenen dret a elegir els seus representants.

- Si descomptem aquests assalariats del conjunt total, tindríem que realment l’estimació del cens d’assalariats amb dret a votar baixaria a 291.546 persones. Per tan la participació real d’assalariats en les eleccions sindicals a l’any 2015 a les Balears, seria realment del 45,43% sobre el total possible i s’ha arribat al 25’82% de les empreses teòricament susceptibles de poder fer eleccions.

- Aquestes dades són prou significatives i reflecteixen un suport de base molt important i una valoració positiva de la necessitat de tenir uns representants legals al nivell de l’empresa. La complicació burocràtica per engegar i seguir uns processos d’eleccions sindicals, les maniobres d’una part considerable d’empresaris de no facilitar, quan no amenaçar, als empleats si pretenen fer eleccions, el desgast propi de l’activitat sindical pels qui ja han estat delegats, el desprestigi mediàtic de la dreta econòmica i política que presenta els sindicats de classe com antigalles de museu, errades de funcionament dels propis sindicats, un context de crisi econòmica...

Tot semblaria que el grau d’abstencionisme hauria d’haver estat molt superior, en un context de silenci generalitzat en torn a aquestes eleccions. No ha estat així. El sindicalisme té i manté, una força de representació molt real. Cal posar-la en valor i tenir-la present com cal a nivell polític i social.

- Correspon als propis sindicats valorar els encerts i les mancances que reflecteixen les dades electorals. Especialment els reptes que suposa pel sindicalisme les transformacions accelerades del mercat laboral arran de les darreres reformes laborals. Les eleccions sindicals representen a una part molt important de la classe assalariada, la més conscient, la més organitzada i la més estable laboralment. Però no s’arriba a totes les bandes on s’hauria d’arribar, i molta gent assalariada i aturada, no té dret a poder tenir representants propers que els representin. Com organitzar millor als assalariats a on es tenen delegats, i com arribar als altres assalariats sense representació, són temes claus per enfortir el paper del sindicalisme i perquè aquest contribueixi com cal, a la dinamització de la societat civil de les Illes, per a la vegada reforçar en el seu conjunt, a les polítiques de progrés.

- CCOO i UGT representen al 70% del conjunt dels delegats electes. Sembla que CCOO retalla la diferència que li duia UGT. Les seves estructures orgàniques i de quadres i les seves experiències de feina pràctica en els centres de treball, són determinants per explicar els resultats. També a ells els correspon la major organització de lluites i de vagues en torn a la negociació col·lectiva i altres reivindicacions laborals. Però no cal menysprear la resta de sindicats com USO i STES, que tenen força, i a vegades majoritària, en determinats sectors. I també caldria entrar en el detall del 15% de delegats agrupats com a resta, perquè segurament hi ha una mescla de realitats molt diferents. Des dels sindicats d’empresa corporatius, sindicats específics de sectors productius, sindicats de classe que creixen sobre errades dels sindicats majoritaris, sindicats que apunten a noves formes de fer sindicalisme, etc.

- En definitiva cal prendre’s molt seriosament la valoració d’aquestes eleccions sindicals. No hi ha cap moviment social ni cap altre entitat social, que arribi al grau de capil·laritat dintre del cos social de les Illes Balears, com tenen els sindicats. Ni que et sotmetin periòdicament a una avaluació democràtica de la seva representació. Altra cosa és el que podrien, haurien i desitjaríem que fessin millor.

Però això ja són altres debats. I la millor forma d’ajudar, és començar reconeixent les dades d’aquestes darreres eleccions. Tal volta massa gent s’ha precipitat, en quant en la desqualificació global de l’actual sindicalisme, no s’han adonat que tiraven també al nin, en lloc de tirar tan sols l’aigua bruta.

Documents adjunts