MARX a l’horitzó


Marx tuvo razón

demasiado tarde

y demasiado pronto

Demasiado tarde

respecto a Espartaco

y Thomas Münzer

Demasiado pronto respecto a la Gran Comuna

Biosférica

del siglo XXII.

Jorge Riechmann, Poemas lisiados, (2012)

Josep Traverso
*

He llegit aquest poema de J. Riechmann al llibre de Francisco Fernández Buey, Sobre Manuel Sacristán, editat per El Viejo Topo, l’he llegit i m’agrada perquè situa el pensament de K. Marx sobre un horitzó que va més enllà del nostre present, l’inscriu dins una línia que va des de la rebel·lió dels esclaus a Roma fins a una hipotètica Comuna (comunisme) al segle que vindrà. Sembla posar l’accent, no tant en l’obra de Marx, com en l’anhel de la humanitat per lliurar-se de l’esclavitud, l’explotació i la misèria, un anhel, una passió que no s’acabarà mai.

Marx s’ha guanyat a pols ser un clàssic i els clàssics van més enllà del present, els clàssics no es poden llegir com una moda, tractats d’aquesta manera es buiden de contingut; els clàssics serveixen d’inspiració però no com a píndola màgica per resoldre els problemes del present; el diàleg amb els clàssics té lloc a una determinada profunditat com deia el filòsof, no serveix de res citar un clàssic, el que s’ha de fer és llegir-lo. (Serviria d’alguna cosa citar Hegel?).

De fa un grapat d’anys que van en augment les obres dedicades al revolucionari alemany, a les llibreries es troben estudis sobre El Capital, biografies, re-edicions dels seus llibres, antologies de lectures per a introduir-se en els seus escrits; també és veritat que encara es troben a faltar edicions curoses de moltes de les seves obres. La terrible crisi que patim des de ja fa uns quants anys ha propiciat que moltes mirades es fixin de nou en les propostes del vell barbut.

No ens interessa gaire la moda Marx, el que volem és llegir un clàssic, dialogar amb ell convençuts que ens pot aportar inspiració per abordar els problemes del present i les propostes polítiques de futur. Una primera dificultat en aquesta tasca seria “la forma” en què Marx i Engels plantejaven la redacció i edició dels seus escrits. Moltes de les seves obres tenien com a objectiu exclusiu fixar les seves posicions teòriques i polítiques, una vegada realitzat l’esforç intel.lectual, el manuscrit podia quedar al calaix a l’abast de la crítica dels roedors; milers de pàgines escrites van quedar sense publicar, sense ordenar, en vida de l’autor, el cas paradigmàtic podria ser El Capital, aquí ens ve la imatge d’un Marx moribund demanant a una de les seves filles alguna cosa semblant a “digues al Coronell (Engels) que faci alguna cosa amb tot això”, el “tot això” serien els volums II i III de El Capital.

Però no va ser aquest l’únic cas, pensem en La Ideologia Alemanya, en Els Grundisse o en Els Manuscrits de París. Els Manuscrits Econòmics i Filosòfics. El cas més recent és l’anomenat Quadern Spinoza, inèdit fins al 1976, Nicolás González Varela, el traductor i introductor del text al castellà ens diu, “[…] En la primavera de 1841, un estudiante hegeliano de veintitrés años residente en Berlín, llamado Karl Marx, transcribe en varios cuadernos ciento setenta pasajes del Tractatus theologico-politicus, la obra más política del filósofo holandés Spinoza [].

Una segona dificultat seria la “distància política i social” que hi ha entre Marx i nosaltres, enmig, el buit provocat per la derrota, les derrotes del moviment obrer i revolucionari al segle passat. No només es tracta de l’aparició de problemàtiques socials o mediambientals que no hi eren a la meitat del segle XIX sinó d’una ruptura, no sé si insalvable, amb les tradicions emancipatories del segle passat. Sobre aquesta problemàtica diu Francisco Fernández Buey com a conclusió d’una conferència allà pels anys 90 sobre Les Virtuts del Marxisme, La tendencia o aspiración al socialismo es una tradición milenaria del género humano. El marxismo ha sido la más potente de sus formas modernas. No es creíble que esta tradición vaya a desaparecer ahora, en la plétora miserable en que vivimos. La renovación de la tradición socialista, tanto en los países ricos como en los países pobres de un sistema único, se llevará a cabo, si cuaja, en diálogo, en diálogo crítico, desde luego, con aquélla que fue su forma más sólida durante tantas décadas.

L’obra de Marx va néixer lligada al moviment obrer i revolucionari del XIX, sense perdre de vista aquest lligam que dóna sentit als seus escrits, avui és possible dialogar amb el seu pensament de forma més neta, llegir-lo com un clàssic, un revolucionari, un filòsof, un científic. En tot aquest llarg període, com dèiem abans, també han aparegut parts importants de la seva obra que ens permeten guanyar en perspectiva. Aquest doble moviment ens pot donar noves claus d’interpretació, noves, enriquidores lectures. No hem d’oblidar, però, que l’accent s’ha de posar en el present i en les propostes de futur, és aquí on s’ha de demostrar la potència o no del pensament del revolucionari de Tréveris.

Tampoc hem d’oblidar que a l’Estat espanyol, a Catalunya, però no només a Catalunya, és a dir, molt a prop nostre, tenim l’escola de traducció i interpretació de l’obra de Marx segurament de les més potents dels nostres dies, la que es va conformar al voltant del filòsof i revolucionari Manuel Sacristán Luzón, innumerables bones traduccions, escrits d’interpretació realitzats des del rigor i l’estudi seriós.

Vull recordar que la primera obra de Marx de curs legal a l’Espanya franquista va aparèixer l’any 1960, es deia Revolución en España, i venia traduïda i prologada per Sacristán. Però la tasca d’aquesta escola (F. Fernández Buey, Toni Domenech, Miguel Candel, J. Ramón Capella, Salvador López Arnal i molts més) no ha consistit en la lectura filològica de Marx sinó en la confrontació del pensament d’aquest amb les noves realitats del capitalisme de finals del segle XX i principis del XXI, es tractava i es tracta de la construcció d’un nou horitzó socialista, comunista, partint, com no podia ser d’una altra manera, de les realitats del nostre present.

A LAteneu volem posar Marx a lhoritzó, en concret a l’horitzó del 2018, bicentenari del seu naixement, ens proposem realitzar activitats com presentacions de llibres, taules rodones i si això fos possible, la creació d’un seminari de lectura i reflexió. Serveixi aquest text de punt d’arrencada i de lletra de convit.

Aquí teniu el meu correu per si “el tema” us interessa i voleu fer propostes, suggeriments… joseptraverso@hotmail.com

Els texts citats ho són de:

Karl Heinrich Marx, Cuaderno Spinoza, traducción, estudio preliminar y notas de Nicolás González Varela, Editorial Montesinos.

Francisco Fernández Buey, Las Virtudes el Marxismo, rev. Mientras Tanto n. 52.

Documents adjunts

  • MARX a l’horitz (OpenDocument Text – 27.9 kB)

    Version OOo Writer de cet article