Miquel Rosselló

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

No atura la multitud de refugiats que segueixen arribant a Europa procedents de les distintes guerres que els seus pobles pateixen o han patit, Síria, Líbia, Irak, Afganistan..., guerres que no ho oblidem, han provocat les anomenades potències occidentals, el “món lliure i civilitzat”.

La mar mediterrània continua essent lloc de pas i de mort per milers d’aquests refugiats i les Illes gregues o d’Itàlia no donen abast per rebre tots els que els hi arriben.

Després comença el pelegrinatge per tota Europa, passant gana, fred, malalties i altres desgràcies. Però sobre tot patint el rebuig de bona part de la població i de les autoritats per on passen.

I no oblidem que els que arriben representen la classe mitjana o mitjana–alta dels seus respectius països, els que poden sufragar les despeses, moltes vegades escandaloses, del seu pelegrinatge. Els que no tenen mitjans econòmics es queden al seu territori patint les conseqüències de la guerra, del terrorisme i massa vegades dels bombardejos de les potències aliades que presumiblement els han “d’alliberar”.

I mentre la Unió Europea què fa?. Doncs reunions i més reunions per no arribar a cap conclusió. Fa mesos que havien de distribuir els cupos de refugiats que els correspondria assumir a cada país. Ni amb això s’han posat d’acord.

La Unió Europea és incapaç de prendre cap resolució per donar resposta a aquest gravíssim problema humanitari i els distints països van fent. Posen tanques per què no puguin entrar a casa seva. Habiliten espais per concentrar el refugiats, que se semblen cada cop més a camps de concentració, en definitiva prenen mesures, aquestes si, per fer més inhumana la situació de per si dramàtica d’aquests ciutadans, ciutadanes i nins i nines que no han comés un altre pecat que néixer a un país en el qual algun poderós ha decidit iniciar una guerra, per territori, petroli o per la raó que sigui.

A la vegada en la Unió Europea, enlloc de provocar-se una onada de solidaritat i indignació per aquests fets, s’incrementa la xenofòbia i l’extrema dreta. Cada cop hi ha més països governats per partits d’aquesta ideologia. I a tots, tant governats per la dreta com per la socialdemocràcia s’incrementa la legislació restrictiva cap els estrangers, immigrants i refugiats.

Què queda d’aquella Europa solidària que rebia perseguits pels règims dictatorials d’arreu del món?. Aquesta UE governada majoritàriament per la dreta fa fàstic i cada com som més els que ens avergonyim d’esser europeus.

Documents adjunts

  • Miquel Rossell (OpenDocument Text – 20.5 kB)

    Version OOo Writer de cet article