NOS HA QUEDADO MUY BIEN IDEOLÓGICAMENTE (IB3)

David Abril Hervàs*
Portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament de les Illes Balears*

Aquesta és la frase que va pronunciar el director de TeleMadrid quan valorava un «documental» fet per a l’aniversari dels atemptats de l’11M que, deu anys després, encara sostenia que tot va ser cosa de «la ETA»... De jutjat de guàrdia!! Una mostra de l’ús partidista que s’ha fet dels mitjans de comunicació públics en aquests anys, uns mitjans tant o més allunyats de la gent que els polítics que n’han volgut treure profit, i del qual IB3 no ha estat exempta.

A Bauzá IB3 també li va quedar molt bé ideològicament, i l’ens públic de ràdio-televisió va començar amb un director-gerent que compartia negocis amb l’apotecari de Marratxí, passant pel vicepresident Gómez, l’exsenador i després candidat del PP a la batlia de Calvià José Manuel Ruiz, i finalment l’home de palla però amb carnet del PP que és Josep Maria Codony. Un consell de direcció monocolor, una comissió de control al Parlament sotmesa a la lògica del «rodillo» i l’autobombo, i uns directius disposats a fer d’IB3 la veu de l’amo per damunt de qualsevol criteri professional o periodístic.

Transcorreguts els primers mesos del govern d’esquerres, moltes eren les veus crítiques que exigien que el canvi arribàs també a la ràdio-televisió pública de les nostres Illes. I potser els grups de la majoria vam ser massa escrupolosos, més que res perquè no volíem caure en el mateix parany de subordinació política i partidista en què s’havia ficat IB3 aquests anys. Una situació desencallada amb l’elecció per tres cinquenes parts del Parlament del felanitxer Andreu Manresa al capdavant d’IB3 el passat mes de desembre, una figura que no ha agradat a tothom però més que reconeguda a nivell social i professional i que no acceptarà consignes polítiques de ningú: heus aquí el primer dels canvis necessaris perquè IB3 comenci a tenir un mínim de prestigi i de reconeixement social.

Ara s’elegirà també un Consell Assessor de Continguts i Programació compost per gent bàsicament de la societat civil que té el mandat d’elaborar mitjançant un procés de participació ciutadana el que hauria de ser el full de ruta d’una nova IB3 al servei del país, que en el seu dia debatrem en el Parlament.

I mentre això es fa, el nou equip que es va conformant a la ràdio-televisió pública, professional i independent com el nou director, ja té prou feines si és capaç de garantir, d’entrada, allò que diu la Llei que ha de ser l’ens: un mitjà de comunicació amb vocació de servei públic (i no de competència amb els grans canals privats, perquè aquesta no és la seva funció), en llengua catalana, plural, veraç i de proximitat; que contribueixi al desenvolupament del teixit productiu audiovisual local.

No crec que sigui una feina fàcil, perquè IB3 és carregada de mals vicis des de la seva creació, els temps de Matas, el del saqueig, i el nou equip s’ho trobarà tot «atado y bien atado», bastant hipotecat i amb un marge de pressupost bastant limitat. S’haurà de sanejar tot ben molt perquè IB3 arribi a ser sentida i reconeguda com «la tele de totes i tots», de la ciutadania al cap i a la fi, que és qui la paga amb els seus imposts.

En qüestió de setmanes s’han fet gestos significatius, que es veuen en les noves cares (moltes d’elles bregades a l’anihilada Televisió de Mallorca), es poden tornar a veure pel·lícules en català, s’ha facilitat el retorn dels canals catalans de la CCMA i no hi ha sobrepès d’unes idees per damunt d’altres que siguin menystengudes. Poc a poc i amb bona lletra.

Documents adjunts