PRINCIPALS REPTES DEL COOPERATIVISME

Malena Riudavets*

Presidenta de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears*

Estem en un moment que la societat reclama nous tipus d’economia, i a l’empar d’aquest fet sorgeixen l’economia solidària, la col·laborativa, la participativa, la del ben comú, l’empresa social, l’empresa amb responsabilitat social empresarial…. Molts d’aquests conceptes no es poden considerar ni economia i aquells que si poden denominar-se així, com l’economia solidària, ja està emparada dins del marc de l’Economia Social tal i com s’especifica en la Llei 5/2011.

Aquesta Llei, sens dubte, va suposar un punt d’inflexió sense precedents per al reconeixement, visibilitat i desenvolupament del Sector, tant dins del propi Estat com de la Unió Europea. La seva aprovació, on es modifica i actualitza la normativa en matèria d’autoocupació i s’adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l’Economia Social, ha vingut a completar aquest marc normatiu establint mesures de desenvolupament i foment de l’Economia social espanyola.

El propi text de la Llei defineix l’Economia Social com el conjunt d’activitats econòmiques i empresarials, que en l’àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els principis cooperatius, persegueixen l’interès general econòmic o social, o tots dos.

Les cooperatives representen el sector principal i més representatiu de l’Economia Social, i ens trobam en un moment històric d’oportunitats per aquest moviment cooperatiu. Ara que les institucions polítiques de molts països lluiten per mantenir-se al dia en un món que es transforma ràpidament, resulta essencial que els ciutadans mostrin cada vegada més iniciativa, esperit emprenedor i vocació cooperativa per enfrontar els inevitables desafiaments socials i mediambientals que ens afligeixen com a comunitat global.

Els partits polítics han d’atendre la demanda de la societat d’apostar per un altre model empresarial, més participatiu, que crea ocupació, que fomenta la innovació, el desenvolupament local i la cohesió social, i en el qual prevalguin les persones per sobre del capital i els beneficis es redistribueixin, característiques totes elles que conformen l’ADN de les cooperatives.

És necessari que les cooperatives participin en el diàleg social, per açò un dels nostres reptes és aconseguir que els mecanismes de participació en l’actual diàleg social s’ampliïn a tots els actors socioeconòmics que contribueixin a generar riquesa i ocupacions a Espanya. En el mateix àmbit proposam construir un Pacte per l’Ocupació, que contempli la diversitat i el pluralisme de totes les formes d’empresa que actuen al mercat, així com incentivar la contractació, l’emprenedoria, la innovació i el creixement de l’economia.

La Economia Social en general, i les cooperatives en particular, han de ser una prioritat política. Per açò s’hauria de reforçar la presència de l’Economia Social en l’organigrama de l’Administració General de l’Estat, de manera que es reconegui la seva contribució a la generació de teixit empresarial i ocupació. I açò és pot aconseguir amb la creació d’una instància d’alt nivell amb competència específica en Economia Social. Aquesta mesura permetrà la seva inclusió de manera transversal en totes les polítiques públiques vinculades amb el desenvolupament econòmic d’Espanya i de cada comunitat autònoma.

El tercer repte té com a objectiu garantir el respecte del principi de llibertat d’actuació empresarial, independentment de l’estatut que tingui cada empresa. Això implica adoptar les mesures adequades per eliminar les barreres de naturalesa legal, administrativa o burocràtica que impedeixen o limiten el desenvolupament de les empreses cooperatives.

Per altra banda, també seria necessari, potenciar l’aplicació efectiva de clàusules socials per a l’accés als concursos públics basats en compromisos efectius de creació d’ocupació, desenvolupament local, cohesió social, RSE, etc. A més, d’eliminar les traves i condicions discriminatòries que impedeixen o perjudiquen la competitivitat d’algunes empreses cooperatives.

El cinquè i darrer repte gira entorn de l’aprovació d’una Llei de Pagaments que asseguri el cobrament del producte o servei. No podem oblidar que la viabilitat i supervivència de moltes empreses depèn en aquests moments que els seus clients (Administracions públiques incloses) paguin els seus serveis i productes i es garanteixi que no hi hagi impagaments.

Tenim molts més reptes i propostes concretes, però ho podem sintetitzar en aquests cinc grans punts, amb l’esperança que es reconeguin les cooperatives com una eina fonamental per crear ocupació i riquesa econòmica i social.

Documents adjunts