Règim i Perifèria

MÉS en l’escenari post-20D

Jaume Ribas Vilanova*

Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciència Política a la UNED*

Entendre en quin context es produïen les passades eleccions de dia 20 de desembre, quines clivelles (cleavages) hi intervengueren, quin paper hi han jugat MÉS i la resta d’actors és una tasca essencial per a què l’organització pugui prendre les decisions estratègiques oportunes, tot adaptant-se al context sense oblidar els seus propòsits originals.

Allò que diferents teòrics i actors polítics han convengut en anomenar el «Règim del 78» és el pal de paller del sistema polític espanyol i un fenomen complex que MÉS no pot obviar. El Règim és un sistema soci-cultural, que té implicacions més enllà d’allò purament polític. S’assenta sobre uns principis polítics, socials i legals, però és destacable també tota la càrrega discursiva i les implicacions culturals que té, la seva imbricació amb el sistema mediàtic i les seves arrels fondes en la cultura política espanyola; és el que autors com Guillem Martínez han anomenat «Cultura de la Transició» (CT).

Més enllà d’aquesta declinació cultural-sociològica, altres autors apunten a què els quatre pilars del Règim són:

1) un pluralisme polític atenuat pel sistema electoral,

2) un acord social amb el món del treball institucionalitzat i legitimat, però sense capacitat política d’intervenció en l’economia,

3) una descentralització polític-administrativa que mira de desactivar part de les aspiracions autodeterministes i

4) una Transició tutelada pels aparells coercitius de l’Estat i un Règim encarnat en la figura del Rei. En aquest marc, el PSOE s’ha encarregat històricament d’incorporar les classes subalternes sense trastocar substancialment les quotes de poder que el Règim blinda per a les minories oligàrquiques. En l’àmbit balear i mallorquí, el PSM (i també EUIB i l’espai de l’esquerra autòctona que ara representa MÉS) conscientment o inconscient, ha sigut subsidiari del PSIB i, per tant, funcional al Règim.

En un moment en què els partits tradicionals estan més qüestionats que mai, l’acord social s’ha romput per dalt, el model autonòmic ha entrat en via morta i no convenç a bona part de les nacions perifèriques de l’estat i s’ha trastocat el relat hegemònic de la «transició exemplar», el Règim entra en crisi perquè es qüestionen els consensos sobre els que es fonamentava.

Tot i alguns precedents importants, la impugnació social-democràtica clau en la fragmentació definitiva del discurs i els consensos del Règim és el 15M i les seves expressions posteriors. Les mobilitzacions dels ’indignats’ no cristal·litzen en un projecte polític sòlid, però generen un corrent d’opinió que acaba esdevenint una nova cultura política, fora del consensos de la Transició que ja he comentat. El 15M funciona, sobretot, com a moment d’alliberament cognitiu; com a «clic» que permet començar a deslegitimar el Règim, atacar-lo i pensar estratègies col·lectives que permetin plantar-li cara.

A partir del 15M, s’assagen diverses formes, sobretot en el camp de la mobilització social que, tot i no fracassar, es demostren insuficients per a plantar cares a les polítiques públiques. A Mallorca i a Balears, les noves formes que enceta el 15-M serveixen a l’Assemblea de Docents per «by-passar» els sindicats i organitzar una de les mobilitzacions populars més grans de la història de les Illes.

Després d’aquestes experiències i d’un cert moment de reflux de la mobilització, una espècie de blitz comunicatiu va desbloquejar la situació i trasllada la batalla a la política de partit a partir dels resultats de formacions com Primavera Europea però, sobretot, Podem a les eleccions europees.

Ara, els tempos polítics s’han accelerat i avançam, crec, cap a una situació cada vegada més dicotòmica, on Podem i els seus aliats s’aniran erigint com a representants del poble i s’enfrontaran al partits del Búnker, que intentaran salvar o mudar el Règim. En aquest enfrontament, se seguiran produint expressions polítiques «per fora», que no encaixin en cap d’aquests dos blocs, però hem de ser conscients de que la simbiosi MÉS-Podem pot resultar útil, potser més que seguir «per fora», especialment si la crisi de Règim no pot tancar-se «per dalt» i vivim una recomposició del sistema institucional i de partits espanyol, on seria important que el mallorquinisme polític hi tingués un paper destacat.

Si miram els resultats de les passades eleccions, MÉS i Podem, junts, són primera força. És cert que les sumes, en política, no són simple aritmètica, però el fet és que aquesta dada demostra el potencial d’una hipotètica aliança electoral i estratègica, que jo entendria en determinats contexts, però no com una fusió orgànica i permanent. En qualsevol cas, l’entesa tendria sentit per tres motius:

1) compartir punts forts, aprofitant l’expertesa programàtica i la presència al territori de MÉS i la tirada mediàtica de Podem

2) suplir mancances, ja que MÉS arriba a l’electorat de la Part Forana i part de Menorca, mentre que Podem sembla tenir-ho més fàcil la Badia de Palma, alguns altres punts de la costa i a l’illa d’Eivissa i

3) evitar endemeses, atès que algunes informacions apunten la intenció de Podem de fer servir part del discurs més típic de MÉS per penetrar en bosses de votants que encara no ha seduït.

Més enllà d’aquestes consideracions tàctiques, MÉS, com a projecte i com a espai polític, pot trobar-se en una disjuntiva clau, on hagi de decidir entre, o bé seguir sent un actor secundari subordinat electoralment al PSIB i totalment circumscrit a la política municipal i autonòmica, o bé, sortir de la zona de confort i explorar aliances per consolidar els èxits del maig, també en l’arena estatal. Si MÉS aconsegueix representació a Madrid i una bona relació amb Podem, que ens agradi o no és el principal articulador del canvi en el panorama i el sistema de partits, pot portar el mallorquinisme polític i el sobiranisme illenc a fer un salt qualitatiu i quantitatiu important.

En un moment d’«impass» i de crisi sistèmica, definir des d’on i amb quines aliances MÉS s’oposa al Règim i què aporta per desafiar-lo i assentar les bases d’un de nou, és totalment clau i requereix de reflexions serenes.

Documents adjunts

  • R (OpenDocument Text – 25.9 kB)

    Version OOo Writer de cet article