Trinxera Municipal

JAUME TOMÀS, Batle de Llucmajor*

Lluís Apesteguia*

Conseller de MÉS per Mallorca al Consell*

Som dia 24 de desembre, i entre papàs noëls i aparadors nadalencs arrib a Llucmajor. En Jaume ja m’espera a plaça, assegut a un bar davant l’Ajuntament. Durant tota l’entrevista la gent el va saludant, i ell retorna els molts d’anys. Molta gent. No sé si és l’esperit festiu, però hi ha somriures en mirar el primer batle sobiranista de Llucmajor; “la gent està contenta amb el canvi, la proximitat i la feineria”, em corrobora. I que sigui per molts d’anys, pens jo.

Parlam d’aquests primers sis mesos de govern de canvi, després de 24 anys de PP al consistori, i en Jaume es lamenta de no haver pogut fer totes les polítiques que hagués volgut perquè s’ha hagut de dedicar a posar ordre al funcionament municipal i fer front a la manca de personal (estan sense secretari, interventor, tècnic de contractació, etc); a més, les conegudes restriccions pressupostàries i montorianes que, com va dir en Jaume Servera de Sóller i el de Llucmajor confirma aboca a la imaginació econòmica; la reducció de la despesa corrent i la liquidesa els permet fer qualque cosa.

Tanmateix, s’enorgulleix d’haver aconseguit 50 contractes del SOIB per treure gent de l’atur per fer de brigada, auxiliars administratius... També recalca la licitació de les aigües de s’Estanyol i son Bieló, la signatura del conveni per posar en marxa del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany i la cerca d’un solar per al nou PAC.

Assegura que al principi se li va fer gros, per la responsabilitat sobrevenguda i la quantitat de gent que volia veure el batle, però que amb el temps ha anat agafant confiança i coratge. “Tenir la porta oberta significa tenir el despatx ple”, diu ara amb l’orgull de qui comença a controlar: “això és una carrera de fons, encara que el ritme sigui dspreent”. Sap que tot té el seu fruit, i assegura que l’ordre que estan posant a l’Ajuntament durant el 2015 i el 2016 els permetrà dur a terme les polítiques de canvi que desitgen durant el 2017 i 2018.

Entre els seus anhels hi ha aconseguir un teatre, un pla de xoc per millorar les voravies, el clavegueram de Cala Pi i Vallgornera, la intervenció necessària a s’Arenal (es lamenta del nul funcionament del Consorci Platja de Palma), la millora de la carretera a s’Estanyol, etc.

El pacte municipal MÉS-PSOE-PI funciona bé, i segurament per la seva aposta de compartir la batlia a parts iguals sense tenir en compte la diferència de vots ni la capacitat de frontissa d’alguns (el PP en té 8 -en tenia 12-, PSOE 5, MÉS 4, PI 2, ASI 1 i Podem 1), assegura que les diferències entre els socis sorgeixen en tractar temes extramunicipals, però mai quan es parla del municipi.

Del Consell n’està content, i dir que el sent proper i li ha estat fàcil com a batle dialogar-hi i tenir-hi reunions. Lamenta no poder dir el mateix del Govern, que troba molt lluny dels municipis. Sens dubte és un tema que cal treballar.

No veu gens clara la política estatal; de fet no ha tirat el material de la darrera campanya, “per si un cas”. Lamenta profundament que en Toni Verger no sigui diputat, ja que ell estava segur que aquesta vegada sí ho aconseguiríem.

Valora positivament la salut de l’agrupació, però com a tants llocs on som al govern pateixen la fuga de molta de la gent més activa al govern. Tanmateix, diu que la gent està il·lusionada i hi és quan se l’ha de menester. Acaba amb una frase contundent: “si som aquí on som és gràcies a l’agrupació, a la feinada desinteressada de moltíssima gent”.

Hi ha dues paraules que s’han repetit durant tota la xerrada: feina i imaginació. No és un mal vocabulari per encarar la tasca que li pertoca, que ens pertoca.

Documents adjunts