ALAS i el VIH a les Balears


Joan Lluís Llull*
President*

ALAS, l’Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears, compleix enguany 29 anys. Durant gairebé 30 anys d’existència i resistència, hem viscut els diferents canvis que s’han donat entorn al VIH, sobretot en les xifres.

El primer registre epidemiològic del Sida a les Balears es creà el 1983, que ja acumula 2.656 víctimes. L’any 2003 però, neix un altre registre, el de nous casos d’infecció per VIH, que aquest xifra en 1.988 noves infeccions en els darrers dotze anys. Al darrer any de referència, 2014 s’han incorporat 164 casos nous, una xifra molt més alta percentualment que la registrada al conjunt de l’Estat, que és inferior als 100 casos per milió.

Una feina fonamental ha estat sempre per nosaltres revertir aquesta situació, no hi ha cap estudi que expliqui clarament el perquè d’aquesta tan alta en relació al conjunt de l’Estat, malgrat no és massa difícil relacionar-la amb la principal activitat econòmica d’aquestes illes, el turisme.

Davant aquesta situació, part de la nostra tasca està en evitar la transmissió del VIH i detectar les noves infeccions abans de què passin a fase Sida, que actualment amb l’arsenal terapèutic que tenim al nostre abast , és perfectament possible no sent una infecció curable, sí tractable, permetent portar una vida normalitzada sempre que es mantingui una adhesió adequada a la medicació i uns paràmetres de vida saludable.

Les campanyes de prevenció han d’anar dirigides a poblacions diana específiques i deixar de banda les campanyes de caràcter general, que arriben a tothom i a ningú al mateix temps. Així, una campanya per a homes que tenen sexe amb altres homes no pot ser la mateixa que per un col·lectiu de persones immigrades, tot i que lògicament haurà qui rebrà el missatge per les dues bandes.

Durant els darrers anys, no hem pogut fer cap campanya de prevenció, tot just alguna xerrada en qualque institut i poc més. Hem mantingut, això sí, el servei de prova ràpida per la detecció precoç del virus. Les retallades varen fer que quasi desaparegués l’Associació i, de fet, es va quedar reduïda al servei de prova ràpida esmentat i al servei d’atenció psicològica i social, que tan bons fruits ens està donant i que és tan necessari com l’atenció sanitària al pacient, tot i que sembla que per alguns estaments no és reconegut com caldria.

Les primeres entrevistes amb el govern sortit de les eleccions del passat mes de maig, ens indiquen que hi ha una nova sensibilitat cap a la nostra causa i que, tot no haver signat encara cap conveni, estam explorant vies de col·laboració molt interessants. Tenim clar que sense l’ajut institucional no és possible assolir els nostres objectius, malgrat l’important feina voluntària que tenim, necessitem una forta base professional, i qualificada , per dur els temes endavant.

Volem tornar a fer feina a les quatre illes, i als sis hospitals públics, els hospitals privats en qüestió de VIH-Sida ni hi són ni se’ls espera. Hem de reforçar el treball que portem a terme amb les dones i també amb les persones immigrants.

Tot plegat, i actualitzats als anys actuals, volem seguir amb la nostra tasca, començada a l’any 1987 quan un grup de malalts, molt d’ells ja morts, es varen rebel·lar contra la deixadesa de l’Administració de llavors, i encapçalats per el doctor Juan Gálvez, van muntar aquesta entitat, per a defensar els seus drets i evitar que hi hagués noves infeccions. I així continuem defensant els nostres drets i prevenint noves infeccions.

Documents adjunts