Editorial.

Europa de mal en pitjor.*

Miquel Rosselló*

President de l’Ateneu Pere Mascaró*

Fa anys i panys que la Unió Europea ha deixat aparcats els objectius dels seus fundadors. Una Europa democràtica, federal i solidària amb la resta del món. El dèficit democràtic continua essent el mateix sinó pitjor -ubordinació del Parlament, independència del Bancs central,... Els interessos dels estats nacionals continuen pesant més que el projecte unitari. I què hem de dir de l’ Europa solidària?.

Què s’ha fet d’aquella Europa que rebia amb els braços oberts els lluitadors per la llibertat d’Amèrica Llatina, que condemnava la dictadura de Pinochet o l’apartheid de Sud-àfrica. Encara recordo aquell primer ministre de Suècia, Olof Palme, manifestant-se pels carrers d’Estocolm contra el franquisme.

La dreta europea, amb la connivència de la socialdemocràcia, els estats i l’alt funcionariat europeu han sigut un fre indiscutible per avançar i consolidar un projecte progressista de la Unió Europea. Però l’arribada de la crisi ha suposat un impuls decisiu en aquesta direcció. Les receptes neoliberals per afrontar la crisi s’han imposat amb mà de ferro sense avaluar les conseqüències que tenien pels treballadors i per alguns pobles de la Unió.

Itàlia, Irlanda, Espanya, Portugal i Grècia han sofert brutals pressions per aplicar les polítiques “oficials” encara que fossin nefastes pels seus propis països. Als tres primers han trobat governs totalment submisos que han fet els deures com a bons alumnes. A Portugal veurem com acaba el recent anomenat govern d’esquerres i a Grècia ja ho hem vist. S’han aplicat les consignes de la troika a sang i foc, encara que això suposi la misèria per milions de ciutadans i ciutadanes d’aquest País.

Per contra al Regne Unit se li ha concedit tot el que ha demanat i més. I a pesar de tot veurem què passa amb el referèndum del proper mes de juny.

El reforç de les polítiques d’extrema dreta a tota la UE, especialment a Hongria i Polònia on ja hi ha governs para-feixistes, són un altre signe dels temps que corren.

Però el que està passant amb els refugiats ja desperta totes les alarmes. Mils de refugiats en condicions infrahumanes, el Mediterrani convertit en mar de la mort i mesos i mesos discutint entre els estat de la Unió sense arribar a cap acord. Mentre Europa s’omple de tanques, reixats, murs...Per copsar la gravetat de la situació basta comprovar com a Alemanya les posicions de n’ Àngela Merkel al principi de l’arribada de refugiats han quedat a l’esquerra de les que ara defensen molts de responsables polítics d’aquest país.

Som molt els que hem defensat amb entusiasme un projecte progressista europeu que cada cop ho veiem més lluny. Al menys encara hi ha forces polítiques arreu de l’UE que encara mantenen aquesta lluita i que estan sorgint moviments ciutadans i socials com el “pla B” o DIEM (democràcia en moviment) que encapçala Varufakis.

Documents adjunts

  • Editorial. (OpenDocument Text – 21.7 kB)

    Version OOo Writer de cet article