L’ATENEU PERE MASCARO AL “XV SIMPOSI DE LA RED RENTA BÁSICA”

Josep Valero *

Coordinador d’activitats de la Fundació Ateneu Pere Mascaró*

Vaig poder assistir com a representant de l’Ateneu al XV Simposi de la xarxa estatal “Red Renta Básica”. Es va realitzar a Badalona els dies 12 i 13 de febrer. Aquesta xarxa està organitzada sota la forma d’associació sense ànim de lucre i l’Ateneu com a entitat, és un soci actiu de la mateixa.

Com recordava Daniel Raventós a la seva intervenció inicial, 10 persones de tot l’Estat espanyol, acumulen més riquesa que 15.000.000 dels seus habitants. A la vegada la nova ocupació creada, es dóna majoritàriament, sota la forma de contractes temporals i parcials. Un increment del que ja s’anomena el “precariat”. L’increment de la desigualtat, és un atac directe a les possibilitats de llibertat de la majoria.

Com recordava el títol del Simposi, assegurar el dret a l’existència, és clau per aconseguir una vertadera revolució democràtica. Aquest es el sentit profund de la proposta de Renda Bàsica de ciutadania. Que cada ciutadà i ciutadana, que tingui uns drets administratius de residència, pugui cobrar com a dret de ciutadania un ingrés mensual indefinit, equivalent a a la quantitat reconeguda com a necessària, per a poder superar el llindar estadístic de pobresa. (Estimat sobre el 60% del salari mitjà d’un territori).

Una proposta que escandalitza per igual a la majoria de gent de dretes i a bastant gent d’esquerres. En aquests simposis es debaten els pros i contres de la proposta de Renda Bàsica. Es constata que s’ha passat d’un debat de teòrics “il·luminats”, a una etapa a on la proposta està ja en els eixos centrals dels debats polítics. Malgrat encara falti coratge per incorporar-la com cal a algunes propostes electorals. No és tan sols un problema de falta de voluntat política. També s’hi suma el desconcert, la confusió de conceptes, el creure impossible el seu finançament, el suposat paper “moral” del treball remunerat, situar el combat per apaivagar la pobresa extrema com una funció exclusiva dels serveis socials, no imaginar un funcionament econòmic i social de la societat diferent a les regles mercantilistes ultraliberals vigents...

Alguns d’aquests temes es tractaren al Simposi. Al meu parer cal considerar molt seriosament el treball sobre un possible finançament de la Renda Bàsica al Regne d’Espanya, que ha realitzat l’Associació i que presentà molt rigorosament Jordi Arcarons. Sobre la base d’un treball empíric i d’una mostra de 2 milions de declaracions de la renda, conclou la possibilitat del seu finançament, sobre la base d’una reforma de tipus única del IRPF del 49% i l’exempció de la tributació dels ingressos obtinguts de la RB. El 60% de la població en sortiria beneficiada, a un 10% li sortiria neutre i el 30% amb més ingressos en sortiria perjudicada. Realment hi hauria una major justícia distributiva. Aquesta proposta suposaria l’eliminació dels ajuts condicionats que és cobressin per sota de l’import de la renda bàsica. La proposta és un exercici pedagògic. Que permet correccions tècniques, matisar situacions familiars, debatre l’abast del model d’estat i a quin nivell s’hauria d’establir la proposta de RB...Però que demostra que és possible tècnicament, i no d’una manera descabellada, el finançament a curt termini d’una Renda Bàsica a l’estat espanyol.

Altre tema que tractà el Simposi, és la diferència entre treball i ocupació remunerada. L’absurd de caure en el parany que sols lo remunerat és pot considerar treball productiu. La fal·làcia del deure “moral” de treballar quan estàs obligat a fer-ho i de qualsevol manera per a poder menjar. El mite de la possible realització personal en els actuals treballs assalariats de la producció capitalista. La gran quantitat de treballs que beneficien a la societat i que no se remuneren, com el treball domèstic, el de cures, el del voluntariat,... Una RB seria una mena de reconeixement social dels mateixos i a la vegada un matalàs per a negociar unes condicions de treball més dignes.

S’aterrà a altra taula de debats, en els mapes municipals de la pobresa, la seva localització geogràfica, les mesures urgents a prendre i que podria solucionar una RB. Molt ben treballat en el cas de la ciutat de Barcelona la localització de la riquesa i les borses de pobresa per barris. Interessant la proposta de salari mínim ciutadà que proposen. També s’explicà els casos de Badalona i Sabadell i les necessitats socials d’emergència que trobaren i les poques possibilitats de recursos financers i humans per atendre’ls. Maite Villalta, professora d’Hisenda Pública de la UB, explicà de manera molt didàctica, l’entremat competencial, d’ingressos i despeses, i el paper relatiu en el conjunt de la despesa pública, que tenen els municipis en el conjunt de l’estat i a Catalunya. Aclarir-se en aquests temes és del tot fonamental. En temes d’assistència social tan sols a Catalunya, hi ha 68 ajudes monetàries diferents i 73 en espècies. Suprimir la burocràcia i duplicitats d’aquestes tramitacions amb una RB, permetria als Serveis Socials dedicar-se a les seves vertaderes funcions i prescindir de la tasca fiscalitzadora dels compliment de la finalitats dels ajuts, a la que tenen que dedicar massa esforços.

Finalment, i no menys important, és evitar que els ajuts socials suposin una estigmatització social per a les persones que els necessiten. Evitar la necessitat de demostrar que ets “pobre” per poder rebre els ajuts. Una RB també seria una manera de millorar la qualitat de vida democràtica de la societat, minorant la marginació social per causes objectivament econòmiques.

La Renda Bàsica també corre el risc de ser manipulada des de una concepció neoliberal. Seria la idea de establir la RB però suprimint altres serveis públics o afavorint la seva privatització. Tal com si fos un xec escolar, que teòricament permet triar un centre educatiu privat o públic, i que dona la coartada a l’administració de treure’s del damunt la necessitat de fer col·legis públics, perquè considera que ja basten amb els privats que ja hi ha. No és el cas del que defensam des de la nostra Xarxa. Una RB no pot ser mai una excusa per a reduir o degradar els serveis públics existents. Més bé una RB necessita un acompanyament de la millora dels serveis públics, per esser de veritat, un dret que empoderi a la ciutadania.

Aquesta darrera reflexió s’ha de situar en un context a on la RB ja està en el centre del debat polític a diferents indrets europeus. A Finlàndia un govern conservador-liberal vol posar a Referèndum quatre opcions de models per aplicar una Renda Bàsica. A alguns ajuntament dels Països Baixos, com el d’Utrecht, volen aplicar uns plans pilot de rendes bàsiques. A Suïssa ja s’han aconseguit les signatures per fer un Referèndum legal sobre la necessitat de que hi hagi una Renda Bàsica a la Confederació. El partit d’esquerres alemany Die Linke, du la proposta d’una renda bàsica emancipadora en el seu programa. MÉS per Mallorca du en el seu programa la proposta de debatre la Renda Bàsica, per acompanyar la necessitat del canvi de model productiu i els costs de transició que comporta.

Si realment volem col·locar a les persones en el centre de les polítiques progressistes, no podem defugir ni estar a la defensiva, en el debat sobre la necessitat de lluitar per a una Renda Bàsica de Ciutadania. El proper novembre i al País Basc, en el XVI Simposi de la Red Renta Bàsica, en tornarem a parlar sobre el tema.

Documents adjunts