Siguem agosarats, parlem de mallorquinisme: 9 propostes

Joan Colom, Joan Pau Jordà, Gabriel Mayol*

Tot i que el nostre redreçament com a poble és més lent del que a molts ens agradaria, és també imparable i irreversible. Recordem, si més no, que MÉS és la primera força en l’àmbit municipal, i que avui en dia el vot a forces polítiques no estatals ronda el 30% a Mallorca. Amb tot, no ens conformam a ser una minoria més dins l’arc Parlamentari sinó que volem (i hem d’aspirar!) a assolir la majoria social, condició sine qua non per assolir la condició de nació política plena. Molts han reflexionat sobre quin és i ha de ser el paper del mallorquinisme polític avui en dia. Emperò, no ens hem de cansar en pensar i repensar el projecte. Només així el sobiranisme illenc serà sempre una proposta atractiva, fresca i amb vocació de majoria.

Amb aquest sentit presentam aquí el nostre granet d’arena: a continuació proposem nou punts, sense ànim de ser exhaustius. Així, suggerim una sèrie de qüestions que, a parer nostre, d’una manera o altra, són necessàries debatre al si del mallorquinisme (polític, associatiu i cultural) per consolidar les fites assolides i plantejar-nos nous reptes en la construcció d’aquest país. D’aquesta forma, creiem necessari:

1) Augmentar la formació continuada dels quadres polítics, anant més enllà de la participació esporàdica a tallers, conferències i debats. Si bé seria desitjable entre la militància, hauria de ser obligatori entre aquells que cobren de l’erari públic.

2) Obrir-se a nous sectors socials, fins ara impermeables. S’han d’anar a cercar interlocutors vàlids entre l’empresariat, els castellanoparlants, els nouvinguts, no esperar a què se’ns apropin. Gent que esdevingui referencial entre aquests col·lectius poblacionals. S’ha de canviar la base demogràfica de la militància, i potser així, fer augmentar la base social del mallorquinisme. Hem d’aprendre que això implica sumar actituds i cultures polítiques diferents de les nostres.

3) S’ha de superar el nacionalisme etnolingüístic i avançar cap a un patriotisme social. Hem de sortir de la ’nostra zona de confort’. Hem de tenir un projecte en positiu de país a partir dels interessos reals de la majoria. Hem de deixar de ’donar la imatge’ de ser un nacionalisme de botifarró i ball de bot. Aquesta imatge ha estat creada per l’espanyolisme, però ha calat entre grups que, a mitjà termini, ens podrien ser afins.

4) Hem de cercar una coordinació política, flexible però estable, entre tots els sectors del mallorquinisme, només així creixerem com a moviment.

5) S’ha de treballar per normalitzar el fet nacional de Mallorca i el discurs per l’Estat propi. Hem de sortir de l’armari. Massa vegades s’amaga, per por al “que diran” i a “perdre vots”, uns sentiments que, si no comencem a explicar-los, mai es veuran normalitzats. Volem, un dia, poder dir d’on ens sentim sense por a ser jutjats o criminalitzats.

6) S’ha de treballar, entre la militància i els simpatitzants, per eradicar d’una vegada certs discursos paternalistes cap a la comunitat castellanoparlant i els nouvinguts. Uns discursos que de facto, ratllen la xenofòbia. Tots som igual de mallorquins, xerrem la llengua que xerrem.

7) Cal, allà on s’assoleixen majories socials estables –com a certs pobles de Mallorca- posar en pràctica quin model de societat volem. No només es poden guanyar batllies gràcies a la bona gestió o a velles inèrcies de poder. Cal canviar la nostra societat, conscienciat l’electorat, dia a dia, impulsant alternatives al model cultural, lingüístic, social i econòmic vigent i construint unes estructures d’estat pròpies i millors.

8) Hem de plantejar-nos quines relacions volem tenir amb la resta de forces sobiranistes de l’Estat i d’Europa així com amb la resta de forces polítiques progressistes. Volem transformar Espanya? Volem un Estat propi? Necessitem aliats d’altres indrets per dur a terme el nostre projecte de societat?

9) Hem de plantejar-nos quina és la millor forma d’organitzar-nos políticament. Quins són els mecanismes de transparència, participació i democràcia interna que asseguraran al mallorquinisme polític un contacte continu amb l’electorat i les bases socials? Quina relació volem tenir amb la resta de l’esquerra sobiranista illenca?

Aquesta, només són una sèrie d’idees, curolles si voleu, però volem que sigui una convidada a encetar un gran debat no només dins el món sobiranista i mallorquinista sinó també dins la societat mallorquina i a la resta d’illes per respondre a una qüestió que creiem fonamental:

Quin ha de ser el paper que han de jugar les Illes Balears a l’Europa del segle XXI?

Documents adjunts