Violències Masclistes i micromasclismes.

Rosa Cursach Salas*

Directora de l’Institut Balear de la Dona*

Ens estan matant!!!, s’ha convertit gairebé en un lema, però no és sols això, és real, l’any passat, segons dades oficials, a l’Estat foren assassinades 57 dones, però si contam amigues o mares i fills i filles, la xifra augmenta considerablement. No són bojos els qui maten són els fills sans del patriarcat.

El patriarcat s’entén com un sistema d’organització social basat en relacions de poder, que considera que els homes són els caps de la família, amos del patrimoni, dels fills, de les dones i dels bens, com diu Gerda Lerner es tracta de la manifestació i institucionalització del domini masculí sobre les dones i nins i nines i que s’amplia a tota la societat en general.

El patriarcat és manté en la societat i s’alimenta de la ideologia masclista que considera que els homes són superiors a les dones amb intel·ligència, capacitat i força. En el si de la ideologia masclista i els que la defensen, explícitament o implícitament, consideren que els homes tenen el poder de decisió i elecció, consideren que els homes són qui han de manar, ordenar, conquerir i proposar en les relacions afectives i sexuals. Consideren que els homes tenen més capacitats per ocupar qualsevol lloc i espai públic.

Els assassinats de dones per part d’homes és la dramàtica punta d’iceberg que arrela en aquest sistema patriarcal que els feminismes, des de fa més de 200 anys intenten fondre, generant un corrent de pensament amb propostes teòriques i pràctiques concretes.

En aquests més de 200 anys d’història les dones hem anat avançant en drets: civils, polítics, econòmics, sexuals, i altres. Però el patriarcat ha persistit, els homes segueixen gaudint de privilegis en relació a les dones. La perniciosa aliança del patriarcat amb el capitalisme ha reforçat aquests privilegis i el domini dels homes en relació a les dones. La ceguera i el no reconeixement dels homes, en tant que col·lectiu, de l’ estatus que gaudeixen perpetuen el patriarcat i les violències inherents a ell, ja siguin macro o micro.

El micromasclisme, terme que s’ha anat fent corrent en les xarxes, manifestacions i publicacions de caire feminista, no són menys perniciosos que el masclisme, com actitud de domini dels homes sobre les dones, sinó que els micromasclismes sostenen i perpetuen el masclisme i les violències visibles que aquest exerceix.

Com diu Luis Bonino, és cert que el masclisme pur i dur no està de moda, i a més també és cert que la masculinitat tradicional, aquella que definia els homes com a proveïdors, protectors i procreadors, ha anat canviant. Ara hi ha homes que ja no proveeixen o en tot cas comparteixen aquesta obligació, ni tampoc són protectors ni procreadors. Fins i tot hi ha homes que són més afectius, deixen de banda les seves obligacions tradicionals les comparteixen, però deixen d’exercir el seu poder?

En referència als micromasclismes, Luis Bonino, distingeix dos tipus:

D’una banda els coercitius que són aquells en els quals l’home utilitza la seva força (moral, psíquica, econòmica) per intentar doblegar les dones, pot ser intimidant (amb la mirada, el to de veu, l’ocupació de l’espai...); agafar de manera sobtada el maneig de la conversació (monopolitzar la conversa, el debat i/o els temps d’intervenció); racionalitzar en accés defugint l’autocrítica; controlar els doblers i els bens comuns, etc.

D’altra banda hi ha micromasclismes encoberts, són aquells en què els homes amaguen el seu objectiu de domini, solen utilitzar maniobres per culpabilitzar a les dones, i per minvar la seva autoestima i auto-confiança.

El passat 7 de Novembre del 2015 hi va haver una gran manifestació a Madrid i a moltes ciutats espanyoles convocades pel moviment feminista, en el mateix manifest s’hi expressa què la violència masclista té com a causa les desigualtats de gènere, d’aquí que el clam fos per un pacte d’Estat contra la violència masclista. La convocatòria fou un èxit de participació i a més molts d’homes s’hi sumaren.

Però què cal fer perquè aquest pacte d’Estat contra les violències masclistes que s’hi reclamava sigui exitós? És clar que des de l’Estat i des de les diferents institucions s’ha de posar l’accent i els recursos per realitzar el que assenyala el manifest: posar l’accent en la prevenció i per això cal que en tots els cicles formatius des de la infància fins a secundària siguin co-educatius; formar el personal que intervé en els processos d’atenció a les dones; Afavorir la producció cultural que no reforça estereotips de gènere; Incidir en compromisos per part dels mitjans de comunicació per fer un tractament adequat de les violències masclistes, etc. Però calen també compromisos personals de lluita contra els micromasclismes.

El 20 i 21 de Novembre del 2015 Feministes en Acció varen organitzar unes jornades en les que es reflexionava sobre les violències masclistes i com fer-hi front. Entre les seves conclusions hi trobam la convidada als homes a desconstruir els valors patriarcals que marquen les seves vides i debatin entre ells sobre els seus propis privilegis, el reclam dels homes per la igualtat no pot ser sols voler formar part dels espais de debats femenins.

Caldrà fer aliances i caldrà fer processos, si volem aturar les violències masclistes. Avui 7 de cada 10 dones al llarg de la seva vida hauran patit violència física o sexual, el 2030 és prop, caldrà què ens afanyem. #AturemViolènciesMasclistes.

Documents adjunts

  • Viol (OpenDocument Text – 1.1 MB)

    Version OOo Writer de cet article