Ara Maó: el nou paradigma

Joan Carles Villalonga*
d’Ara Maó*

Com va passar en tants altres indrets del nostre territori, la força de les formacions polítiques que no provenen estrictament dels partits polítics tradicionals va tenir una importància cabdal en les eleccions municipals i en la configuració del nou consistori, que va fer possible un nou govern liderat per la formació d’esquerres Ara Maó. Un canvi d’escenari que podríem definir de bastant radical, atès que es passa d’un ajuntament bicolor governat per una majoria aclaparadora de 13 regidors del PP contra 9 del PSOE, a la irrupció de l’agrupació d’electors Ara Maó, que guanya en vots el partit socialista per situar-se, tots dos, amb 6 regidors, per 8 del PP i un de Ciudadanos.

Feim aquesta introducció per situar-nos en un context concret, el de la necessitat d’unes polítiques més properes a les necessitats de la població, encapçalades per persones que provenien d’àmbits socials molt diversos, i amb la idea comuna, tanmateix, de bastir unes polítiques que representassin canvis de fons, tant en contingut com en la manera de fer, i fessin caminar la ciutat en mor d’una planificació per al futur: recuperant projectes, caminant cap a unes estructures més participades (consells municipals, consell de port...), cap a la sostenibilitat ambiental, cap a un nou concepte de serveis socials. I la tasca no esdevenia fàcil, tenint en compte que l’inici del mandat va venir precedit d’unes negociacions amb el PSOE, amb qui es forma un pacte de govern, un tant complexes. A part de la batlia, que gaudeix de més visibilitat i esdevé clau per coordinar la tasca municipi, moltes de les àrees que gestiona Ara Maó treballen molt de portes endins, fent una feina de fons. Tanmateix, també va ser una aposta de la nostra agrupació: la visibilitat és important, però tant o més ho és la capacitat per canviar des de dins estructures en mor d’un millor servei per als maonesos.

Ens molts casos, més enllà de les actuacions que poden ser visibles, és molt important dissenyar, escometre, planificar les inversions dels grans projectes que han de preparar la ciutat per als propers anys. Moltes d’aquestes actuacions són desconegudes o, en tot cas, queden fora dels focus d’atenció pública. Però són essencials. Podria ser el cas, per exemple, del sistema de recollida i canalització d’aigües: el projecte del col·lector sud de la ciutat, un projecte que havia quedat immobilitzat des de 2011. I en aquest mateix sentit, aquesta qüestió també va lligada a l’estat de la canalització d’aigua potable que passa pels carrers, i que s’ha d’anar fent a mesura que es reformen, planificació que es va recuperant. Parlam de projectes importants que s’estan activant i que han de tenir repercussions importants a la ciutat.

En tot cas, és necessari consensuar plans estratègics per dibuixar el futur de la ciutat. El port de Maó, un dels nostres grans actius, fa molts d’anys que està en el punt de mira de tothom: és una infraestructura que acull molts d’usos (portuari, de serveis, restauració, comercial...) i interessos, a la vegada que ha sofert també una considerable davallada, i la consecució d’un pla estratègic per al port esdevé clau. La consolidació del Consell de Port, amb el canvi d’estatuts inclòs per millorar la participació i la representació social, és una aposta ferma per part de l’Ajuntament. Aquesta feina de participació esdevé clau, a la vegada que suposa un gran repte. Així també, la creació del Consell Municipal de Barris representa una gran eina de participació, amb un potencial de millora per consolidar, encara.

En matèria d’infraestructures educatives, cal destacar el compromís assolit per part del Govern per a la instal·lació del nou conservatori a la Sala Augusta, antiga sala de teatre, que ha anat patint un lamentable abandonament al llarg dels darrers anys. La necessitat d’un nou centre és una reivindicació de fa molts anys dels mateixos professors i alumnes del conservatori, que actualment ocupen dependències municipals però sense l’espai suficient. L’ajuntament hi juga un paper actiu a l’hora de proposar i disposar de les infraestructures necessàries i de cercar el consens necessari. I també hauríem de destacar les obres que s’estan fent als antics Quarters de Santiago per albergar-hi l’Escola d’Adults. Aquesta gestió fou iniciada per l’antic govern municipal, tot i que es mantenia en situació encallada.

Foto Port de Maó Vikipèdia

També és important destacar feines com les que s’està duent al si de l’àrea de serveis socials. Dinàmiques de feina, molt complicades (poc es veuen les realitats més amagades d’una ciutat), han de propiciar, de totes maneres, noves maneres d’entendre el servei, deixar de banda un element més assistencial per centrar-se en un altre model d’acompanyament. I açò representa una gran feina de reestructuració i de canvis metodològics. Però és essencial i s’està abordant. I tot açò, també, en col·laboració amb altres administracions com l’autonòmica o el Consell. En l’àmbit social, Maó ha fet declaracions importants com la de Maó lliure de desallotjaments, cosa que implica formar una estructura en matèria d’habitatge, o Maó ciutat acollidora de persones refugiades.

Hi ha molta feina per fer, també, en matèria de transparència. Cert és que aquesta ha passat a ser una qüestió mirada en lupa per la ciutadania. I s’està adequant la informació de l’ajuntament a diferents barems que permetin que el ciutadà tengui accés a aquestes informacions: la creació d’un portal de transparència en dóna fe. Una passa que no hauríem de menystenir és l’aprovació d’uns pressupostos que s’ajusten més a la realitat que no la inèrcia de molts anys enrere per tal d’assentar bases d’una situació més justa, clara i adequada. Açò vol dir, per exemple, que la despesa en personal que hi apareix és la que toca (i no s’han d’anar movent partides a partir de mitjan curs ni maquillant-les) o que es recuperen les subvencions nominatives en detriment d’un suposat sistema de concurrència pública, quan només un 30% ho eren, i dues de cada tres acabaven essent excepcionals.

Altres qüestions com la mobilitat és també una prioritat, especialment en una ciutat tan complicada en el seu nucli antic, en el qual, com en la majoria de poblacions, no és fàcil conjuminar la necessitat de mobilitat motoritzada (vesins, professionals…) i de prioritzar els desplaçaments a peu. En aquest sentit, es vol arribar a una gran pacte per la mobilitat i la creació d’un grup de feina que integri diversos col·lectius.

No és fàcil resumir la tasca de govern de tots aquests mesos i les implicacions que suposa. Tanmateix, aquest és el camí traçat.

Documents adjunts

  • Ara Ma (OpenDocument Text – 154.7 kB)

    Version OOo Writer de cet article